Clarisse Juranville (Mardié, 1826 - 16 de maig de 1906) va ser una mestra catòlica francesa, pedagoga d'avantguarda i autora de llibres de text i llibres educatius.
Inicialment va treballar com a professora, més tard es va dedicar a escriure llibres educatius. Al principi, escrivia principalment llibres de text, de mica en mica es va endinsar en la literatura i va començar a escriure contes i novel·les educatives, amb l'objectiu de transmetre valors morals als estudiants a través de referències literàries i històriques. La seva obra s'adaptà a les transformacions del sistema educatiu francès entre el Segon Imperi i la Tercera República.
També va escriure nombroses obres adreçades específicament a les joves, que, tot i preparar-les per al seu futur paper domèstic com a esposes i mares, les encoratjaven a esdevenir dones instruïdes.
Biografia Clarisse Juranville va néixer el 1826 a Mardié, Loiret, filla de viticultors. Va ser estudiant a l'escola del poble i després a Orleans. El 1845, es va convertir en mestra i va ensenyar durant quinze anys, juntament amb una altra mestra, Mademoiselle Vieugué, en una escola de noies fundada pels propietaris del Château de La Bussière, prop de Gien. El 1860, totes dues es van traslladar a Orleans, i Juranville es va dedicar a escriure llibres educatius.
Del 1869 al 1904, va escriure pel seu compte una quinzena de llibres de text per a escoles de noies. Més tard, va col·laborar amb Mademoiselle Vieugué o Pauline Berger, una mestra parisenca que va conèixer el 1889. La majoria d'aquestes obres van ser publicades per la llibreria Larousse.
A més de llibres educatius, Clarisse de Juranville va escriure nombrosos articles i obres de caràcter divulgatiu destinades a orientar les joves sobre les normes de conducta incloent-hi aspectes com l'educació moral, les regles de convivència i els seus deures i obligacions. A les seves obres, Clarisse Juranville posava en relleu la vida de dones cèlebres i escriu llibres de lectura i llibres de text sobre ciència o literatura específicament per a nenes joves. Després d'haver viscut en diversos contextos polítics, va adaptar els seus escrits a les transformacions del sistema educatiu francès.
Clarisse Juranville va ser una de les innovadores, en aquest període crucial per al desenvolupament de l'educació a França, des del Segon Imperi fins a la Tercera República, que van canviar la manera de "fer l'aula", més enllà dels conflictes polítics molt durs sobre escoles religioses o seculars. Tot i ser una catòlica convençuda va col·laborar amb el professor i pedagog Pierre Larousse, un anticlerical notori.
Treball i pedagogia Els primers escrits de Clarisse Juranville eren sobretot de caràcter escolar per l'ensenyament del càlcul i la conjugació. De mica en mica, en notar l'interès dels nens per les narracions, va anar incorporant històries de ficció als seus llibres de text. A partir dels anys 1870, va escriure livres de prix,Obres concebudes expressament perquè les escoles les atorguessin com a premi als alumnes. Pràctica molt comuna als segles XIX i inicis del XX, especialment a França. manuals de moral i novel·les escolars.
En les seves primeres publicacions, escrites durant el Segon Imperi (1852-1870), les referències a la religió hi eren presents , acompanyades de referències literàries. Els relats també esmentaven amb freqüència la natura, la fauna i la flora.
Després de la proclamació de la Tercera República, en un context de gran producció de manuals destinats a transmetre als infants valors morals i amor a la pàtria, Clarisse Juranville va escriure nombrosos relats de divulgació històrica, aquests relats- a diferència d'altres obres dels seus contemporanis,- no es centraven en l'exaltació del liberalisme francès ni de les aspiracions revolucionàries de França, sinó que evocaven nombroses figures històriques. Aquest recurs li permetia explicar el passat i, alhora, oferir als infants models de conducta dignes d'imitació.
Compromís amb l'educació de les noies Al segle XIX, la instrucció havia de formar els nens perquè esdevinguessin bons esposos, però també bons ciutadans i soldats. Les nenes, en canvi, no gaudien de drets polítics ni cívics i restaven relegades al paper d'esposes i mares. Tot i que Juranville no qüestionava aquesta situació i insistia que les dones no havien d'intentar participar activament en la política, defensava tanmateix que les noies havien d'interessar-se pel món que les envoltava i ser patriotes. En els seu relats històrics el contingut era èpic i patriòtic, tot i que s'adreçava a les joves. L'autora explica que les dones han d'ocupar-se de la llar, però insisteix en la necessitat que tinguin coneixements d'economia domèstica i de ciències. Els coneixements científics que transmet en els seus manuals destinats a les noies van molt més enllà de les nocions bàsiques necessàries per a la bona gestió de la llar. Finalment, Juranville considerava que la cultura literària era indispensable per a les dones.
Tot i que no va qüestionar les desigualtats de gènere del seu temps, ja que no veia el confinament de les dones a la llar com una inferioritat sinó com una "diferència en la tasca", va anar en contra de certs corrents de pensament del seu temps, que consideraven que l'escolarització posava en risc la transformació de les noies en dones erudites que descuidaven la llar. Juranville va escriure un ideal de feminitat presentat com una mare, forta en les seves tasques domèstiques, però amb prou educació per mantenir una conversa, bon judici i la capacitat de nodrir la seva fe.
Impacte L'obra de Clarisse Juranville va tenir un impacte tangible en l'educació a França entre el Segon Imperi i la III República, i particularment en l' educació de les noies . Els seus llibres es van utilitzar en moltes escoles franceses, es van reeditar i es van distribuir en desenes de milers d'exemplars. Per exemple, el 1880, el seu llibre de text, Manuel d'éducation morale et civique (Manual d'educació moral i cívica), era present en 57 departaments. Les seves obres es van considerar clàssiques i es van reeditar fins al període d'entreguerres.
Al·lònim Els artistes surrealistes belgues Paul Nougé i René Magritte van publicar una obra sota l'al·lònim Nom d'una altra persona, real o fictícia, utilitzat per un autor per signar una obra. de Clarisse Juranville Alguns escrits i alguns dibuixos, Brussel·les, Editorial René Henriquez.
El mateix Paul Nougé havia estudiat manuals de Juranville quan era petit. En trobar un llibre de conjugació (La conjugaison enseignante par la pratique ), Paul Nougé va decidir compondre 11 poemes component estrofes del vocabulari dels exercicis de conjugació.
Reconeixements El 1886 la seva fama li va valer l'elecció al Consell Departamental d'Educació Primària del Loiret. El 1898, va rebre les Palmes d'Oficial d'Acadèmia.
Va morir a Mardié, a la casa familiar, el 16 de maig de 1906.
Publicacions Aquesta bibliografia no inclou el llibre de Paul Nougé, tot i que va ser publicat amb el pseudònim de Clarisse Juranville.
Le Savoir-faire et le Savoir-vivre. Guide pratique de la vie usuelle, à l'usage des jeunes filles Le Bagage littéraire de la jeune fille. Livre de lecture (cours supérieur) escrit conjuntament amb Pauline Berger Le Bagage scientifique de la jeune fille Le Premier livre des petites filles Le deuxième livre des petites filles Le Troisième Livre de lecture à l'usage des jeunes filles, escrit conjuntament amb Pauline Berger Manuel de style de composition, inaugurant une méthode nouvelle Les Participes en histoires, méthode nouvelle, théorique et pratique Manuel d'éducation morale et d'instruction civique, à l'usage des jeunes filles Premiers sujets de style Le style enseigné par la pratique La Conjugaison enseignée par la pratique, textes suivis renfermant des verbes de même terminaison, devoirs d'invention, dictées, permutations, conjugaison de tous les verbes présentant des difficultés Les neveux du capitaine Francoeur, cours moyen et supérieur , escrit conjuntament amb Pauline Berger Jeanne d'Arc racontée aux jeunes filles Madame Junot, duchesse d'Abrantès Histoire de la bonne petite Nini, ou le Modèle de tous les bébés Curiosités de notre histoire nationale des origines à nos jours, principaux événements, faits remarquables, récits émouvants, anecdotes, mots intéressants et pittoresques relatifs à l'histoire Manuel de style et de composition, inaugurant une méthode nouvelle raisonnée et pratique Dictées curieuses sur les difficultés, les contrastes, les bizarreries, les anomalies, les irrégularités et les subtilités de la langue française, suivies de dictées officielles données dans les exàmens de l'hôtel de ville, à la Sorbonne et dans les départements Manuel d'éducation morale et d'instruction civique à l'usage des jeunes filles La civilité des petites filles, escrit conjuntament amb Pauline Berger Premiers sujets de style, avec sommaires raisonnés, méthode intuitive mise à la portée des plus jeunes enfants La voix des fleurs Petite géographie du département du Loiret, avec notions historiques et une carte du département Les Grands marins de la France. Duquesne, le bailli de Suffren, Bougainville, La Pérouse, etc. Notre vieille France Voyage au pays des merveilles Les vieux guerriers de la France. Dunois et La Palice Bertrand Du Guesclin, Les vieux guerriers de la France Mémoires de Duguay-Trouin Les vieux guerriers de la France. Suger, Olivier de Clisson, Boucicaut Voyage au pays des caniches ou Histoire des chiens célèbres Nouvelle collection des hommes célèbres de la France Dictées amusantes, élémentaires et graduées, à l'usage du jeune âge Vie de Montluc Vie de Gaston de Foix Méthode de calcul oral Premiers sujets de style, avec sommaires raisonnés, méthode intuitive mise à la portée des plus jeunes enfants Dictées récréatives sur l'orthographe usuelle Lectures intermédiaires, ou Nouveaux exercices gradués
Notes
Referències
Categoria:Morts al Loiret Categoria:Nascuts el 1826 Categoria:Mestres Categoria:Pedagogs francesos Categoria:Persones de Loiret Categoria:Polítics del Centre-Vall del Loira Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics francesos morts al segle XX