La Ferrassiá és un jaciment prehistòric situat al municipi de Savinhac de Miramont, al departament occità de la Dordonya (estat francés). Conté tres jaciments: una cova, una petita balma, i el "gran refugi de La Ferrassiá", que és el més important. La Ferrassiá és un dels jaciments prehistòrics i coves pintades de la Vall de Vesera. Ha proporcionat restes rares de vuit individus que daten del període Châtelperronià, trobades en un ric registre arqueològic,.. una font de nova informació sobre un llarg període de temps durant el qual els neandertals i l'Homo sapiens es van succeir. La Cova Ferrassiá i tota la vall fins a la Cova Bernoux, van ser ocupades des del període celtogàl·lic fins, si més no, a finals de l'edat del ferro.
Situació La Ferrassiá és a prop de la carretera D 32E5 que uneix Savinhac de Miramont i Aubuga.Couches « Cartes IGN classiques » et « Limites administratives » activées. Vous pouvez bouger la carte, zoomer (molette de souris ou échelle de l'écran), moduler la transparence, désactiver ou supprimer les couches (= cartes) avec leurs échelles d'intensité dans l'onglet de "sélection de couches" en haut à droite, et en ajouter depuis l'onglet "Cartes" en haut à gauche. Les distances et surfaces se mesurent avec les outils dans l'onglet "Accéder aux outils cartographiques" (petite clé à molette sous l'onglet "sélection de couches"). miniatura|El jaciment de Ferrassiá a la vora de la D 32E5
Història miniatura|Crani d'Homo neanderthalensis Les primeres excavacions, les van fer al 1896 Denis Peyrony i Louis Capitan fins al 1929, i després Henri Delporte, del 1968 al 1973.. El jaciment es considera Monument històric per decret del 5 de gener del 1960.
L'11 de desembre del 2015 La Vall de Vesera es classificà per decret com un lloc important d'Aquitània. Aquesta classificació també inclou el jaciment de Ferrassiá i la Cova de Rouffignac. El jaciment continua estudiant-se des de l'any 2015. Els nivells aurinyacians han revelat, dessota les restes d'excavacions anteriors, "eines de sílex i os, ossos, principalment de ren", i blocs gravats amb figures esquemàtiques.
Les col·leccions de diverses institucions, així com els arxius del jaciment, han estat objecte de nous estudis; i noves excavacions i anàlisis han permés aprendre més sobre "l'infant de La Ferrassiá".
Estratigrafia alt=Vulves gravées sur un bloc de pierre|miniatura|Vulves gravades en un bloc, La Ferrassiá La seqüència estratigràfica de la Gran Balma de la Ferrassiá, de gairebé 10 m d'alçada, enclou capes del paleolític mitjà i superior. Va tenir un paper important en la definició de la successió cronològica de les indústries lítiques d'aquest darrer període.
La base del jaciment va produir indústries que donaren nom a una de les fàcies del paleolític mitjà, el "mosterià de tipus Ferrassià" (tècnica de Levallois, moltes rascadores i puntes, denticulats rars, sense bifaços). Les capes mosterianes també donaren les restes de vuit neandertals,. amb dos adults, quatre xiquets (d'uns 2, 3 i 10 anys), un nadó i un fetus que probablement només va viure unes hores. El crani d'un dels adults està quasi complet i ben conservat. Els individus juvenils descoberts per Peyrony es van trobar aparentment en fosses corresponents a enterraments. Una de les fosses estava coberta per una llosa. El fetus es trobà en un túmul i estava acompanyat d'eines de sílex fines, considerades un dipòsit funerari en el moment del descobriment. L'edat de les excavacions, però, i la manca de registres precisos en limiten les interpretacions.
La seqüència inclou alguns nivells atribuïts al Châtelperronià, marcats per una associació lítica formada per formes mosterianes, puntes de tipus Châtelperron i "fulles acanalades" i rascadores de tipus de Tarté. Aquesta associació també es trobà a Châtelperron (Alier), Germolles (Mellecey, Saona i Loira), La Roche-au-Loup (Merry-sur-Yonne, Yonne), Haurets (Ladaus, Gironda) i a les coves de Gargas (Aventinhan, Alts Pirineus). Cité dans . Paragr. 15.
Enterraments miniatura|El Gran Refugi. Sota els sedàs de l'esquerra, el jaciment LF1 Els enterraments inclouen vuit individus. identificats des del LF1 fins al LF8:
La Ferrassiá 1 (1909): un home adult, d'uns quaranta anys, amb el cap mirant a l'oest; La Ferrassiá 2 (1910): una dona adulta, d'entre 25 i 35 anys, amb el cap mirant a l'est, en la mateixa alineació que LF1, cap a cap; La Ferrassiá 3 (1912): un nen d'uns deu anys, en un forat; La Ferrassiá 4 i 4 bis (1912): un nounat de menys d'un mes i un fetus, a la mateixa fossa; La Ferrassiá 5 (1920): un fetus de 7 mesos, acompanyat de dues rascadores i una punta; La Ferrassiá 6 (1921): un nen d'entre 3 i 5 anys, trobat sota una llosa de pedra calcària marcada amb cúpules. El crani estava separat del cos per més d'un metre; La Ferrassiá 8 (1969): un nen de 2 anys just a sobre de LF5, a prop de la paret del refugi,. el cos del qual fou ficat en una fossa, i això confirma l'existència de pràctiques funeràries neandertals a l'Europa occidental abans de l'arribada dels primers humans moderns.
Vall de Ferrassiá Des de la Pasqua del 2020, s'han fet moltes excavacions i descobriments protohistòrics en tota la Vall de Ferrassiá, en tots els vessants, des de la balma prehistòrica fins a la Cova de Bernoux. Gravats, baixos relleus, pintures, mobiliari, estructures de culte, defensives i socials, han revelat una ocupació celtogàl·lica i antiga fins, si més no, a finals de l'edat del ferro.Inventum II - La Ferrassie, l'occupation celto-gauloise et antique - Pierre-Lucien Bertrand - P.L.B. éditeur 2025 - .Marek Khetah, Ici, émission 5 août 2025 - Journal 5 août 2025 podcast et site Ici France bleu.
Notes i referències
Categoria:Aurinyacià Categoria:Mosterià Categoria:Jaciments de la vall de Vézère Categoria:Monuments històrics de Nova Aquitània