Al-Muddathir (àrab: , l'abrigat) és el nom tradicional que es dóna a la 74a sura de l'Alcorà, el llibre sagrat de l'Islam. Conté 56 versos. Escrita en àrab com la resta de l'obra religiosa, va ser revelada, segons la tradició musulmana, durant el període mecà.

Origen del nom Tot i que el títol no forma part directament del text alcorànic, la tradició musulmana ha donat a aquesta sura el nom de L'abrigat, en referència al contingut del primer vers: «1.Oh, tu (Mahoma) Portava un abric!».

Història Fins ara, no existeixen fonts ni documents històrics que ens permetin determinar l'ordre cronològic de les sures de l'Alcorà. Tanmateix, segons una cronologia musulmana atribuïda a Ja'far al-Sadiq (segle VIII aC), i àmpliament difosa el 1924 sota l'autoritat d'al-Azhar, aquesta sura ocupa el 4t lloc. Es diu que va ser proclamada durant el període mecà, és a dir, esquemàticament durant la primera part de la vida de Mahoma abans que marxés de la Meca. Qüestionada  al segle XIX per la investigació acadèmica, aquesta cronologia va ser revisada per Nöldeke, per a qui aquesta sura és la 2.

Les sures al final de l'Alcorà es consideren generalment entre les més antigues. Tenen les seves pròpies característiques particulars. Són breus, semblen originar-se a partir de pronunciaments oraculars (cosa que no vol dir necessàriament que siguin enregistraments d'aquests) i contenen nombrosos hàpax legomena.

Segons Nöldeke i Schwally, gairebé totes les sures 69 a 114 daten del període mecà primerenc. Neuwirth les classifica en quatre grups, suposadament cronològics. Tot i reconèixer la seva antiguitat, alguns autors es neguen a classificar-les com a La Meca perquè això pressuposa un context i una versió de la gènesi del corpus alcorànic que no està establerta. Aquest enfocament és especulatiu.

De fet, aquests textos no són simplement una transcripció abreujada de proclamacions, sinó que són textos escrits, sovint opacs, que posseeixen capes de composició i reescriptures. Això no impedeix que aquestes sures proporcionin elements contextuals (com ara l'expectativa d'una fi imminent dels temps entre els seguidors de Mahoma). Aquests textos estan marcats per una forma de pietat deutora del cristianisme oriental.

Aquesta sura té diverses interpolacions . En la seva versió original, probablement pertany a les sures més antigues.

Referències

Bibliografia G. Dye, «Sura 74», L'Alcorà dels historiadors, 2019, p. 1889 i següents. R. Paret, Der Koran. Kommentar und konkordanz, 1980 . Categoria:Sures