El Banc d'Assignacions Rus o Banc d'Assignacions de l'Estat (), de vegades anomenat simplement Banc d'Assignacions, va ser un banc d'emissió de l'Imperi Rus, establert a principis de 1769 per Caterina la Gran. Pel que fa al volum d'emissions, va ser el més gran de la seva època, situant-se molt per davant del Banc d'Anglaterra a finals del segle XVIII i principis del XIX. Es va abolir l'any 1817 i va ser substituït en part pel Banc Comercial de l'Estat de l'Imperi Rus.

Història miniatura|Bitllet de 50 rubles del Banc d'Assignacions de 1769 miniatura|Bitllet de 50 rubles del Banc d'Assignacions de 1807 El primer intent d'organitzar un banc públic d'emissió a Rússia va ser el decret "sobre la fundació d'un Banc de l'Estat" signat el 1762 per l'emperador Pere III de Rússia. A causa de l'assassinat de Pere unes setmanes més tard, aquesta iniciativa no es va arribar a implementar.

El 1768, inspirant-se en el Riksens Ständers Bank de Estocolm, el comte Karl von Sievers va escriure un memoràndum on recomanava a l'emperadriu Caterina II la creació d'un banc per emetre paper moneda () que fos convertible en diners en metàl·lic i que facilités el finançament de la Guerra russoturca que s'estava lliurant en aquell moment. El 1769, Caterina va signar el decret imperial que establia dues oficines bancàries estatals, respectivament a Sant Petersburg i Moscou, cadascuna d'elles dotada amb un capital de 500.000 rubles.

Per tal de facilitar el canvi de bitllets, es van obrir oficines bancàries addicionals a Iaroslavl (1772), Smolensk, Veliki Ústiug, Astracan, Nijni Nóvgorod i Vixni Volotxok (1773), i per a cadascuna d'elles es van emetre bitllets per valor de 150.000 a 200.000 rubles. Més tard es van fer obertures el 1776 a Tobolsk (1 milió de rubles), el 1779 a Irkutsk (500.000 rubles), el 1781 a Pskov, Veliki Nóvgorod, Tver, Nijin, Kíiv, Kursk, Khàrkiv, Tambov, Oriol i Tula (200.000 rubles cadascuna), i el 1782 a Kazan i Kherson (300.000 cadascuna), Arkhànguelsk i Riga (200.000 cadascuna) i Reval (100.000 rubles). No obstant això, les activitats d'aquestes oficines locals no van tenir èxit i, el 1788, se'n van tancar 16. A Sant Petersburg, l'edifici principal del banc es va aixecar entre 1783 i 1789 amb un disseny de Giacomo Quarenghi.

El 1784, Caterina va decretar que el banc no havia d'emetre més de 20 milions de rubles en paper moneda, un límit que es va ampliar a 100 milions el 1786. Aquell any, els Bancs d'Assignacions es van reorganitzar en una única institució anomenada Banc d'Assignacions de l'Estat. El Banc de Préstecs de l'Estat es va consolidar al mateix temps, i les dues institucions van ser dirigides estatutàriament a operar "com una de sola, ajudant-se mútuament per a la bona consecució dels afers".

Durant els anys 1799–1805, els edificis del banc també van allotjar la Seca de Sant Petersburg, que produïa monedes.

El 1794, arran de les Particions de Polònia, l'emissió de bitllets es va estendre a les regions annexades; d'aquesta manera es van establir noves oficines bancàries a Vílnius, Grodno i Kaunas.

El nombre total de bitllets emesos sota el mandat de Caterina II va ascendir a 158 milions de rubles. El seu valor va fluctuar, però no va baixar dels 70 copecs de plata per ruble de paper, i fins i tot va arribar a 98 en un moment donat del 1786. Tanmateix, després de la mort de Caterina el 1796, les pressions inflacionistes es van intensificar i el valor en rubles de plata dels bitllets va caure al 69 per cent el 1796, al 66 per cent el 1800 i al 20 per cent el 1814. Cap al 1817, la quantitat de bitllets ascendia a 836 milions de rubles de paper.

A principis de la dècada del 1810, el secretari d'Estat rus Mikhaïl Speranski va iniciar un intent de reforma, que va donar lloc a la creació del Banc de Finlàndia, però que es va veure estroncat a Rússia per la invasió francesa a mitjan 1812.

El 1817 es va posar fi a l'emissió de nous bitllets per part del Banc d'Assignacions de l'Estat, mentre que la seva oficina de descompte a Sant Petersburg es va reorganitzar com a Banc Comercial de l'Estat de l'Imperi Rus i es van tancar les altres oficines. Fins i tot després que el banc cesés la seva activitat, els seus bitllets van continuar circulant fins que van ser retirats a la dècada del 1840 com a part de la iniciada del ministre de finances Georg Ludwig Cancrin, que va retornar temporalment Rússia al patró plata.

Vegeu també Banc de Prússia Caisse d'Escompte

Referències

Categoria:Bancs desapareguts Categoria:Imperi Rus Imperi Rus