miniatura|300x300px|Mont Fuji (3.776 m) des d'Asagiri-kōgen és un llibre escrit el 1964 per l'alpinista i autor Kyūya Fukada.Hyakumeizan, Hiking Japan! . Japan Gazetteer. Accessed June 27, 2008. La llista ha estat tema de documentals de la cadena pública NHK i altres llibres d'excursionisme. Una edició en anglès (“One Hundred Mountains of Japan”, amb traducció de Martin Hood) va ser publicada el 2014 per la University of Hawaii Press ().
La llista completa (ordenada per regions del nord-est al sud-oest) es troba a continuació.
Història Des del període Edo s'han publicat seleccions de muntanyes famoses. Tani Bunchō va elogiar 90 muntanyes a 日本名山図会 (Una col·lecció de mapes i imatges de muntanyes japoneses famoses), però entre aquestes s'incloïen muntanyes petites com el mont Asama a Ise, Mie, i el mont Nokogiri a la península de Bōsō . Insatisfet amb aquesta selecció, Fukuda, que havia escalat moltes muntanyes al Japó, va seleccionar 100 muntanyes japoneses famoses basant-se en una combinació de gràcia, història i caràcter propi.
El 1940, Kyūya Fukada va escriure una sèrie d'articles per a la revista Yamagoya amb el títol genèric Hyakumeizan. La Segona Guerra Mundial va posar fi a la publicació de la sèrie després de vint números. El 1959, quan ja havia escalat més de dos-cents pics al país, va publicar una sèrie d'articles sota el títol Nihon Hyakumeizan a la revista especialitzada Yama to Kōgen.. El 1964 va reunir els seus articles en un llibre. A partir d'un. Fet moment aquest llibre va tenir una àmplia difusió als mitjans de comunicació i va ser objecte d'un programa de televisió que ràpidament el va popularitzar..
Kyūya Fukada va triar les muntanyes per la seva bellesa i renom i va excloure els pics de menys de 1.500 m d'altitud, amb l'excepció del Mont Tsukuba. Tal com va dir:Al principi el llibre va passar força desapercebut malgrat guanyar el mateix 1964 el premi literari Yomiura de biografía, excepte per a alguns entusiastes del senderisme i lectors àvids. Però es va popularitzar quan es va informar que la llista era un dels llibres preferits del llavors príncep hereu, futur Emperador Akihito de Tsugu (継宮 明仁, 1933) i es va augmentar el seu perfil públic. Akihito és un entusiasta de la muntanya fins al punt que fins i tot va pertànyer a un club alpí, i es va informar que era un somni seu arribar al cim de totes les muntanyes de la llista.
Des dels anys vuitanta, hi ha hagut un boom de l'escalada entre la gent de mitjana edat. No és l'alpinisme per a experts, que de vegades inclou l'escalada en roca, el que s'ha popularitzat, sinó el senderisme o el trekking més informal per a la gent corrent. Tanmateix, gràcies a la creació de més refugis i senders de muntanya, i a la millora de la tecnologia de l'alpinisme, va ser possible escalar muntanyes que abans es consideraven molt escarpades.
La llista es va llegir molt, i cada cop més gent ha triat muntanyes del llibre per escalar. Imitant l'Emperador, molta gent també s'ha fixat l'objectiu d'arribar a tots els cims de la llista.
Els programes d'alpinisme de la NHK van ajudar a popularitzar la llista. L'emissora va televisar un documental sobre com escalar les muntanyes de la llista una per una, i va difondre la guia d'alpinisme de Rambō Minami específica per a la mitjana edat. Aquests programes van guanyar una gran popularitat i la llista es va fer àmpliament coneguda. Des de llavors, han aparegut llistes de 200 i 300 muntanyes, llistes de centenars de muntanyes en diverses localitats i una llista de 100 muntanyes florals.
El 2002 es va establir un nou rècord quan es van travessar totes les muntanyes en 66 dies. Aquest va ser superat el 2007, amb un nou rècord de 48 dies continus.百名山、最短48日で踏破 屋久の島津さん Aquest temps es va reduir a 33 dies el 2014.
Avaluació En comparació amb altres assajos moderns sobre muntanyes japoneses com ara “Mountaineering and Exploration in the Japanese Alps” de Walter Weston, el llibre és curt. Fukuda escriu sobre la història de les muntanyes, especialment els orígens dels seus noms. No és un text que la gent pugui llegir per experimentar indirectament l'escalada o la natura. Alguns pensen que la raó per la qual la llista ha estat tan àmpliament rebuda és que posava en relleu 100 muntanyes que ja eren ben conegudes.
Criteris de selecció Fukada va seleccionar 100 muntanyes d'entre les que havia escalat segons tres criteris: gràcia, història i caràcter personal. Hi havia certa flexibilitat pel que fa a l'alçada; per exemple, algunes muntanyes incloses, com el mont Tsukuba i el mont Kaimon, són sota el límit general.
Hi ha hagut moltes opinions diferents sobre els criteris de selecció. Sovint s'assenyala que la llista emfatitza les muntanyes de la regió de Chūbu. S'ha informat que Fukada, que era de la prefectura d'Ishikawa, es va criar mirant el mont Haku, però només en va seleccionar 13 més a l'oest.
Tanmateix, la gràcia i la individualitat estan en l'ull de qui mira, i al llarg de la història han circulat moltes llegendes sobre les muntanyes de la regió de Kinki. A més, molts amants de la muntanya han argumentat que, atès que es va seleccionar el mont Tsukuba, amb una altitud de 877 metres (876 en aquell moment), s'haurien d'haver escollit certes muntanyes d'altres localitats.
Llista per regió Hokkaidō miniatura|250x250px|Mont Daisetsu, 2.191 m
Complex volcànic Akan (阿寒岳) Grup volcànic de Daisetsuzan (大雪山) Mont Poroshiri (幌尻岳) Mont Rausu (羅臼岳) Mont Rishiri (利尻岳) Mont Shari (斜里岳) Mont Tokachi (十勝岳) Mont Tomuraushi (トムラウシ山) Mont Yōtei (羊蹄山)
Regió de Tōhoku Mont Adatara (安達太良山) Mont Aizu-Komagatake (会津駒ヶ岳) Mont Asahi (朝日岳)
miniatura|250x250px|Hakkōda, 1.584 m
Mont Azuma (吾妻山) Mount Bandai (磐梯山) Mont Chōkai (鳥海山) Mont Gassan (月山) Mont Hachimantai (八幡平) Hakkōda (八甲田山) Mont Hayachine (早池峰山) Mont Hiuchigatake (燧ヶ岳) Mont Iide (飯豊山) Mont Iwaki (岩木山) Mont Iwate (岩手山) Mont Zaō (蔵王山)
Regió de Kantō miniatura|250x250px|Mont Nantai, 2.486 m
Mont Akagi (赤城山) Mont Asama (浅間山) Mont Azumaya (四阿山) Mont Hiragatake (平ヶ岳) Mont Hotaka (武尊山) Mont Kumotori (雲取山) Mont Kusatsu-Shirane (草津白根山) Mont Nantai (男体山) Mont Nasu (那須岳) Mont Nikkō-Shirane (日光白根山) Mont Ryōkami (両神山) Mont Shibutsu (至仏山) Mont Sukai (皇海山) Mont Tanigawa (谷川岳) Mont Tanzawa (丹沢山) Mont Tsukuba (筑波山)
Regió de Chūbu miniatura|250x250px|Mont Aino, 3.189 m
Mont Aino (間ノ岳) Mont Akashi (赤石岳) Mont Amagi (天城山) Mont Amakazari (雨飾山) Mont Daibosatsu (大菩薩岳) Mont Ena (恵那山) Mont Fuji (富士山) Mont Goryu (五竜岳) Mont Haku (白山) Mont Hijiri (聖岳) Mont Hiuchi (火打山) Mont Hōō (鳳凰山)
miniatura|250x250px|Mont Hotaka, 3.190 m
Mont Hotaka (穂高岳) Mont Jonen (常念岳) Mont Kaikoma (甲斐駒ヶ岳) Mont Kasa (笠ヶ岳) Mont Kashimayari (鹿島槍ヶ岳) Mont Kinpu (金峰山) Mont Kirigamine (霧ヶ峰) Mont Kisokoma (木曾駒ヶ岳) Mont Kita (北岳) Mont Kobushi (甲武信ヶ岳) Mont Kuro (黒岳), també conegut com Mont Suisho (水晶岳) Mont Kurobegorō (黒部五郎岳) Mont Makihata (巻機山) Mont Mizugaki (瑞牆山) Muntanya Myōkō (妙高山) Mont Naeba (苗場山) Mont Norikura (乗鞍岳) Mount Ontake (御嶽山) Mont Senjō (仙丈ヶ岳) Mont Shiomi (塩見岳)
miniatura|250x250px|Mont Shirouma, 2.932 m
Mont Shirouma (白馬岳) Mont Takatsuma (高妻山) Mont Tateshina (蓼科山) Mount Tate (立山) Mont Tekari (光岳) Mont Tsurugi (剱岳) Mont Uonuma-Komagatake (魚沼駒ヶ岳) Mont Utsugi (空木岳) El mont Warusawa (悪沢岳), també conegut com el mont Arakawa (荒川岳) Mont Washiba (鷲羽岳) Mount Yake (焼岳) Mont Yakushi (薬師岳) Mont Yari (槍ヶ岳) Yatsugatake (八ヶ岳) Altiplà d'Utsukushigahara (美ヶ原)
Japó occidental miniatura|250x250px|Mont Ibuki, 1.377 m. Amb Shinkansen de la sèrie N700.
Mont Arashima (荒島岳) Mont Aso (阿蘇山) Daisen (大山) Mont Ibuki (伊吹山) Mont Ishizuchi (石鎚山) Mont Kaimon (開聞岳) Mont Kirishima (霧島山) Mont Kujū (九重山) o Kokonoe Mont Miyanoura (宮之浦岳) Mont Ōdaigahara (大台ヶ原山) Mont Ōmine (大峰山) Mont Sobo (祖母山) Mont Tsurugi (剣山)
Vegeu també Kyūya Fukada Llista de muntanyes del Japó
Notes
Enllaços externs Cent muntanyes del Japó Categoria:Muntanyes del Japó Categoria:Articles que contenen text en japonès Categoria:Llistes de muntanyes