L'atac a l'autobús Nis Express a Lužane va tenir lloc l'1 de maig de 1999 a les 13.50 hores (CET) durant l'Operació Força Aliada, una operació de l'OTAN contra la República Federal de Iugoslàvia (FRY). L'autobús «Nis Express», que realitzava la ruta regular entre Pristina i Niš, creuava en aquest moment el pont en la localitat rural de Lužane, a uns 20 km al nord de Pristina, va ser impactat per almenys un míssil llançat per un avió de l'OTAN. El projectil va partir l'autobús per la meitat, una de les parts va caure al riu i l'altre es va quedar al pont, que va resultar danyat però no destruït. La part de l'autobús que va quedar en el pont va continuar cremant més d'una hora després de l'atac. L'atac va matar a 46 persones d'ètnia sèrbia i albanesa, inclosos 14 nens. Només quatre passatgers van sobreviure l'atac. La majoria de les víctimes van resultar completament cremades més enllà del reconeixement i «horriblement» destrossades per l'explosió.

En un segon atac, que es va produir 50 minuts després, avions de l'OTAN van bombardejar el pont proper de Jug Bogdan, a dues milles de distància. La metralla d'aquesta explosió va impactar una ambulància, que estava en camí d'ajudar a les víctimes del primer atac, i que va ferir a un tècnic mèdic civil al front. Aquest segon atac va impedir que altres ambulàncies arribessin a la zona del primer atac.

El 2 de maig, l'OTAN va reconèixer la seva responsabilitat en l'atac a l'autobús, però va afirmar que aquest va ser «atacat accidentalment» i que l'objectiu era el pont al qual l'OTAN va qualificar com «una ruta de subministrament clau de nord a sud per a l'exèrcit iugoslau i la policia especial que opera entre Pristina i Podujevo a Kosovo». Novament els funcionaris de l'aliança van qualificar les víctimes civils com a «danys col·laterals» i el pont com un «objectiu militar legítim», i fins i tot van afirmar que el culpable era el president iugoslau Slobodan Milosevic. Segons les declaracions d'un funcionari de l'aliança el pont era un objectiu secundari i va ser atacat després que el pilot no pogués bombardejar el seu objectiu principal.

Amnistia Internacional creu que l'OTAN no va complir sempre amb la seva obligació legal d'escollir correctament els objectius d'atac, un dels quals inclou el bombardeig d'aquest pont a Lužane, on les forces de l'OTAN no van suspendre l'atac encara que fos evident que havien atacat civils.

Vegeu també Bombardeig del pont de Varvarin

Referències

Categoria:Política del 1999 Categoria:Segle XX a Sèrbia Categoria:Història de Iugoslàvia Categoria:Guerra de Iugoslàvia Categoria:Guerra de Bòsnia