Emily Elizabeth Constance Jones (19 de febrer de 1848 - 9 d'abril de 1922), més coneguda com a Constance Jones o E.E. Constance Jones, va ser una filòsofa i educadora anglesa. Va treballar en lògica i ètica i va ser mestra del Girton College de Cambridge de 1903 a 1916.
Vida i carrera professional Emily Elizabeth Constance Jones va néixer a Langstone Court, Llangarron, Herefordshire, filla de John Jones i la seva dona, Emily Oakley, filla de Thomas Oakley JP, de Monmouthshire. Era la més gran de deu germans. Constance va rebre classes particulars principalment a casa. Va passar els seus primers anys d'adolescència amb la seva família a Ciutat del Cap, Sud-àfrica, i un cop retornada a Anglaterra l'any 1865 va assistir a una petita escola, Miss Robinson's, a Cheltenham, durant un any.
Va rebre la preparació de la senyoreta Alice Grüner, antiga alumna del Newnham College, per presentar-se a l’examen d’accés al Girton College de Cambridge a casa seva a Sydenham, Kent. Va anar a Girton el 1875Girton College Register, 1869–1946: Cambridge; CUP; 1948 on, impulsada per la lectura d'Economia política de Henry Fawcett (1863) i Sistema de lògica de Mill (1843), va triar el Tripos (examen acadèmic originat a la Universitat de Cambridge) de Ciències Morals. Malauradament, gairebé de forma immediatament va haver de retirar-se per tenir cura de la tieta amb qui vivia aleshores. La seva carrera universitària es va veure considerablement interrompuda perquè l'educació dels seus germans petits tenia prioritat sobre la seva, però tot i això, el 1880 va ser guardonada amb una matrícula d'honor al Tripos de Ciències Morals.
Va tornar a Girton el 1884 com a estudiant de recerca i professora resident de Ciències Morals. Havent estudiat amb Henry Sidgwick, James Ward i J.N. Keynes, va completar la traducció del Mikrokosmus de Lotze iniciada per Elizabeth Hamilton. També va editar Mètodes d'ètica de Henry Sidgwick (1901) i la seva Ètica de Green, Spencer i Martineau (1902); va escriure Elements de lògica (1890); Introducció a la lògica (1905); Introducció a l'ètica (1909); Una nova llei del pensament i el seu avantatge lògic (1911); Girton College (1913). Va ser mestra del Girton College de Cambridge, des del 1903 fins a la seva jubilació el 1916.
Jones va ser una de les primeres dones a unir-se a la Societat Aristotèlica el 1892, i va formar part del seu comitè executiu de 1914 a 1916. També va ser la primera dona registrada presentant una ponència al Club de Ciències Morals de la Universitat de Cambridge. Va parlar sobre el Naturalisme i l'Agnosticisme de James Ward l'1 de desembre de 1899, presidint la reunió el filòsof Henry Sidgwick. Els seus punts de vista es van considerar originals i van influir en els seus col·legues. Va passar la seva carrera desenvolupant la idea que les proposicions categòriques estan compostes d'un predicat i un subjecte relacionats mitjançant la identitat o la no-identitat.
Filosofia miniatura|Constance Jones (1848-1922) de John Lavery a la col·lecció del Museu i les Galeries de l'Escola d'Art de la Universitat d'Aberystwyth La contribució més significativa de Constance Jones a la filosofia va ser en la lògica de la que va ser considerada una autoritat pels seus contemporanis. La seva obra principal és A New Law of Thought and its Logical Bearings (Cambridge, 1911). Es va ocupar principalment de la importació i la interpretació de les proposicions. G.F. Stout diu d'ella: "Va fer un bon servei insistint en la distinció entre la interpretació des del punt de vista del parlant i el de l'oient". A la seva autobiografia, Jones va escriure sobre una fascinació primerenca per qüestions relacionades amb la naturalesa i l'estructura del contingut: "Aquesta qüestió sense resoldre -què s'afirma quan fas una afirmació i quina és la forma adequada d'afirmació?- m'havia interessat profundament des de l'època en què era estudiant i em desconcertava les explicacions de Mill i Jevons sobre les proposicions". Jones va publicar diversos llibres de text sobre lògica i nombrosos articles sobre lògica i ètica, especialment sobre l'hedonisme ètic de Sidgwick. Tot i la seva contribució a la filosofia analítica, aquesta vessant ha estat en gran part oblidada.
Referències
Enllaços externs Ostertag, Gary. "Emily Elizabeth Constance Jones". In Zalta, Edward N. (ed.). Stanford Encyclopedia of Philosophy. ISSN 1095-5054. PhilPapers
Categoria:Alumnes del Girton College Categoria:Filòsofs anglesos Categoria:Persones de Herefordshire Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors anglesos morts al segle XX Categoria:Escriptors anglesos nascuts al segle XIX