Claudia Falconer Card (30 de setembre de 1940 - 12 de setembre de 2015) va ser professora de filosofia Emma Goldman (WARF) a la Universitat de Wisconsin-Madison, amb col·laboracions docents en estudis de la dona, estudis jueus, estudis ambientals i estudis LGBT.

Educació Va obtenir la llicenciatura a la Universitat de Wisconsin-Madison (1962) i el màster (1964) i el doctorat (1969) a la Universitat Harvard, on va realitzar la tesi sota la direcció de John Rawls. A la Universitat de Wisconsin, va rebre la mentoria de Marcus George Singer, qui la va escollir com la seva assistent acadèmica en la seva etapa d'estudiant de grau. El mateix Singer la va animar a cursar un doctorat a Harvard i va lluitar per la seva incorporació a la UW Madison. (font, converses i escrits de MG Singer i C. Card.)

Carrera professional Card es va incorporar al professorat del departament de filosofia de Wisconsin directament després dels seus estudis a Harvard. Va ser professora visitant al Goethe Institute (Frankfurt, Alemanya), al Dartmouth College (Hanover, New Hampshire) i a la Universitat de Pittsburgh. Va escriure quatre tractats, va editar o coeditar sis llibres i va publicar gairebé 150 articles i ressenyes. Va presentar gairebé 250 ponències en conferències, col·legis i universitats i va aparèixer en 29 emissions de ràdio. Va pronunciar la conferència John Dewey a la Divisió Central de l'American Philosophical Association (APA) el 2008. L'abril de 2011, es va convertir en presidenta de la Divisió Central de l'APA. El seu discurs presidencial va ser "Sobreviure a les atrocitats massives a llarg termini: submarins, receptors i corbs ". El 2013, va ser convidada a pronunciar les conferències Paul Carus, una sèrie de tres conferències pronunciades a l'APA; aquests s'havien de lliurar a la Divisió Central el 2016.

El 2011, Card va rebre el Premi Hilldale de la Universitat de Wisconsin per l'excel·lència en la docència, la recerca i el servei. En nominar-la per a aquest premi, el director del seu departament, Russ Shafer-Landau, va dir: "Els seus llibres i articles s'han convertit en tan essencials per al pensament feminista com El capital ho és per a la teoria laboral. Simplement no es pot fer feminisme sense llegir Card, i fins i tot si no es llegeix Card, el feminisme actual porta la seva empremta tan profundament que potser ni tan sols s'adona que s'ha digerit d'alguna altra manera les seves perspectives teòriques".

Recerca La seva recerca es va centrar principalment en l'ètica i la filosofia social, incloent-hi la teoria ètica normativa; l'ètica feminista; l'ètica ambiental; i les teories de la justícia, el càstig i el mal. Es va centrar especialment en les teories ètiques de Kant, Schopenhauer i Nietzsche, i havia llegit molt sobre història, sociologia i testimonis de supervivents. A la dècada de 1970, es va convertir en membre activa de la Midwest Society for Women in Philosophy, i va ser una pionera en l'articulació de la filosofia feminista lesbiana. Va donar suport a una varietat de recerca i activisme LGBT al llarg de la seva carrera. El 1996, la Society for Women in Philosophy (SWIP) la va escollir Filòsofa Distingida de l'Any. Card havia adoptat anteriorment algunes postures controvertides, com ara el raonament en contra del matrimoni, amb l'argument que dona a cada part drets sobre la persona de l'altra que ningú hauria de tenir, i com és especialment perillós per a les dones dins del patriarcat. Mentre que d'altres destacaven la igualtat en les relacions lèsbiques, el seu realisme es va manifestar en la seva articulació dels perills de les maltractaments lèsbics. Defensar els oprimits i les persones en risc havia marcat la seva obra des del principi, en el seu clàssic i encara sovint citat "On Mercy". Més tard, la seva obra es va centrar en la comprensió de la naturalesa del mal. Va abordar temes com el racisme, sexisme i opressió, va desenvolupar una teoria del genocidi com a mort social, va desenvolupar teories del militarisme i el càstig, i ja el 1996 va exhortar que la violació es considerés una arma de guerra.

Abans de la seva mort, l'obra de Card va desenvolupar una concepció secular del mal, que va aparèixer en dos volums d'una trilogia prevista, The Atrocity Paradigm: A Theory of Evil . Es va dedicar un número dHypatia al llibre. Aquests dos volums van reunir 20 filòsofs que van comentar l'obra de Card.

El segon llibre de la trilogia és Confronting Evils: Terrorism, Torture, Genocide (Enfrontant els mals: terrorisme, tortura, genocidi). En aquest llibre, va examinar la seva explicació de l'atrocitat com a paradigma del mal, refinant i ampliant els punts de vista desenvolupats al primer llibre, amb atenció al mal estructural, el paper del dany i la importància de la culpabilitat. Va argumentar que els mals són inexcusablement erronis i que no cal que siguin extraordinaris. També va indicar que hem de prestar atenció als mals que es produeixen tan sovint que tendim a passar-los per alt. Va aplicar, provar i ampliar aquesta explicació revisada en examinar els errors morals del terrorisme, la tortura i el genocidi. Mentre escrivia aquest segon llibre de la trilogia, Card també va coeditar una col·lecció d'articles filosòfics sobre les conseqüències del genocidi.Abans de la seva mort el 12 de setembre de 2015, va treballar extensament en el tercer llibre de la trilogia, Surviving Atrocity''. Aquest llibre es basava en el seu discurs presidencial de l'APA del 2010 i es va centrar en les atrocitats massives. El llibre també tractava sobre com sobreviure a les atrocitats massives a llarg termini, la pobresa i la misogínia global i local.

Card va introduir el concepte de "mort social", desenvolupat originalment per Orlando Patterson, en el camp dels estudis sobre genocidi. El seu enfocament relacionava el dany de la violència genocida amb la destrucció de la "vitalitat social" d'un grup. La vitalitat social es refereix a les connexions i relacions socials d'un grup, que donen sentit a la vida individual. La mort social es produeix quan la vitalitat social del grup s'erosiona i es malmet. Això connecta la violència infligida a l'individu amb el dany experimentat pel col·lectiu.Aquest enfocament permet que les accions que afavoreixen el genocidi incloguin diferents formes de dany, tant mortals com no mortals, com ara l’assassinat, la destrucció del patrimoni cultural i la violència sexual massiva.''' Card va proposar que l'objectiu final del genocidi era promulgar la mort social d'un grup, cosa que no sempre inclou necessàriament l'assassinat massiu dels seus membres.

Malaltia i mort A Card li van diagnosticar càncer de pulmó l'estiu del 2014, es va sotmetre a tractament i semblava que millorava. A principis del 2015, mentre assistia a la reunió anual de l'Associació Filosòfica d'Ohio, on era la ponent principal convidada, a la Universitat Baldwin Wallace, als afores de Cleveland, es va desmaiar a l'habitació de l'hotel. Va ser tractada a la Clínica Cleveland, on va saber que el seu càncer havia fet metàstasi. Després de radioteràpia, mesos de rehabilitació i teràpia, Card va morir, envoltada de la seva família, el 12 de setembre de 2015, als 74 anys, 18 dies abans del seu 75è aniversari.

Bibliografia seleccionada Llibres

Trilogia:

(forthcoming)

Capítols de llibres

Referències

Enllaços externs Perfil: Claudia Card (a) Departament de Filosofia, Universitat de Wisconsin-Madison academia.edu (còpies descarregables d'alguns treballs de Card) Conferències de Carus Associació Americana de Filosòfica

Categoria:Escriptors de Wisconsin Categoria:Professors de la Universitat de Wisconsin-Madison Categoria:Alumnes de la Universitat de Wisconsin-Madison Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Filòsofs estatunidencs Categoria:Alumnes de la Universitat Harvard Categoria:Morts al comtat de Dane (Wisconsin) Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Escriptors estatunidencs morts al segle XXI Categoria:Filòsofs morts al segle XXI Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Comtat de Columbia (Wisconsin) Categoria:Nascuts el 1940