El matagot (en occità: lo matagòt), anomenat també mantagot (mantagòt), és un geni propi de la mitologia d'Occitània, conegut sobretot a la Provença i el Llenguadoc. Les llegendes més habituals el descriuen en forma de gat negre, sovint al servei d'un bruixot o una bruixa. Es tracta d'un ésser malèvol, una mena de geni familiar obtingut pel bruixot a canvi de la seva ànima.
El matagot està vinculat a les nombroses supersticions que envolten el gat negre, que sovint van provocar una profunda por d'aquest animal entre les poblacions que el consideraven un presagi de mala sort, i a persecucions que fins i tot incloïen judicis de gats per bruixeria.
Creences Es diu que el matagot vagareja per llocs misteriosos de nit i torna a l'alba amb un tresor de monedes d'or per al seu amo. Si aquest descuida el matagot o no el recompensa, el gat s'ofèn i pot venjar-se cruelment. Abans de la mort de l'amo, aquest gat s'ha de donar a algú altre. De vegades, es diu que el matagot serveix no a un, sinó a nou amos, i porta el darrer a l'infern.
Els matagots són generalment malignes, però alguns poden ser útils, com el "gat màgic", que es diu que porta riquesa a una llar si està ben alimentat. Al matagot se li ha de donar el primer tros de menjar a l'hora de sopar: si se li permet de ser el primer a menjar i beure a cada àpat, recompensarà el seu amo amb una moneda d'or cada matí. També se li ha de proporcionar una caixa adient perquè hi pugui dormir. Acaronar un matagot porta salut i riquesa.
En general, al sud del Loira, la mandràgora es coneix com a «herba del matagot» o «herba del Matangon».
Equivalents A la Bretanya hi ha també un gat associat als bruixots i amb poders màgics, una mena de matagot, que es coneix com a «gat d'argent».
A la Gascunya hi ha una criatura mitològica anomenada mandragot que, tot i la similitud del nom i algunes característiques compartides, hi presenta marcades diferències. Sovint, per homonímia, se'ls equipara, però el mandragot és més aviat un geni familiar pirinenc comparable al minairó català o el mamarro basc: com aquests, apareix només a la nit de Sant Joan i cal seguir una tècnica especial per a caçar-ne un. No té una forma definida, només se sap que té cua. Un cop a casa, el mandragot, com el matagot, aporta riquesa al seu amo, però cal tenir-ne cura: es diu que un bruixot de la Gascunya va ser estrangulat pels seus mandragots, que havia abandonat un cop havia fet fortuna. Cal que l'amo doni el mandragot a algú altre abans de morir, ja que, si no ho fa així, patirà una llarga agonia i no s'acabarà de morir mai.
Referències
Vegeu també Mandragot
Categoria:Animals en la mitologia occitana Categoria:Bruixeria Categoria:Gats domèstics