Juan Manuel Diego López de Zúñiga Sotomayor y Castro, (Béjar, Salamanca, 16 de febrer de 1680 - Madrid, 2 de desembre de 1747), XI duc de Béjar i gran d'Espanya, aristòcrata espanyol de la Casa de Zúñiga. Va ser també duc de Plasencia, VII duc de Mandas y Villanueva, XII marquès de Gibraleón i VII de Terranova, XIII comte de Belalcázar, gran d'Espanya, XII comte de Bañares, XV vescomte de la Puebla de Alcocer. Justícia i alcaide major de Castella hereditari, Primera veu de la noblesa de Castella, cavaller degà de l'Orde del Toisó d'Or, gentilhome de cambra del rei Felip V, majordom major de la reina Maria Bàrbara de Portugal i després del seu espòs el rei Ferran VI, així com fabricador de draps i de tints.
Filiació Fill de Manuel Diego López de Zúñiga Sotomayor y Mendoza, X duc de Béjar i de Plasencia, gran d'Espanya, VI duc de Mandas y Villanueva, XI marquès de Gibraleón, VI de Terranova, XII comte de Belalcázar, XI de Bañares, XIV vescomte de la Pobla de Alcocer, justícia i alcaide major de Castella hereditari, Primera veu de la noblesa de Castella, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, i de la seva esposa María Alberta de Castro y Borja, filla de Pedro Antonio Fernández de Castro y Portugal, X comte de Lemos, VII marquès de Sarria, gran d'Espanya, virrei del Perú del 1667 fins a la seva defunció a Lima el 6 de desembre de 1672.Basadre, pàg. 390
Manuel Diego es va casar a Madrid el 19 de juliol de 1700 amb la seva cosina germana María Teresa Pimentel de Zúñiga, filla de Francisco Casimiro Pimentel, XII comte IX duc de Benavente, gran d'Espanya, i de la seva esposa Manuela de Zúñiga y Silva Mendoza. La seva esposa va morir a l'any següent, als quinze anys d'edat el 26 de maig de 1701 sense deixar successió.
Vidu es va casar en 1703 amb Manuela Álvarez de Toledo Osorio, filla de José Fadrique Álvarez de Toledo Osorio, VIII marquès de Villafranca del Bierzo, i de la seva esposa Catalina de Moncada y Aragón, IX duquessa de Montalto.AER Archivo AHN, Signatura CONSEJOS,9838,A.1703,EXP.5 (Instancia de Juan Manuel Diego López de Zúñiga, duque de Béjar, solicitando se aprueben por Su Majestad las capitulaciones matrimoniales para el casamiento que tiene concertado con Manuela de Toledo y Mendoza, y que estipulan que, si llegara el caso de suceder ésta en los Estados de Villafranca, Montalto y los Vélez, teniendo dos o más hijos de este matrimonio, suceda el primogénito en los Estados de Béjar, y en los de Villafranca, Montalto y los Vélez el hijo que escogieran Fadrique de Toledo Osorio, marqués de Villafranca, y Fernando de Aragón, duque de Montalto y su esposa María Teresa Fajardo, marquesa de los Vélez, abuelos de Manuela, y lo que deje el primogénito quede para el segundo. Adjunta copia certificada de las capitulaciones). Per reial cèdula de 3 de setembre de 1703 el rei Felip V aprova els capítols matrimonials.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.274,D.224-225 La seva segona esposa Manuela va morir el 14 de març de 1709 a l'edat de 23 anys sense deixar successió.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.257,D.60 (Testamento otorgado por la duquesa Manuela)
En 1711 es va casar per tercera vegada amb la seva cosina germana, Rafaela Luisa de Castro t Centurión, filla de Salvador Francisco Ruiz de Castro y Borja, IV marquès d'Almuña i de la seva esposa Francisca Josefa Centurión de Córdova.AER Archivo SNAHN, Signatura FERNANNUÑEZ,C.1656,D.15 (Partida de matrimonio de Salvador Ruiz de Castro y Francisca Centurión, partida de bautizo de Rafaela de Castro, partida de matrimonio de Juan Manuel López de Zúñiga y Rafaela de Castro)AER Archivo AHN, Signatura CONSEJOS,9962,A.1712,EXP.2 (Instancia de Juan Manuel Diego López de Zúñiga, duque de Béjar, solicitando de Su Majestad que apruebe sus capitulaciones matrimoniales con Rafaela de Castro Centurión, hija de Salvador de Castro y Portugal y de María Francisca Centurión y Córdoba, Marquesa de Armunia y de la Guardia, que actualmente está casada en segundas nupcias con don Juan Antonio Palafox Zúñiga, Marqués de Ariza) El papa Climent XI va atorgar per butlla de 23 de setembre de 1711 dispensa de parentiu per al matrimoni del duc Juan Manuel amb Rafaela Luisa de Castro..AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.258,D.20
La seva esposa Rafaela Luisa va morir a l'edat de 25 anys el 14 de gener de 1718, deixant successió.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.257,D.61 (Testamento otorgado por la duquesa Rafaela)
Van tenir en el seu matrimoni tres fills: Josefa de Zúñiga y Castro, casada en 1735 amb el seu oncle Ginés Fernando Ruiz de Castro y Borja, XI comte de Lemos, VIII marquès de Sarria, gran d'Espanya, Joaquín Diego López de Zúñiga Sotomayor Castro y Portugal, el seu hereu, XII duc de Béjar i Plasència, etc., i María José de los Reyes, morta de nena. Vidu es va tornar a casar per quarta vegada a Madrid l'11 de desembre de 1718 amb María Ana de Borja y Aragón, XII duquessa de Gandia, X marquesa de Bombai, XIII comtessa de l'Oliva, filla de Pascual de Borja Centelles, X duc de Gandia, gran d'Espanya, i de la seva esposa Juana Fernández de Córdova.AER Archivo AHN, Signatura CONSEJOS,9838,A.1718,EXP.4 (Instancia de Juan Manuel Diego López de Zúñiga, duque de Béjar, solicitando de Su Majestad que apruebe las capitulaciones matrimoniales que han precedido al casamiento que ha de celebrar con María Ana de Borja Córdoba, y en que se ha estipulado que, por ser ésta inmediata sucesora en los estados de su hermano Luis de Borja Ponce de León y Córdoba, duque de Gandía, si llegase este caso, haya de suceder el hijo mayor en una de las dos casas de Béjar o Gandía, la que eligiese, quedando la que dejase para el hijo o hija segundo, y no habiendo más que uno, pueda éste retener ambas casas hasta que tenga hijos o hijas en que se verifique la división. Adjunta copia de las cláusulas en que se trata de esa división) No va tenir successió en aquest quart matrimoni. La seva esposa María Ana va morir a Madrid el 14 de maig de 1748.Ceballos-Escalera, Pàg. 379
Infantesa, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or El seu naixement i bateig va ser celebrat a la vila de Béjar, Salamanca, amb grans festes i indult de presos.ref>AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.255,D.416-418</ref> A la mort del seu pare el 16 de juliol de 1686 va heretar els títols i estats de la seva casa i va ser XI duc de Béjar i de Plasència, gran d'Espanya, etc. El rei Carles II d'Espanya el nomena cavaller de l'Orde del Toisó d'Or el 29 d'agost de 1686, quan el duc Juan Manuel comptava 6 anys d'edat, en memòria de les accions i heroica mort del seu pare, Manuel Diego López de Zúñiga Sotomayor y Mendoza, X duc de Béjar i de Plasència, en el setge de Buda. L'expedient de la concessió de l'Orde del Toisó d'Or de 1686 es conserva a l'Arxiu Històric Nacional.AER Archivo AHN, Signatura ESTADO,7682,Exp.7 El duc Juan Manuel va ser investit pel rei a Madrid el 9 de febrer de 1700.Ceballos-Escalera, Pàg. 380
La seva mare María Alberta de Castro i Portugal, X duquessa de Béjar, i la seva àvia Teresa Sarmiento de Silva y Fernández de Híjar, duquessa IX de Béjar, van presentar petició davant el Consell de Castella en 1686/1688 per a exercir-ne com a tutores i curadores durant la seva minoria d'edat.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.3485,D.21 La seva àvia Teresa Sarmiento de Silva, com la seva tutora i curadora, va sostenir plet en l'Audiència de Sardenya, que va durar del 1696 al 1697, sobre la possessió de diferents termes a Sardenya, pertanyents al ducat de Mandas.AER Archivo AHN, Signatura CONSEJOS,21863,EXP.2
Al servei dels reis Carles II, Felip V i Ferran VI El rei Carles II d'Espanya per cartes de 6 de juliol de 1694 remeses a la ciutat de Salamanca i altres viles i llocs de Castella ordena es posin a les ordres del duc Juan Manuel Diego López de Zúñiga, XI duc de Béjar, sobre l'allistament de tropes per a l'exèrcit de Catalunya.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.3620,D.78-796 (con firma autógrafa y sello) Marianna del Palatinat-Neuburg, reina d'Espanya, informa per carta de 12 de novembre de 1700 al duc Joan Manuel de la mort del seu espòs el rei Carles II d'Espanya esdevinguda el dia 1r de novembre.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.3620,D.82
El rei Lluís XIV de França li agraeix per carta de 26 de desembre de 1700 per la seva fidelitat al seu net Felip V, rei d'Espanya.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.3620,D.81 El rei Felip V d'Espanya li ordena per carta de 29 d'abril de 1701 ser present en el convent de Sant Jerònim de Madrid per a prestar-li jurament de fidelitat i homenatge.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.3620,D.83 (con firma autográfica y sello,) Per carta de 28 de gener de 1701 l'informa del seu matrimoni amb la princesa María Luisa Gabriela de Savoia, filla de Víctor Amadeo, II duc de Savoia.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.3620,D.85 Per carta del 20 de gener de 1704 l'informa unir-se a l'exèrcit que està en campanya, com l'havia fet a Itàlia.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.3620,D.86 (con firma autógrafa y sello)
La reina d'Espanya Maria Lluïsa de Savoia informa per carta de 30 d'abril de 1706 al duc Juan Manuel de la pèrdua d'Alcántara per l'enemic i sol·licita la seva ajuda al servei del rei Felip V..AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.3620,D.87 (con firma autógrafa y sello) El rei Lluís XIV de França li dona per carta de 8 de juny de 1704 a Manuela de Toledo y Moncada, esposa del duc Juan Manuel, l'enhorabona pel seu nomenament de Cambrera major de la reina d'Espanya Maria Lluïsa.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.3620,D.1-2
El duc Juan Manuel per carta de 21 de desembre de 1728 al rei Felip V proposa el projecte sobre l'organització d'una guàrdia reial a semblança de la del rei Lluís XIV de França.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.289,D.103-105 El rei Felip V per cèdula, donada a San Ildefonso el 5 d'octubre de 1733, li dona llicència perquè cobri el dret de treure neu i el gel de la serra i congestes de la jurisdicció de Béjar, Salamanca.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.260,D.25 El rei Felip V el nomena en 1739 gentilhome de la seva cambra.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,CT.204,D.10 Finalment, després de la mort del duc de la Mirandola, el rei Ferran VI el nomena el seu majordom major, càrrec que ocuparà pocs mesos ja que morirà.Gazeta de Madrid número 51 de 19 de diciembre de 1747
Fabricant de draps i de tints La seva àvia, la duquessa viuda Teresa Sarmiento de la Cerda va fundar a Béjar, Salamanca, una fàbrica de draps en 1669. Ja existia a Béjar una fàbrica de tints, instal·lada en 1592 per Francisco Diego López de Zúñiga i Mendoza, V duc de Béjar i Plasència, aprofitant les aigües del riu Cuerpo de Hombre d'excel·lents propietats per a la producció de tints i del tintat de draps. A la mort del seu pare, el duc Manuel Diego el 16 de juliol de 1686, la seva mare la duquessa viuda María Alberta i la seva àvia Teresa van decidir produir draps fins de qualitat alta. Per a aconseguir-ho van contractar en 1691 a mestres flamencs, els qui havien de residir a Béjar, produir draps fins i ensenyar el seu art i tècnica als operaris naturals del ducat de Béjar. Els draps fins tenien major valor i acolliment que els draps bastos, que fins llavors es produïen a Espanya.Ross Massana, Pàg. 100-102
El duc Juan Manuel i la Fàbrica de Paños de Béjar signen el 30 de setembre de 1715 un contracte amb l'especialista francès Juan Bautista Lormie perquè ensenyés als treballadors de la vila de Béjar a teixir draps fins i robes de taula.AER Archivo SNAHN, Signatura OSUNA,C.258,D.52
El ministre de guerra, marquès de Castelar, li comunica per carta de 10 de febrer de 1723, de la mercè concedida pel rei Felip V als veïns de Béjar, Salamanca, de l'exempció del servei militar, per a treballar a les fàbriques de draps.AER Arxiu SNAHN, Signatura OSUNA,C.259,D.187-190