La batalla de Vertières (en crioll haitià: batay Vètyè) va ser l'última gran batalla de l'expedició de Saint-Domingue i la fase final de la Revolució Haitiana. Es va lliurar el 18 de novembre de 1803 entre l'exèrcit indígena rebel sota el comandament de Jean-Jacques Dessalines i François Capois i l'exèrcit francès de Napoleó Bonaparte sota el comandament de Donatien de Rochambeau, que pretenien recuperar el control de l'illa.
La batalla va tenir lloc a Vertières, situat just al sud del kap Ayisyen. A finals d'octubre de 1803, els nadius que lluitaven contra les tropes colonials franceses ja havien pres la major part de Saint-Domingue. Els únics llocs controlats per les forces franceses eren el Môle Saint-Nicolas i kap Ayisyen, on, amb 5.000 soldats, el general francès Rochambeau restava acorralat.
El 1802, el governador general François Dominique Toussaint-Louverture va ser arrestat per les forces franceses. Des del vaixell que el portava a la presó i, posteriorment, a la mort, Louverture va anunciar: «En enderrocar-me, no heu fet més que tallar el tronc de l'arbre de la llibertat negra a Saint-Domingue, que ornarà a brollar de les arrels, ja que són nombroses i profundes». Després de l'arrest de Louverture, Jean Jacques Dessalines es va revoltar contra els ocupants francesos a l'octubre de 1802, tement amb raó que planegessin restaurar l'esclavitud a l'illa després de ser-hi abolida el 1794.
Batalla Dessalines va derrotar les tropes franceses nombroses vegades abans de la batalla de Vertières. Durant la nit del 17 al 18 de novembre de 1803, els rebels van posicionar els seus pocs canons per a bombardejar el Fort Bréda. Quan les trompetes franceses van tocar l'alarma, Clervaux, un rebel de baix rang, va disparar el primer tret. François Capois, muntat a cavall, va menar la seva mitja brigada cap endavant malgrat la pluja de bales. El foc francès va matar diversos rebels però aquests van tancar files i van enfilar-se entre els seus morts, cantant. El cavall de Capois va rebre un tret, va vacil·lar i va caure, llançant-lo de la sella. Capois es va aixecar, va treure l'espasa, la va brandar per sobre del cap i va córrer cap endavant cridant: En avant! En avant!. esquerra|miniatura|Bandera de l'exèrcit indígena Rochambeau observava des de la muralla de Vertières. Mentre Capois carregava, els tambors francesos van fer sonar un alto el foc sobtat. De sobte, la batalla es va aturar. Un oficial de l'estat major francès va muntar el seu cavall i va cavalcar cap a Capois i va cridar: «El capità general envia felicitacions al general que acaba de cobrir-se de tanta glòria!». Després va saludar els rebels, va tornar a la seva posició i els combats es van reprendre. Dessalines va enviar els seus homes sota el comandament de Gabart, el més jove dels generals nadius, mentre que Jean-Philippe Daut, un oficial de la guàrdia de granaders de Rochambeau, es va formar per a una càrrega final. Però Gabart, Capois i Clervaux, els últims lluitant amb un mosquet a la mà, van repel·lir el desesperat contraatac francès.
Un aiguat sobtat amb trons i llamps va amarar el camp de batalla. A l'empara de la tempesta, Rochambeau es va retirar de Vertières, sabent-se derrotat.
Conseqüències L'endemà al matí, Rochambeau va enviar Duveyrier a negociar amb Dessalines. Al final del dia, els termes de la rendició francesa estaven acordats. Rochambeau va tenir deu dies per a embarcar la resta del seu exèrcit i marxar de Saint-Domingue.
Aquesta batalla va tenir lloc menys de dos mesos abans de la proclamació per part de Dessalines de la nació independent d'Haití l'1 de gener de 1804 com la «Primera República dominada pels negres» tant a Amèrica com al Nou Món. Durant la Restauració francesa, el Regne de França es va negar a reconixèr-ne la independència. El 1826, el rei Carles X va exigir que Haití pagués una compensació de 150 milions de francs d'or abans que França reconegués la independència de la jove república. El 1838, sota la Monarquia de Juliol, aquest deute va ser reduït pel rei Lluís Felip I a 90 milions de francs que no es va pagar a França fins el 1925, i només llavors França en va reconèixer la independència, 144 anys després de la batalla de Vertières. Des de llavors, el 18 de novembre s'ha celebrat com el Dia de la Victòria a Haití.
Referències
Vertieres Categoria:Història d'Haití Vertieres