L'església de Sant Doménec d'Elvas, també designada Convent de Sâo Domingos, església dels Dominics o Convent de la Mare de Déu dels Màrtirs, es troba en la parròquia de l'Assumpció, Ajuda, Salvador i Sant Ildefons de la ciutat d'Elvas, a l'Alentejo, a Portugal.

L'església, abans part d'un convent dominicà fundat al segle XIII, és un gran exemple de l'arquitectura gòtica mendicant de l'Alentejo. Fou classificada com a Monument Nacional, el 16 de juny del 1910.

Situada al centre històric de la ciutat, l'església de Sant Doménec forma part del conjunt de la Ciutat-Caserna Fronterera d'Elvas i les seues Fortificacions, inscrita com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Història El Convent de Sant Doménec d'Elvas el va fundar el 20 de febrer del 1267 Alfons III, després de la segona i definitiva conquesta del poble. El lloc escollit romania al costat de l'Ermita de Nostra Senyora dels Màrtirs, ara inexistent, on havien estat sepultats els cristians morts en la presa del poble als moros. La fundació del convent es va lligar així a la necessitat d'afirmar la fe cristiana en l'antic poble musulmà. A més del convent, s'hi construïren un alberg i un hospici (hospital). esquerra|miniatura|Interior de l'església dels Dominics d'Elvas Les obres del convent i l'església es van arrossegar fins al segle XV, tot depenent de donacions de particulars i el patrocini regi de Joan I. A començament del segle XVI el temple estava acabat, com es pot apreciar en un dibuix del 1509 fet per Duarte d'Armas.

A partir del 1553 se'n realitzà una gran reforma ordenada per Joan III, que modificà prou l'edifici. La façana fou demolida i una de nova es va construir al segle següent. El 1590 es feu el retaule de la capella principal de l'església, en estil manierista, pel pintor Simão Rodrigues. També al segle XVII es va destruir l'hospici per a la reforma de les fortificacions d'Elvas. Al segle XVIII l'interior va ser molt alterat amb la col·locació de nous altars i rajoles lisboetes a les parets laterals que il·lustraven la vida de Doménec de Guzmán. La cobertura de les naus i les bases i capitells de les columnes també es modificaren al .

El 1834, amb l'abolició dels ordes religiosos a Portugal, el convent esdevé caserna militar. Els anys 1930 i 1940 l'església del convent va ser restaurada. Diverses obres d'art -com el retaule de la capella principal- se'n retiraren per a restituir la "puresa" gòtica del monument. Tots els quadres de la capella principal són hui a l'església del Cementeri d'Elvas.

Arquitectura i art esquerra|miniatura|Absis gòtic de l'església dels Dominics d'Elvas L'església del Convent de Sant Doménec és una típica representant del gòtic mendicant de Portugal. L'església tenia una nau central més alta vorejada per dues naus de menor altura. El transsepte reïx i l'absis té una capella principal i quatre capelles laterals. De l'obra gòtica del convent sobreviu l'absis i les capelles. Cada capella és coberta per voltes de creueria d'ogives i arcs dobles separats. Externament els volums de l'absis estan clarament marcats i la gran capella principal poligonal està delineada per grans contraforts coronats amb gàrgoles. Un altre vestigi medieval són els arcs apuntats que separen les naus, tot i que els capitells i les bases de les columnes són del .

Al segle XVIII, l'església va tenir grans remodelacions: fou decorada amb elements barrocs (talles daurades, marbres) que li han alterat l'aspecte. La façana i la meitat del temple encara és d'estil barroc.

El frontispici escenogràfic de l'església, d'estil manierista, és obra del segle XVII i s'assembla al de les esglésies jesuítiques portugueses de l'època. N'hi ha tres portals, i el principal exhibeix blasons de l'Orde dels Dominics i les armes reials. Dalt de la façana hi ha un nínxol amb una gran estàtua de sant Doménec, en marbre.

Al Museu Municipal d'Elvas hi ha el retaule manierista realitzat el 1590 pel pintor Simão Rodrigues, compost per vuit taulers. També s'hi troba una imatge de marbre del segle XIII provinent de l'església, que representa la Mare de Déu dels Màrtirs, realitzada a Coïmbra o Évora.

El 1947, per ordre de l'Estat Nou, algunes esglésies portugueses que eren d'estil gòtic i havien estat ornamentades amb estil barroc, van tenir grans obres per restituir-los l'estil original. A aquesta església també li llevaren elements barrocs, com ara els 5 retaules de talla daurada pertanyents a l'absis i al transsepte.

Referències

Categoria:Elvas Categoria:Esglésies de Portugal