Berenguer d’Hostalric (Catalunya, segle XIV – segle XV), documentat com Berenguer d’Estelrich,Transcripció: «present mossèn Berenguer d'Estelrich, en Trayguera, on la senyora reyna era lo dia de Sent Andreu, on vench la nova que lo senyor rey havie cremada Massella». Font: Roser Salicrú i Lluch, «Fugues, camuflatge i treball esclau…», Anuario de Estudios Medievales, 38/2 (2008), p. 650, doc. ACA, RP, MR, 2440, sense foliar; Transcripció: «Devem a mossèn Berenguer d'Estelrich per DXLVIII florins que·ns liurà per ell comptans en Francesch Perera notari a VIII de novembre any MCCCCIIII CCCI ll. VIII s». Font: ELS PRIMERS LLIBRES DE LA TAULA DE CANVI DE BARCELONA. Gaspar Feliu i Montfort, Barcelona 2016. fou un cavaller català de la petita noblesa vinculat a la política, la diplomàcia i l’administració de la Corona d'Aragó a inicis del segle XV.
Biografia i activitat política Berenguer d’Hostalric fou un cavaller català actiu entre finals del segle XIV i les primeres dècades del segle XV, pertanyent a la petita noblesa cavalleresca vinculada a l’administració i al servei de la Corona d'Aragó. Formava part d’un llinatge amb presència en l’àmbit feudal i jurisdiccional, amb possessions i drets senyorials en diverses quadres i dominis del Principat.
La seva trajectòria es caracteritza per la combinació de funcions militars, jurisdiccionals i de servei reial, en un context en què la noblesa mitjana tendia a integrar-se progressivament en les estructures de govern de la monarquia. Aquest procés es reflecteix en la seva participació en institucions polítiques del país i en l’exercici de càrrecs vinculats a l’administració territorial.
Al llarg de la seva vida, Hostalric apareix documentat en diversos àmbits de la vida política catalana, tant en l’entorn de la cort reial com en l’administració local i en la gestió de drets senyorials. Aquesta activitat el situa dins les xarxes de poder de la Corona d'Aragó, on interactuava amb altres famílies nobles i amb l’alta administració reial.Dadescat. «[Berenguer d'Hostalric](https://dadescat.com/2020/04/25/hostalric-berenguer-d/)», 25-04-2020. [Consulta: 31 agost 2025].
Participació en les Corts de Martí l’Humà Berenguer d’Hostalric tingué un paper actiu en les Corts de Catalunya celebrades en temps de Martí l'Humà (1396-1410), en un context marcat per la crisi de representació del braç militar i la divisió interna entre faccions nobiliàries.
En particular, participà en el conflicte generat per la doble nominació de membres del braç militar a les comissions de la Cort, en què dos sectors enfrontats —la facció vinculada al comte d'Urgell i el bloc opositor— presentaren llistes diferents de candidats, disputant-se la validesa del procediment electoral. Hostalric fou proposat com a membre d’aquestes comissions dins una de les llistes en conflicte, fet que el situà directament en la disputa sobre la legitimitat de les designacions.
Així mateix, s’alineà amb la facció del comte d'Urgell, des d’on participà en diversos episodis de dissentiment institucional contra acords impulsats per altres sectors de la Cort, especialment en relació amb la validesa de les eleccions internes del braç militar i l’aprovació de determinades propostes polítiques.
En les deliberacions reials sobre la composició de les comissions, la seva condició d’oficial reial —com a governador vinculat a l’administració de Menorca— fou examinada en relació amb la seva elegibilitat, si bé finalment no es considerà un impediment per a la seva participació.Maria Teresa Ferrer i Mallol, Les Corts i la Generalitat de Catalunya durant el regnat de Martí l’Humà, Institut d’Estudis Catalans, 2015, disponible en línia: https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000216/00000026.pdf
Participació en el conflicte d’Urgell El 1413 fou convocat pel rei Ferran I d'Antequera com a prohom assessor en el consell reunit per tractar la situació política derivada de la Revolta del comte Jaume II d'Urgell, en el context del conflicte successori de la Corona d'Aragó.
El 29 de novembre de 1413 assistí al castell de Lleida a la proclamació de la sentència contra el comte d'Urgell, acte que posà fi al conflicte conegut com la Guerra contra Jaume d’Urgell.Josep Pleyán de Porta; Frederic Renyé i Viladot (eds.). Album històrich, pintoresch y monumental de Lleyda y sa provincia. Lleida: Estampa de Joseph Sol Torrens, 1880, p. 69.
Activitat administrativa i diplomàtica A inicis del segle XV, Berenguer d’Hostalric continuà exercint càrrecs dins l’estructura administrativa de la Corona d’Aragó:
Fou camarlenc del consell de la reina Maria de Luna. El 1411 fou proposat per la Diputació del General de Catalunya com a possible ambaixador a Sicília, càrrec que finalment no acceptà. El 1418 participà com a ambaixador a Castella, juntament amb Jofre d’Ortigues, en gestions diplomàtiques relacionades amb la dot de la reina Maria de Castella i amb qüestions patrimonials vinculades al rei Ferran I. El 1421 rebé de la reina l’encàrrec de supervisar la persecució de la caça furtiva al Principat, amb atribucions fiscals sobre les multes recaptades.Carreras Candi, Francesc. Miscelánea histórica catalana. Vol. 1–2. Barcelona, 1905–1906, p. 107, 109, 132–133. [En línia a Internet Archive]((https://archive.org/details/miscelaneahist00carruoft))
Aquestes funcions reflecteixen la seva integració en la petita noblesa amb accés a càrrecs d’administració i gestió territorial.
Activitat patrimonial i senyorial El llinatge d’Hostalric disposava de diverses quadres i senyories menors integrades dins la xarxa de dominis de la petita noblesa catalana. El 22 de març de 1382, el rei Pere el Cerimoniós vengué el castell de Tagamanent a Berenguer d’Hostalric, fet que incorporà aquest domini al patrimoni senyorial del llinatge i en reforçà la seva posició territorial.Antoni Pladevall i Pere Català. El castell de Tagamanent. A: Els castells catalans, vol. 2. Barcelona: Rafael Dalmau, editor, 1969, p. 299–306.
A inicis del segle XV, Berenguer d’Hostalric apareix documentat com a senyor o titular de la casa d’Argentona, amb drets jurisdiccionals sobre el territori.Enric Subiñà i Coll, El Maresme medieval. Exemples concrets de comunitats pageses, tesi doctoral, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia i Història, Programa Societat i Cultura, novembre 2015, vol. II, Apèndix documental, p. 703 (doc. APCSP, pergamí núm. 13). En aquest context, el 1423 exercí com a tutor legal de Galzeran d’Argentona, menor d’edat, actuant en la gestió i protecció del patrimoni familiar.
Posteriorment, la continuïtat d’aquestes senyories dins l’òrbita reial es reflecteix en la concessió de privilegis als homes del castell i lloc de Tagamanent per part dels monarques Ferran I (1419) i Joan II (1476), fet que evidencia la pervivència dels vincles entre la Corona i aquests dominis.
En conjunt, aquestes operacions mostren la seva inserció en un sistema de senyories fragmentades i interconnectades, característic de la noblesa cavalleresca del període, combinant la possessió de castells, la gestió de quadres i la tutela de patrimonis familiars.
Perfil històric La documentació presenta Berenguer d’Hostalric com un membre de la petita noblesa cavalleresca catalana, amb una trajectòria que combina càrrecs administratius i governatius, participació en la política de Corts, funcions diplomàtiques i gestió patrimonial de senyories locals. La seva trajectòria reflecteix el paper de la noblesa mitjana en la governança de la Corona d'Aragó, situada entre l'alta aristocràcia i el patriciat urbà.
Referències
Categoria:Cavallers Categoria:Knights Bachelor