Elizaveta Ivanova Karamihailova () fou una física búlgara. Va ser una pionera dins del camp de la física nuclear de principis del segle XX, arribant a ser la primera dona a tenir el títol de professora al seu país, i establir un dels primers cursos pràctics de física de partícules a Bulgària.
Vida primerenca Els pares de la Elizaveta Karamihailova, la Mary Slade, nascuda a Minster Lovell (Oxfordshire, Anglaterra), i el Ivan Karamihàilov, nascut a Shumen (Bulgaria), van estudiar a la Universitat de Viena. Si bé la mare va estudiar Música, el pare va estudiar medicina. Per tant, la Karamihailova, nascuda el 1897 a Viena, es va desenvolupar en un ambient tan artístic com científic. Dos anys després que el pare es gradués l'any 1907, la família es va traslladar a Viena el 1909, on van adquirir una casa espaiosa al centre de Sofia.
Es va matricular al Col·legi Femení de Sofia on es va graduar l'any 1917, després del qual va marxar a estudiar a la Universitat de Viena.
Investigacions sobre radioactivitat L'any 1921 va començar a treballar en radioluminescència a l'Institut de Recerca del Radi de Viena sota la direcció de Karl Przybram. Un any després va obtenir el seu doctorat en física i matemàtiques amb la tesi "Sobre figures elèctriques en diversos materials, especialment cristalls". Després va col·laborar amb Marietta Blau en els estudis sobre el poloni, i més tard, mètodes de recerca en el bombardeig amb neutrons del tori.
Simultàniament, Karamihailova va assistir a cursos d'enginyeria electrònica i de radio a l'Institut Politècnic de Viena (avui Technische Universität Wien).
Durant una estada breu a Sofia a la tardor de l'any 1923, va treballar com a "investigadora convidada" a l'Institut de Física de la Universitat de Sofia després de la qual va tornar a Viena. A l'Institut de Recerca del Radi va començar el seu treball sobre la transmutació d'elements lleugers sota radiació alfa a l'Institut d'Estudis del Radi. El 1931, Karamihailova i Marietta Blau van observar un tipus específic de radiació prèviament desconeguda emesa pel poloni, que més tard seria confirmada per James Chadwick com a radiació de neutrons, cosa que el va conduir al descobriment dels neutrons.
L'any 1933 es va donar per finalitzat el seu nomenament com a "ajudant de recerca" a Viena i va haver de continuar la seva recerca sense remuneració fins al 1935, quan va obtenir una beca de recerca Alfred Yarrow de tres anys del Girton College de Cambridge. Posteriorment va continuar la seva recerca al Laboratori Cavendish. El desembre de 1937, va sol·licitar una plaça docent de Física Experimental a la Universitat de Sofia.
El desembre de 1937, va sol·licitar una plaça de professora de Física Experimental a la Universitat de Sofia i finalment el 1939 va tornar a Bulgària fou anomenada docent d'Atomística Experimental amb Radioactivitat a la Universitat de Sofia. Després de dos intents d'aconseguir una plaça a la facultat de física de professora associada, el desembre de 1939 va convertir-se en la primera dona en aconseguir el títol de lectora habilitada. Més tard va establir un curs de física atòmica, on va introduir els coneixements més recents dels seus estudis a Àustria i Anglaterra i alguns dels seus equips. L'esclat de la Segona Guerra Mundial va aturar qualsevol expansió addicional de les activitats de recerca nuclear.
Els seus estudis van incloure també els raigs còsmics on Karamihailova va utilitzar plaques fotogràfiques per continuar el seu treball en aquest camp, en el qual havia col·laborat amb Marietta Blau. Va intentar continuar l'estudi de la ionització múltiple, però això era impossible sense l'equip sofisticat al qual tenia accés mentre estava a Anglaterra. Quan Karamihailova va començar la seva feina a Sofia l'any 1940, només tenia un microscopi i una habitació fosca.
Vida posterior Després del cop d'estat del 1944 contra el govern feixista a Bulgària, el país va caure dins la influència de la Unió Soviètica. Les noves autoritats van qualificar Karamihailova de "poc fiable" a causa de les seves opinions anticomunistes i li van prohibir viatjar a l'estranger i fins i tot es va suspendre la seva correspondència amb col·legues del bloc occidental. Entre 1951 i 1954 es va intentar excloure Elizaveta Karamihailova de la Universitat de Sofia. En la seva defensa es van presentar col·legues de la universitat, cosa que va fer que conservés la seva plaça, però es va veure obligada a passar els darrers anys de la seva carrera a l'Institut de Física de l'Acadèmia Búlgara de les Ciències.
Karamihailova va morir de càncer el 1968, probablement a causa d'una exposició a la radiació a llarg termini.
Referències
Categoria:Vienesos Categoria:Alumnes de la Universitat de Viena Categoria:Morts a Sofia