Il rosso segno della follia (en castellà, Un hacha para la luna del miel) és una pel·lícula giallo italo-espanyola dirigida per Mario Bava i estrenada el 1970. Protagonitzada per Stephen Forsyth, Dagmar Lassander, Laura Betti i Femi Benussi, narra la història d'en John Harrington, un assassí obsessionat a matar joves núvies per recuperar els records d'un trauma infantil. La pel·lícula va ser una de les obres menys conegudes de Bava en el moment de la seva estrena i va passar força desapercebuda tant per la crítica com pel públic. Es va doblar i subtitular en català.
La producció es va iniciar per iniciativa del productor espanyol Manuel Caño, que va interessar Mario Bava en un guió escrit per Santiago Moncada. Durant la preproducció, l'actriu Laura Betti va demanar participar en el projecte, fet que va portar Bava a crear el personatge de Mildred Harrington específicament per a ella. Aquesta modificació del guió va provocar tensions amb Dagmar Lassander, que esperava interpretar el paper protagonista femení. Stephen Forsyth recordaria posteriorment que Bava dirigia els actors amb molta llibertat i només intervenia quan ho considerava necessari.
El rodatge va tenir lloc principalment entre setembre i octubre de 1968 a Barcelona, amb el títol provisional Un'accetta per la luna di miele. Entre els escenaris utilitzats hi havia la vil·la de Francisco Franco, les limitacions de la qual van obligar l'equip a completar diverses escenes als estudis i a la Villa Frascatti de Roma. També es van filmar alguns exteriors a París, tot i que bona part d'aquest material no es va incorporar al muntatge final. La producció va quedar interrompuda quan es va exhaurir el pressupost i només es va poder completar el 1969 després d'obtenir nou finançament.
La pel·lícula es va estrenar a Itàlia el 2 de juny de 1970 amb el títol Il rosso segno della follia i a Espanya el 14 de setembre del mateix any com Un hacha para la luna del miel, distribuïda per Metro-Goldwyn-Mayer. Posteriorment també es va estrenar al Regne Unit i als Estats Units amb una difusió limitada. L'acollida inicial va ser discreta, però amb el pas del temps diversos crítics i estudiosos han revaloritzat l'obra. Tim Lucas la considera la pel·lícula de terror més personal de Mario Bava, mentre que altres valoracions posteriors n'han destacat l'estil visual, encara que sovint l'han situada entre les obres menors del director.
Referències
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1970 Categoria:Pel·lícules d'Espanya del 1970 Categoria:Pel·lícules rodades a Roma Categoria:Pel·lícules rodades a Barcelona Categoria:Thrillers d'Espanya Categoria:Thrillers d'Itàlia Categoria:Pel·lícules de terror d'Espanya Categoria:Pel·lícules de terror d'Itàlia Categoria:Pel·lícules del 1970 doblades al català Categoria:Pel·lícules en italià