Guillem d'Hostalric (Catalunya, segle XIII — segle XIV) fou un frare i cavaller de l'Orde del Temple vinculat a les campanyes croades de Terra Santa durant la fi del segle XIII i començament del XIV.
Biografia miniatura|230x230px|Cavaller del Temple carregant sobre el seu destrer, capella templera de Cressac (Charente), c. 1170-1180. Participà en les darreres operacions militars dels croats a Orient. L'any 1291, durant el setge i caiguda de la ciutat d'Acre davant les forces mameluques, actuà com a emissari entre les places cristianes d'Acre i Trípoli juntament amb els templers Bartomeu de Vilafranca i Guillem de Villalba, i l'hospitaler Llop de Lliurans.«Hostalric, Guillem d’», Dades dels Països Catalans, 25 abril 2020, consulta en línia: https://dadescat.com/2020/04/25/hostalric-guillem-d/.
Durant aquesta missió, els quatre emissaris foren capturats pels musulmans i empresonats. Guillem d'Hostalric continuava en captivitat l'any 1303, quan el rei Jaume II d'Aragó encara feia gestions diplomàtiques per aconseguir-ne l'alliberament.
Posteriorment, en el context de la dissolució de l'Orde del Temple, consta que Guillem d'Hostalric es trobava encara presoner a les terres del soldà d'Egipte juntament amb altres templers catalans, entre els quals Dalmau de Rocabertí i Guillem de Castellbisbal. La situació política i militar de la regió retardà el seu rescat fins a l'any 1315, quan Jaume II aconseguí finalment l'alliberament de diversos captius catalans.Alexandre Jordi Hoffmann Molinas, L’orde traïda. El procés de dissolució de l’orde del Temple a la Corona d’Aragó (1307-1317), treball de fi de grau en Història, Facultat de Filosofia i Lletres, curs 2022-23.
Un cop retornat a la Corona d'Aragó, Guillem d'Hostalric, igual que altres ex-templers catalans, rebé una pensió anual i se li assignà un lloc de residència. A diferència d'altres membres de l'orde, no fou sotmès a interrogatori ni processament conegut arran de la persecució templera.Sans i Travé, Josep Maria (2008). La fi dels templers catalans. Barcelona: Editorial Base, p. 253-254.
Context històric La trajectòria de Guillem d'Hostalric s'emmarca en els darrers anys de presència cristiana a Terra Santa i en la crisi final de l'Orde del Temple. La caiguda d'Acre el 1291 significà la desaparició definitiva dels estats croats a Orient i provocà la captivitat de nombrosos cavallers occidentals. Anys més tard, la dissolució de l'orde decretada pel papa Climent V afectà també els templers de la Corona d'Aragó, tot i que molts dels frares catalans empresonats a Orient quedaren al marge dels principals processos inquisitorials.Maria Vilar Bonet, Els béns del Temple a la Corona d'Aragó en suprimir-se l'orde (1300-1319), Barcelona, Fundació Noguera, 2000.
Referències
Categoria:Templers