, X marquès de Malpica, IX comte de Gondomar, XIX senyor de Parla, XX senyor de Valdepusa, VI duc d'Arión i gran d'Espanya, va ser un militar i aristòcrata espanyol que va ostentar els càrrecs de Cavallerís major i sommelier de Corps de la reina Isabel II.Don Joaquín Fernández de Córdoba, decimonono y último señor de Parla
Família Era fill de Manuel Antonio Fernández de Córdova y Pimentel, IX marquès de Malpica i de Teresa del Carmen Pacheco Tellez-Girón, qui el 1775 s'havia convertit en V duquessa de Arión.
Tenia múltiples contactes familiars amb la Cort. Sense anar més lluny, el seu avi patern, el XII duc de Medinaceli, mort en 1789, havia estat majordom major de Carles III, cap de la seva Reial Casa i, abans, cavallerís major de la reina viuda Isabel Farnese i, del príncep d'Astúries Carlos.
Biografia En 1793 va ser nomenat capità del Regiment d'infanteria de les Ordes militars, que manava el seu pare, i, en 1799, va ser traslladat al Regiment d'infanteria de Màlaga. El marquès de Malpica va morir el 1805, i heretà el títol Joaquín. En la jornada de aixecament del dos de maig va combatre al capdavant d'un grapat de paisans al pont de Toledo per a marxar després a l'exèrcit d'Extremadura, i va ser ascendit a coronel de cavalleria.
Va participar en diverses accions contra les tropes franceses al març de 1809 i va ser ascendit a brigadier el 8 d'abril de 1810. Va participar en la batalla de Talavera i en la batalla d'Ocaña. A l'agost de 1811 va ser nomenat ajudant de camp del general Francisco Javier Castaños i va seguir els moviments de l'exèrcit a Extremadura, Galícia i Castella.
Acabada la guerra, es va casar el 16 de juny de 1814 amb María de la Encarnación Álvarez de las Asturias-Bohorques, filla del duc de Gor, i el rei Ferran VII d'Espanya el va nomenar brigadier efectiu. Va succeir a la seva mare en el títol ducal en morir aquesta en 1828. Amb tal important posició, va ser nomenat poc després gentilhome gran d'Espanya amb exercici i servitud de rei.
Per les seves simpaties amb el moviment del Trienni Liberal, després del seu fracàs va ser despullat dels seus honors palatins per l'anomenat Decret d'Andújar i, només restaurat en ells, en 1829 arran del matrimoni del monarca amb Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies.
Amb l'accés al tron de la nova reina Isabel II en 1833 la seva sort va canviar dràsticament ja que gaudia de la sencera confiança de la reina governadora. Senador per la província de Toledo el 1834, en 1839 se li va concedir la Gran Creu de la Orde de Carles III i va ser nomenat per al seu primer càrrec palatí, el de cavallerís major de la reina. miniatura|Fotografia de Joaquín Fernández de Córdoba, Marquès de Malpica, amb dos dels seus fills En 1845 va ser nomenat senador vitalici i, dos anys, més tard va aconseguir el grau de mariscal de camp, amb el qual va servir des del 13 de juny de 1847 en el càrrec de primer cap comandant general de Reials Guàrdies Alabarders.
En 1854 va cessar com cavallerís i va ocupar uns mesos la Sommelieria de Corps de la reina. Aquesta li va concedir, pels seus reiterats serveis a la Corona, el Collaret de la Orde del Toisó d'Or el 3 de juny de 1851.
En 1865 la reina va tornar a nomenar-lo Sommelier de Corps encarregat de la seva Reial Cambra, càrrec que va ocupar fins al derrocament de la monarca tres anys després.
La seva actitud després de la revolució, en el qual es va mantenir fidel a la reina, negant-se a prestar jurament al Rei Amadeu I va fer que perdés tots els seus graus i honors militars.
Càrrecs, oficis civils i militars Senador vitalici per Toledo. Escribà Major de les Rendes del Regne de Galícia i del Principat d'Astúries. Mariscal de Camp Cavallerís Major, Montero Major i Ballester Major d'Isabel II. Sommelier de Corps. Cap Superior Honorari de Palau. Primer Comandant d'Alabarders.
Condecoracions Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.Historia de dos retratos de Valentín Carderera: Los marqueses de Malpica heroísmo y caridad. Gran Creu de l'Orde de Carles III. Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild. Creu per la batalla de Talavera la Reina. Creu del Tercer Exèrcit. Creu de la Fugida de Madrid. Cavaller de Sant Gener de Nàpols. Gran Creu de l'Orde Imperial de la Rosa del Brasil.
Referències
Bibliografia Archivo General de Palacio (AGP). Patrimonio Nacional. Sección Personal.
Categoria:Generals espanyols Categoria:Ducs d'Espanya Categoria:Marquesos Categoria:Cavallerissos majors del rei Categoria:Nascuts el 1787 Categoria:Senadors madrilenys al Senat espanyol Categoria:Militars madrilenys Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Gran Creu de l'Orde de Carles III Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Sommeliers de Corps