Can Montero, també anomenada Can Sansalvador i Can Carreras, era una masia situada a l'actual barri de Pedralbes de Barcelona, actualment desapareguda.
Història i descripció El 1685, Maria, vídua del pagès de Sarrià Bernat Cavaller, Jacint Pontgrau, pagès oriünd del Papiol, i la seva esposa vengueren la propietat a Josep Comerma,AHPB, notari Francesc Falgueras, 23-12-1685. que l'any següent va adquirir una altra peça de terra a les Corts al pagès de Sarrià Josep Durell.AHPB, notari Francesc Falgueras, 21-04-1686. El 1708, el seu germà i hereu Antoni va vendre la propietat a l'eclesiàstic austriacista Llorenç Tomàs i Costa.AHPB, notari Antoni Riera, manual 841/40, f. 472-495, 17-07-1708. Després de la desfeta de l'11 de setembre del 1714, marxà a l'exili i en va fer donació a Anna Maria Ribes, contra la qui posteriorment tindria un litigi. El 1747, una sentència de la Reial Audiència, confirmada l'any següent, va condemnar-la a abandonar la propietat, i el 1749, Antoni Galceran i Tomàs, rector de Sant Miquel de la Seu d'Urgell, com a marmessor i administrador únic de la causa pia fundada per Llorenç Tomàs, la va vendre en subhasta pública a Francisco de Montero, conseller reial i jutge de la Reial Audiència.AHPB, notari Josep Jaume Creus i Llobateras, manual 975/10 (2a part), f. 14-23, 26-02-1749. La finca tenia aleshores 9 mujades, però aquell mateix any, Montero va adquirir en emfiteusi 5,5 mujades més al monestir de Pedralbes.
Entre 1802 i 1804, el seu net Manuel de Montero i Salazar va establir cinc parcel·les a la part de muntanya de la finca, i aquell mateix any, la resta amb la casa al fabricant tèxtil Josep Sansalvador i Puigsech.AHPB, notari Ramon Constansó, manual 1.097/35, f. 370-378, 19-10-1804. A la seva mort el 1832, fou succeït per la seva filla Josepa, vídua,AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/4, f. 148-150, 08-04-1832. Testament; f. 151-151v, 22-04-1832. Codicil; f. 162v-170v, 30-05-1832. Inventari post-mortem. que es va casar en segones noces amb el metge Gaietà Raüll i Julià, i el 1847 va parcel·lar la part septentrional de la finca, tocant al carrer de la Salut (actualment plaça de Pedralbes). El 1859, després d'enviudar, Gaietà Raüll i els altres cohereus de Josep Sansalvador vengueren la finca en subhasta pública al fabricant tèxtil Tomàs Coma i Miró,AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/28, f. 9-23, 07-01-1859. que tot seguit va demanar permís per a construir-hi una paret de tanca.
Va morir el 21 de febrer del 1869, deixant la torre a la seva tercera esposa Cristina Carreras i Xuriach. Aquesta va morir el 14 de maig del 1877, llegant la finca al llegar al seu germà Josep Carreras i Xuriach, casat amb Rosa Coronas i Espalter. El 1882, Josep Carreras va demanar permís per a obrir una finestra a la quadra que afrontava al carrer de la Salut (actualment del Bisbe Català), i novament el 1892 per a construir un pavelló de porteria adossat a la part de tanca, segons el projecte del mestre d'obres Francesc Cels. El 1900 va demanar permís per a obrir una porta a la paret de tanca, i novament el 1908 per a construir-hi un mirador, segons el projecte de l'arquitecte Eduard Maria Balcells i Buïgas. Va morir el 20 de març del 1915, deixant com a hereus universals els seus fills Josep i Eusebi Carreras i Coronas, a parts iguals.
La casa va desaparèixer arran de l'obertura dels carrers del Doctor Francesc Darder i del Capità Martín Busutil (actualment Bosch i Gimpera), prevista al Pla Parcial de la zona baixa de Pedralbes, aprovat el 1960.
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Canals Filatura d'estam de Tomàs Coma Palau de la Virreina
BIbliografia
Montero Categoria:Edificis de Pedralbes