Lizzie fou una filòsofa britànica de la generació de la filosofia analítica dels anys 30 i la primera dona en obtenir una càtedra de filosofia al seu país. Contribuí a l'establiment institucional de l'Escola de Cambridge i va mostrar com els plantejaments d'aquesta escola en l'anàlisi del llenguatge en la comunicació diària s'apliquen al llenguatge científic, els discursos polítics i la publicitat.
Va ser coneguda per la seva posició anti idealista sobre la nova física newtoniana, defensora de la lògica-matemàtica pròpia pionera del pensament crític; parlava tres llengües i era antifeixista i humanista secular.
Biografia Susan Stebbing com preferia que l'anomenessin, va néixer a North Finchley, Middlesex. Òrfena des de ben petita, era la menor del sis fills del matrimoni format per Alfred Charles Stebbing, un comerciant de peix i Elizabeth (nascuda Elstob).
Els primers anys els va cursar a la James Allen's Girls 'School, Dulwich i l'any 1904 va començar estudis d'història al Girton College, Cambridge, en una época en la qual les dones no podien obtenir títols o filiació universitària completa en aquella institució.
La troballa del llibre de FH Bradley Aparença i realitat va fer que s'interessés per la filosofia. L'any 1908 va realitzar els programes d'estudi i els exàmens finals en ciències morals per a estudiants de grau de la Universitat de Cambridge i el 1912 va realitzar un màster en filosofia a la Universitat de Londres, obtenint una distinció. La seva tesi Pragmatism and french voluntarism va ser publicada dins de la sèrie Girton College Studies.
Entre els anys 1911 i 1924 va exercir diversos càrrecs com a docent de filosofia. De 1913 a 1915 va donar classes al King's College, Londres. El 1915 va esdevenir professora a temps parcial al Bedford College, Londres, on, a partir de 1920, va exercir la docència a temps complet. L'any 1924 va obtenir la càtedra en dita institució.
Conferenciant al Westfield College de Londres entre 1912 i 1920, també va fer conferències al Girton College i al Homerton College de Cambridge entre els anys 1911 i 1914. Va ser directora del Kingsley Lodge School for Girls de Hampstead des de l'any 1915 fins al seu decès.
El 1927 es va convertir en professora agregada de filosofia a la Universitat de Londres tasca que va combinar amb la seva feina al Bedford College.
En 1930, Stebbing va publicar Modern Introduction to Logic, un extens assaig en el qual reprèn, des de la lògica formal aristotèlica, els Principia Mathematica de Russell i Whitehead i el Tractatus de Wittgenstein.
L'any 1931 va obtenir un doctorat en literatura i dos anys més tard, el 1933, es va convertir en la primera dona en ocupar una càtedra de filosofia al Regne Unit. Professora visitant a la Universitat de Colúmbia i presidenta de la Mind Association entre els anys 1931 i 1932, també va ser presidenta de la Aristotelian Society entre 1933 i 1934. L'any 1933 fundà la revista Analysis.
Stebbing va ser deixeble de William Ernest Johnson, segons John Wisdom, va estar influenciada per G.E. Moore i va tenir contactes amb el Cercle de Viena, convidant a Rudolf Carnap al Regne Unit per primer cop.
Va morir de càncer l'11 de setembre de 1943 a l'Hospital MoVernon, Northwood, Middlesex.
Llegat A títol pòstum, diferents acadèmics entre els quals hi havia C. D. Broad, G. E. Moore, Helen Wodehouse i Dorothy Tarrant, van crear la beca L. S. Stebbing Memorial Fund, per a beneficiar a estudiants de filosofia de postgrau. En l'actualitat, la Beca Susan Stebbing s'ofereix anualment a una estudiant de postgrau en Filosofia en el King's College de Londres, on hi ha una càtedra de filosofia honorífica.
L'any 1948 la Societat Aristotèlica va publicar Philosophical Studies. Essays in Memory of L. Susan Stebbing, amb un agraïment de John Wisdom, una bibliografia completa dels escrits de Stebbing i assajos d'H. B. Acton, Beatrice Edgell, A. C. Ewing, Ruth L. Saw i Max Black, el seu estudiant més conegut.
El físic F. I. G. Rawlins, en una revisió feta en 1949 per a Nature, va precisar que en "una vida no lliure de polèmica":
L'any 2017 l'Enciclopèdia de Filosofia de Stanford va publicar una entrada en línia d'accés públic sobre la filòsofa a càrrec de Michael Beaney i Siobhan Chapman. Chapman va ser autor del primer estudi extens sobre la vida i el pensament de Stebbing el qual es va publicar en 2013.
Thinking to Some Purpose L'obra més coneguda de Stebbing és Thinking to Some Purpose (Pelican Books, 1939) "Una guia de supervivència per a un pensament clar que mostra com detectar la manca de lògica en els processos mentals dels altres i com evitar-los en els nostres".
Un dels passatges més citats del llibre no sortia al cos principal de l'obra, sinó a la solapa davantera de la sobrecoberta de la reimpressió del 1939 i a les pàgines preliminars de les reimpressions posteriors anteriors al 195.
Tal com va aparèixer imprès (tant el 1939 com el 1941), el text complet diu així:
L'origen d'aquesta obra va ser una sinopsi que va escriure per a una sèrie de transmissions radiofòniques de la BBC. Publicat a les portes de la Segona Guerra Mundial, el prefaci deia el següent:
Tot i la importància del seu treball, les seves aportacions en el camp de la filosofia analítica no han estat tan estudiades com les reflexions de Moore, Russell, Wittgenstein, i fins i tot, Frege.
Treballs Pragmatism and French Voluntarism (Pragmatisme i voluntarisme francès) (1914) A Modern Introduction to Logic (Una introducció moderna a la lògica) (1930, revisada en 1933) "The Method of Analysis in Metaphysics" (El Mètode d'Anàlisi en Metafísica), Actes de la Societat Aristotèlica, volum 33, número 1, 1 de juny de 1933, pàg. 65–94. Logical Positivism and Analysis (Positivisme lògic i anàlisi) (1933) Logic in Practice (La lògica en la pràctica) (1934) Imagination and Thinking (Imaginació i pensament) (1936) amb C. Day-Lewis Philosophy and the Physicists (La filosofia i els físics) (1937) Thinking to Some Purpose (Pensant en algun propòsit) (1939) Ideals and Illusions (Ideals i il·lusions) (1941) A Modern Elementary Logic (Una lògica elemental moderna) (1943) Men and Moral Principles (Homes i principis morals). LT Hobhouse Memorial Trust Lecture núm. 13. (1944)
Bibliografia addicional Chapman, Susan, Susan Stebbing and the Language of Common Sense (Susan Stebbing i el llenguatge del sentit comú). Basingstoke: Palgrave Macmillan (2013) Wisdom, John. " L. Susan Stebbing, 1885-1943. " Mind, vol. 53, no. 211, 1944, pàg. 283–285. Keeling, SV (1943-10). "Prof. Susan Stebbing". Nature. 152 (3857): pàg. 377–377. Beaney, Michael i Chapman, Siobhan, "Susan Stebbing", The Stanford Encyclopedia of Philosophy (Edició 2017), Edward N. Zalta (ed.) () "Susan Stebbing a Cambridge and Vienna Analysis" - Resum, per Michael Beaney () Trabajos de o acerca de Susan Stebbing en Internet Archive "Logical Constructions" and "Postulational Systems and Principia Mathematica" sent capítols successius de Modern Introduction to Logic (1931) () Lizzie Susan Stebbing cinc negatius de pel·lícula de mitja placa de 1939 d'Howard Coster en la National Portrait Gallery de London (CC BY-NC-ND 3.0) () Chapman, Siobhan " L. Susan Stebbing 1885-1943 . " reimprès en línia, publicat per primera vegada en Babel: The Language Magazine, n. 18 (febrer de 2017) ()
Referències
Categoria:Filòsofs londinencs Categoria:Professors universitaris Categoria:Alumnes del Girton College Categoria:Morts el 1943 Categoria:Filòsofs morts al segle XX Categoria:Filòsofs nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1885