L'Abadia de Dalon és una abadia cistercenca situada a Sent Trian, al departament de Dordonya, a l'estat francès.
Història L'Abadia de Dalon fou fundada el 1114 per Gerard de Salas sota la regla de sant Benet, gràcies a una donació de Gerard de Las Tors i el seu germà Golfier de Las Tors, conegut com «el Gran» o «el Vell» o fins i tot com «el Cavaller del Lleó», presents el dia de la fundació, juntament amb Eustorgi de Scoralhas, 48é bisbe de Llemotges, i alguns senyors de la regió. El successor de Gerard de Salas, l'ermità Roger, va fer créixer l'abadia i fundà priorats i altres abadies: Aubignac, Bœuil, Bonlieu, Loc-Dieu, el Palau Notre-Dame, Prébenoît, i així va formar l'Orde de Dalon.
El 1142, Dalon encara no era cistercenc, però altres monestirs ja havien adoptat la regla. Chapitre XXVIII : «Abbaye de Dalon». Aquell any, Esteve d'Aubasina, consagrat abat del monestir d'Aubasina, va seguir el consell d'Aimeric, bisbe de Clermont, i va demanar a Roger que li enviàs uns monjos per a explicar-los la forma de vida de l'orde i introduir la regla cistercenca a Dalon..
A la mort de Roger el 1159, els monjos de Dalon demanaren al capítol general de l'abadia cistercenca de Pontigny que els enviàs monjos docents, ja que ambdós ordes practicaven la mateixa regla de sant Benet.
El 1162, poc després de l'elecció del tercer abat, Amèli, Dalon es va unir a l'orde cistercenc amb les seues filles: Bœuil, Bonlieu, Loc-Dieu, le Palais i Prébenoît. Així es va convertir en la tercera filla de Pontigny, i ocupant el seu lloc el 1120, en lloc de la dissetena, ja que havia observat aquesta regla comuna en ambdues observances des d'aleshores. Es va beneficiar de la protecció d'Enric II Plantagenet d'Anglaterra, d'Elionor d'Aquitània i de Ricard Cor de Lleó. El famós trobador Bertran de Born, senyor de la vila veïna d'Autafòrt, es va retirar com a monjo a Dalon, en què sembla que va morir cap al 1215.Guy Penaud, Dictionnaire biographique du Périgord, Éditions Fanlac, 1999, .
Dalon encloïa una dotzena de granges al Perigord i el petit priorat de Saint-Blaise a la parròquia de Milhac. L'orde fundà el 1282 la bastida de Puègbrun, al Carcí.Jean-Luc Aubarbier, Michel Binet, Guy Mandon, Nouveau guide du Périgord-Quercy, Ouest-France, 1987, .
Al , les restes de l'abadia (l'edifici dels monjos amb la sala capitular i dues capelles al transsepte dret de l'església) s'incorporaren al nord d'una casa de nova construcció., consulta: 21 febrer 2017.
El 1784, el bisbe de Castres, Jean-Marc de Royère, fou nomenat abat comendatari de Dalon. Des de la fi del , Dalon és al departament de la Dordonya,Des del 2017, forma part del districte de Sarlat e la Canedat, mentre que, anteriorment, havia estat al districte de Perigús des del 1801. al poble de Sent Trian. És una finca privada.
El 27 de setembre del 1948, la sala capitular, el colomarDe forma circular, el colomar és a l'oest en un prat. i alguns allotjaments estan catalogats com a monuments històrics., consultée le 21 février 2017.
Arquitectura i descripció Dalon és filla de l'Abadia de Pontigny i mare de Notre-Dame de Bœuil, Notre-Dame de Bonlieu (al Llemosí), Loc-Dieu, Notre-Dame du Palais i Prébenoît.
Galeria d'imatges
Referències
Categoria:Monestirs cistercencs Categoria:Monestirs de França