Draba hispanica és una espècie de planta amb flors del gènere Draba de la família de les brassicàcies. Es distribueix per les muntanyes ibèriques i del Magrib, arribant fins a les muntanyes Catalanídiques i Diàniques, al sud dels Països Catalans. Viu en fissures de roques calcàries.
Descripció Aquesta petita planta perenne creix arran de terra, no arriba a fer un pam d'alçada formant una petita catifa de rosetes de fulles basals compactes. Aquestes fulles fan aproximadament un centímetre de longitud i són rígides, agudes, ciliades pel marge, més o menys linears. La tija floral no té fulles i és pubescent. Les flors es reuneixen en un Raïm (inflorescència); tenen els pètals grocs de 5-9 mil·límetres de longitud. El fruit és una silícula curta i aplanada, glabra, pot arribar a mesurar al voltant d'un centímetre de llarg i conserva l'estil d'2-4 mm de llarg.
Només es podria confondre amb Draba aizoides que també té les fulles rígides, les flors grogues i els fruits amb l'estil llarg, però aquesta té la tija i els pedicel glabres i és una espècie d'alta muntanya que viu als Pirineus. Totes les altres espècies de Draba dels Països Catalans tenen les fulles blanes, l'estil molt curt i les flors habitualment blanques.
Hàbitat i distribució Aquesta és una espècie d'oròfit de distribució ibero-magribina. Sobretot es troba a la meitat est de la península Ibèrica, encara que té algunes poblacions aïllades a les muntanyes palentines representades per la subespècie lebrunii. La subespècie típica arriba als Pirineus Centrals (Jaca, Sabiñànigo, Guara o Ordesa)però no a Catalunya. Als Països Catalans només s'ha trobat cap al Sud: als Ports de Beseit, el massís del Penyagolosa, el Parc Natural de Xera-Sot de Xera, la serra de Mariola, la serra d'Aitana o la Font Roja
Taxonomia Draba hispanica Boiss. va ser descrita per Pierre Edmond Boissier, l'any 1839, després de diverses campanyes d'exploració botànica per terres ibèriques.
Referències
Categoria:Brassicàcies