Quan es fa fosc (Dark Justice, en anglès) és una sèrie de televisió catalana-estatunidenca de gènere policíac i d'acció sobre un jutge que a la nit es converteix en un justicier amb una identitat secreta per parar paranys als criminals —els casos dels quals va haver d'arxivar o absoldre a causa de tecnicismes— i poder portar-los de nou davant dels tribunals per fer justícia. El paper del jutge Nicholas Marshall va ser interpretat pels actors Ramy Zada (1991) i Bruce Abbott (1992–1993).
La sèrie va començar a emetre's a la cadena americana CBS el 5 d'abril de 1991, va durar tres temporades (66 episodis) i va acabar el 28 de setembre de 1993.
A Catalunya, es va estrenar el 9 d'abril de 1991 a TV3. I el 26 de novembre de 1991, TV3 n'emetia el darrer capítol de la primera temporada.
Quan es fa fosc fou la primera sèrie de televisió coproduïda per una productora americana i una televisió europea, Televisió de Catalunya. La primera temporada fou rodada íntegrament a Catalunya.
Producció i filmació La sèrie és una coproducció de Lorimar Television (productora de Dallas o Falcon Crest, entre d'altres sèries d'èxit americanes) i l'Institut del Cinema Català, encarregada i cofinançada al 50% per Televisió de Catalunya i la CBS.
És la primera sèrie de televisió coproduïda entre una productora nord-americana i una televisió europea. La primera temporada tingué un cost de 1.200 milions de pessetes.
Malgrat que Quan es fa fosc està ambientada als Estats Units —a una ciutat indeterminada i a llocs coneguts com Malibu o Los Angeles—, els 22 episodis de la primera temporada de la sèrie es van rodar íntegrament a Catalunya, concretament a diverses localitzacions del Barcelonès i del Maresme.
Els estudis de rodatge principals es van instal·lar a Vilassar de Mar, on hi van treballar diversos decoradors teatrals i maquinistes del Gran Teatre del Liceu. En aquest espai hi havia els decorats de l'interior del tribunal de justícia on treballa el protagonista de la sèrie, entre d'altres decorats.
La façana de l'edifici de Correus de Barcelona va ser la imatge exterior del palau de justícia. La discoteca Up&Down va ser transformada en una discoteca de Los Angeles. Els estudis de TV3 apareixen com un edifici modern propi de qualsevol ciutat americana. La part alta de la Diagonal és retratada com si fos un carrer central de Los Angeles. I les platges del Maresme es van fer servir per representar les de Malibu.
Tot i que la majoria del repartiment és americà, la sèrie compta amb alguns actors catalans, com ara Begonya Plaza o Viviane Vives, en papers protagonistes. Altres actors catalans que hi apareixen en papers secundaris o figurants són Jordi Mollà, Simon Andreu, Guillermo Latorre, Mònica Pont, Àngels Marcer i Marcos Ramos.
L'Institut de Cinema Català, per encàrrec de TV3, va assumir la part catalana de la producció i va posar-hi tots els tècnics, des de l'equip de producció que preparava el rodatge fins a decoradors i maquilladors, passant pels tècnics de càmera i fotografia. En total hi van treballar prop de 150 tècnics catalans.
A Catalunya també es realitzava el revelatge de la pel·lícula, que posteriorment era enviada als EUA, on es feia el muntatge definitiu de cada capítol. Els americans hi aportaven els guionistes, els directors-realitzadors i els productors executius, a més de fer-se càrrec de tot el procés de muntatge i postproducció dels episodis.
A la segona temporada, Televisió de Catalunya es va desvincular del projecte i la sèrie va canviar d'ubicació del rodatge. La segona i la tercera temporades es van rodar a Los Angeles, Califòrnia.
L'actor americà d'origen grec, Ramy Zada, que va interpretar el paper principal del jutge Nicholas Marshall durant la primera temporada, no va seguir a la segona temporada a causa del canvi de localització, i Bruce Abbott en va ser escollit com a substitut.
Quan la sèrie es va traslladar a Los Angeles, Janet Gunn va assumir permanentment el paper de la membre femenina dels vigilants de la nit, Kelly Cochrane.
Entre els seus protagonistes trobem una principiant Carrie-Anne Moss, coneguda avui pels seus papers a pel·lícules com Matrix i Memento.
Sinopsi de la trama "Quan feia de policia se m'escapaven detinguts per culpa de buits legals, però creia en el sistema. Quan feia de fiscal de districte perdia casos per culpa d'advocats corruptes, però creia en el sistema. I com a jutge tenia les mans lligades per la llei, però creia en el sistema. Fins que em van destrossar la vida. —la imatge mostra com la dona i la filla de Marshall moren en un atemptat de cotxe-bomba— Llavors ja no vaig creure més en el sistema i vaig començar a creure en la justícia".Aquestes paraules —amb la veu en off del protagonista— encapçalen els capítols de la sèrie.
Nicholas Marshall, exagent de policia i exfiscal de districte, ara és un jutge que perd la fe en el sistema judicial després que la seva dona i la seva filla siguin assassinades en un atemptat amb cotxe bomba. Després que l'assassí surti en llibertat a causa d'un defecte de procediment, Marshall es converteix en un justicier nocturn, dedicat a portar el que ell anomena "justícia de la foscor" als criminals que evadeixen les penes a causa de consideracions formals i buits legals.
El magistrat Nicholas Marshall està fart d'absoldre criminals que s'emparen en els buits legals que presenta la llei i que no rebin el càstig que es mereixen, per la qual cosa decideix prendre's la justícia pel seu compte. Nick Marshall es transforma d'aquesta manera en un justicier poc ortodox, que sense arribar als extrems de Batman transforma la seva personalitat quan es fa fosc. De nit abandona la toga i la corbata, es treu les ulleres, que li donen un caràcter intel·lectual, s'espolsa la brillantina i es deixa anar els cabells recollits, es posa una caçadora texana i es passeja per la ciutat dalt d'una moto amb la cabellera al vent.
En la seva feina parapolicíaca, el jutge està acompanyat d'un equip d'especialistes als quals la premsa local anomena "Els Vigilants de la Nit". L'equip d'ajudants està format per persones que van ser processades per delictes menors i que l'ajuden amb algunes tasques; això es pot veure com una forma de servei comunitari pels seus delictes.
Els membres dels vigilants són Jericho "Gibs" Gibson (interpretat per Clayton Prince), un expert en explosius; Arnold "Moon" Willis (Dick O'Neill), antic especialista en boxa; i una meuca redimida que actua com a esquer per atreure els possibles culpables. La membre femenina de l'equip canvia diverses vegades durant les tres temporades; al principi de la sèrie és "Cat" Duran (Begonya Plaza), que mor en el setè episodi per donar pas a Maria Martí (interpretada per l'actriu catalana Viviane Vives) en el paper d'una agent de l'Interpol d'origen europeu. A partir de la segona temporada aquest rol el pren Kelly Cochrane (Janet Gunn) que roman fins al final de la sèrie.
Cal dir que el jutge Marshall i els seus ajudants no es prenen la justícia pel seu compte, sinó que es dediquen a preparar trampes legals perquè siguin els propis malfactors els que s'acabin comprometent davant la llei, amb una confessió o proves admissibles pel tribunal.
Repartiment Ramy Zada com a jutge Nicholas Marshall (1991) Bruce Abbott com a jutge Nicholas Marshall (1992–1993) Janet Gunn com a Kelly Cochrane (1992–1993) Dick O'Neill com a Arnold "Moon" Willis (1991–1993) Clayton Prince com a Jericho "Gibs" Gibson (1991–1993) Begonya Plaza com a Catalana "Cat" Duran (1991) Vivianne Vives com a Maria Martí (1991) Kit Kincannon com a fiscal de districte Ken Horton (1991–93) Carrie-Anne Moss com a Tara McDonald (1991–1993) Elisa Heinsohn com a Samantha "Sam" Collins (1993)
Rebuda i crítiques Audiència Els màxims dirigents de TV3 creien que la sèrie Quan es fa fosc podria arribar a tenir uns índexs d'audiència notables, principalment entre el públic masculí.
El cap de programes de TV3, Oleguer Sarsanedas, va dir "arranquem les emissions amb uns quants trumfos a la mà", fent referència a l'expectativa creada i a estudis de mercat que pronosticaven una gran acceptació entre l'audiència catalana i nord-americana.
La sèrie va obtenir índexs d'audiència molt menors dels que s'esperaven a Catalunya, malgrat les grans expectatives creades.
La sèrie, per contra, va ser un èxit als Estats Units i va aconseguir uns índexs d'audiència superiors als esperats. Les expectatives eren d'un dos per cent de quota de pantalla i, en alguns episodis, en va assolir el cinc.
Crítica La rebuda de la crítica fou tèbia, considerant-lo un telefilm d'acció més aviat discret amb uns plantejaments molt simplistes.
Algunes veus van arribar a definir Quan es fa fosc com una "producció enganyosa" en què "el productor intenta rebaixar els salaris rodant el film a Catalunya".
També es va criticar el perill ideològic d'una trama que justifica la figura del justicier que actua al marge de la llei, com un gall perdonavides, i fins i tot se'l titlla de jutge feixistoide. Sense justificar-lo, també hi ha qui assenyala que la causa que el porta a actuar d'aquesta manera és un problema real i encara pitjor: que l'administració de justícia funciona malament i no és capaç de combatre el crim.
Controvèrsia Hi va haver una forta polèmica entre TV3 i l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, durant el rodatge dels primers capítols. Els actors catalans es queixaven que la participació d'intèrprets catalans a la sèrie era escassa, que molts actors professionals contractats acabaven fent funcions de figurants. Els responsables de la sèrie donaven com a resposta a l'actitud dels actors catalans que la sèrie era enterament rodada en so directe i en anglès, per la qual cosa s'exigia als intèrprets un coneixement molt elevat de la llengua anglesa (i amb accent de Califòrnia). Els directius de TV3 també es queixaven que els actors catalans no acceptaven treballar en jornades de rodatge maratonianes.
L'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya va qualificar el projecte de "flagrant colonització de la cultura catalana". Els actors van amenaçar d'impedir el doblatge de la sèrie al català si no s'arribava a un acord.
Finalment, es va arribar a un acord entre TV3 i l'Associació, segons el qual l'empresa Lorimar acceptava el doblatge a l'anglès de tots els actors catalans que participessin en la producció. Segons l'acord, TV3 es va comprometre a incrementar i mantenir en cinc el nombre d'actors professionals catalans que apareixerien a partir del setè capítol. També s'hi estipulava que la participació de professionals catalans no seria superior en cap cas al 50 per cent del repartiment, percentatge que no incloïa els quatre protagonistes fixos.
Malgrat tot, més de 150 treballadors catalans —molts tècnics, però també actors— van fer feina a la sèrie.
Llegat La sèrie es va reemetre l'estiu del 2009 al canal 300.
Se'n va arribar a publicar una cinta VHS a Europa, però aquesta sèrie no ha tingut seqüeles, ni una presència televisiva perllongada en el temps, ni un impacte cultural perdurable.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Sèries de televisió