Veronica agrestis, la verònica agresta, és una planta amb flors del gènere Veronica que actualment s'inclou dins de la família de les plantaginàcies. És una mala herba dels sembrats a països amb clima més o menys fresc i humit que principalment viu a l'Europa Central i arriba, més o menys de resquillada als Països catalans.

Descripció Totes les veròniques són bastants semblants, amb les fulles oposades i les típiques flors petites, que en aquest cas són de blanquinoses, amb les venes de vegades tenyides de blau, amb 2 estams i quatre pètals soldats a la base, dels quals un és més petit. Un grup prou nombrós de veròniques dels Països Catalans són herbes anuals, que completen tot el seu cicle vital en una sola temporada. Flora Iberica ha separat aquest grup d'espècies dins de la secció Pocilla (seguint la proposta de Dumortier). Dins d'aquest grup podem fer-ne un subgrup amb aquelles on les flors surten a l'axil·la de bràctees semblants a les fulles normals. de manera que no hi ha una diferència gaire clara entre la part vegetativa de la tija i la part superior on surten les flors: Veronica persica, Veronica polita i Veronica agrestis a més tenen les fulles pinnades, amb un nervi principal més marcat i, normalment, més llargues que amples. Habitualment el pecíol és molt curt i les fulles són ovalades o oblongues dentades més o menys uniformement.

Veronica agrestis és una petita herba anual amb tiges més o menys reptants que poden superar els dos pams de llarg, ramificades des de la base, densament pubescents, amb pèls curts (<1mm) i abundants i altres llargs, glandulífers. Les fulles, curtament peciolades, són amplament ovades.

Es diferencia de V.persica per que tota ella és més menuda. Les flors blanques fan 4-6mm de diàmetre i el pedicel que les porta és d'uns 15 mm, aproximadament tant llarg com les fulles que les porten, que són unes bràctees iguals que les fulles normals. El fruit és una càpsula (fruit) que té els dos lòbuls no comprimits ni divergents

Es molt semblant a V.polita (hi ha qui ha proposat que sigui una subespècie), però es molt més rara i es diferencia més o menys fàcilment per que tota ella és més peluda: les flors són semblants de mida, però de color normalment més blanquinós. Els dents del calze no se superposen per la base. L'estil és molt curt (<1mm) i no supera el sinus que queda entre els dos lòbuls de la càpsula que no té la superfície reticulada i presenta una carena marcada les vores. Vegeu-ne la comparació aquí: Veronica polita.

Hàbitat i distribució És una espècie que viu en ambients ruderals, camps, vores de camins que viu en terrenys nitrificats (nitròfils) i vores de camins més aviat frescals i humits del nord i el centre d'Europa i l'oest d'Àsia. Conforme baixa cap a latituds més baixes (fins i tot al nord d'Àfrica) tendeix a refugiar-se en ambients més muntanyosos. A la península Ibèrica es distribueix de manera dispersa per pràcticament tota la península, encara que és més abundant a la part atlàntica, més fresca. Als Països Catalans és bastant rara i pràcticament només s'ha trobat en algunes poques localitats dels Pirineus (de l'Empordà a la Vall d'Aran), davallant també fins a les muntanyes del Solsonès. Al País Valencià hi ha algunes cites molt antigues però les dades més recents indiquen la seva presència en algun es muntanyes de les comarques d'Alacant. A les Illes no sembla que hi sigui present, només hi ha una cita dubtosa del segle XIX. No consta la seva presència al departament francès dels Pirineus Orientals, però si als seus veïns, l'Arieja o l'Aude.

Taxonomia Veronica agrestis va ser descrita inicialment per Linné el 1753, a la seva obra principal Species Plantarum.

Referències

Enllaços externs Comparativa entre V.polita i V.agrestis a florealpes

Categoria:Veronica