Luqman () o Luqman, patriarca àrab és la 31a sura de l'Alcorà. Consta de 34 aleies o versos i pren el seu títol de la menció al savi Luqman i al consell que donà al seu fill en les aleies 12-19. Segons la cronologia tradicional islàmica, va ser revelada a mitjans del període de la Meca i per tant és considerada una sura de la Meca.
Resum Tot i que la sura tracta temes diversos, l'enfocament general de la sura és posar èmfasi en la idea de la moderació. La sura utilitza l'analogia de la llavor de mostassa per emfatitzar el grau en què Déu contempla les accions de l'home, posant èmfasi en el fet que qualsevol acció dolenta o bona, per petita que sigui, és registrada i serà posada en relleu per Déu el Dia del Judici.
Cap al final de la sura es recorda el propòsit de la creació divina. Les aleies 29 i 20 mostren com la intenció de Déu a través de la creació era millorar la humanitat, i els signes d'aquesta intenció són arreu, des de la pluja fins a la vegetació. L'èmfasi en aquest aspecte recorda una vegada més als creients la submissió a Déu alhora que reforça la idea que l'home està destinat a fer el bé a la Terra. El propòsit de l'ésser humà és servir Déu, mentre que la Terra ha estat creada per facilitar les necessitats de l'home.
Aleies 1–2: L'Alcorà és una guia i una obra de misericòrdia per als justos 3–4: Es descriu qui són els justos 5–6: Un incrèdul és reprès pel seu menyspreu per l'Alcorà 7–8: Beneïdes recompenses per als justos 9–11: Déu és el Creador del cel i de la terra 12: Luqman és dotat de saviesa 13–19: Luqman dona consells al seu fill 20: Irracionalitat de la controvèrsia dels infidels 21: Seguretat dels veritables creients 22–23: Càstig segur per a la incredulitat 24–26: Lloança a Déu, el Creador autosuficient 27: Les paraules de Déu són infinites en nombre 28: La creació de l'home és una prova de la sobirania de Déu 29–31: Els cels proclamen la glòria de Déu 32: Ingratitud dels idòlatres envers Déu 33–34: La humanitat és advertida que cal preparar-se per al Judici
Lectura miniatura|425x425px|Sura Luqman en àrab Com moltes narracions alcoràniques, la trenta-unena sura presenta moltes referències intertextuals. Carl Ernst va identificar-hi el que ell anomena una «estructura circular», que permet reinterpretar-la en funció de les ruptures conceptuals inherents que presenta. Aquest seria l'esquema de la sura, amb dos temes principals (A i B) exposats en quiasme:Abdel Haleem, The Qur'an, Sura 31, p. 261-263.
A: omnisciència i autosuficiència de Déu per a la millora de la humanitat 2–5: es mencionen els justos i s'encoratgen els seus bons hàbits 6–7: es destaquen els incrèduls i se'n contrasten les pràctiques amb les dels practicants pietosos 8–11: el Paradís es revela com a recompensa, l'omnipotència de Déu es destaca com a recompensa per als millors homes B: normes i directrius 12–13: Luqman llega coneixements al seu fill: no es pot atribuir cap soci a Déu, i Ell és el poder més alt 14: obeeix i sigues bo amb els pares, el que és una poderosa referència a la lluita de la maternitat 15: s'explica que els creients en Déu no han d'obeir els pares quan aquests intenten fer-los associar altres divinitats a Déu, sinó que han d'acompanyar els pares cap al coneixement veritable amb amabilitat. X: Quiasme central 16: l'omnipotència de Déu es compara amb la capacitat de veure-ho tot [és a dir, la mida d'una llavor de mostassa] 17: a través de l'oració es revelen que prohibir el mal i emprar la moderació són els valors als quals un creient també hauria d'aspirar B': normes i directrius 18–19: cal emprar els bons costums i la moderació en la societat per seguir millor Déu A': omnisciència i autosuficiència de Déu per a la millora de la humanitat 20–21: els incrèduls són cridats de nou i se'ls recorda el seu càstig 22: els creients contraresten els incrèduls 23: el Profeta no hauria d'estar trist perquè els incrèduls s'equivoquin 24–34: es reitera l'omnipotència i l'abast infinit del poder de Déu 29–32: tots els actes de Déu són per a la millora de la humanitat 31–34: el dia del judici final és un punt final que emfatitza la necessitat de practicar correctament la religió i de sotmetre's a Déu
Referències
Categoria:Sures