El pangolí indobirmà (Manis aurita) és una espècie de pangolí de la família dels mànids. Viu en zones de plana i mitja muntanya al nord del sud d'Àsia i l'oest del sud-est asiàtic. No hi ha gaire dades sobre el seu estil de vida. S'assembla molt al pangolí de la Xina. De fet, són els dos únics mànids que presenten orelles externes. Fou descrit el 1837 i considerat una subespècie del pangolí de la Xina durant bona part del . Investigacions genètiques dutes a terme el 2025 acabaren demostrant que les poblacions del nord del sud d'Àsia eren distintes. El nom Manis indoburmanica, encunyat per referir-se a aquestes poblacions, es considera actualment un sinònim de Manis aurita. Podria ser una espècie amenaçada.
Morfologia Cos És un pangolí de mida mitjana. Fa 95,2 cm de llargada total, dels quals 37,4 cm corresponen a la cua. Pesa entre 5 i 6 kg. És més gros que el pangolí de la Xina, però més petit que el pangolí de l'Índia (M. crassicaudata). Físicament, és força semblant a aquestes altres dues espècies. Es caracteritza per tenir el cap llarg, les extremitats curtes i una cua que no arriba ni a la meitat de la llargada total del cap i el cos. Una particularitat és la presència de petites orelles externes, un caràcter exclusiu d'aquesta espècie i el pangolí de la Xina entre els mànids. Fan uns 2 cm, és a dir, són més petites que en el pangolí de la Xina. Com els altres pangolins, té el cim del cap, el dors, els flancs, la vora exterior de les extremitats i la cua protegits per una cuirassa que en M. aurita es compon d'entre 538 i 596 escates individuals. N'hi ha entre 254 i 274 al coll i l'esquena i entre 140 i 153 a la cua. Unes altres 32 a 55 escates cobreixen cadascuna de les extremitats. Els elements individuals de la cuirassa estan disposats en fileres al dors (23 o 24) i la cua (entre 16 i 20). Al cap, les escates no arriben fins al nas, que resta nu. Val la pena destacar la forma trapezoidal de les escates del dors, que tenen un costat recte al darrere, mentre que les del ventre són més aviat rodones. En general, la cuirassa és de color marró fosc i considerablement més fosca que en el pangolí de l'Índia. Les potes posteriors fan 6,4 cm, superant amb diferència les del pangolí de la Xina.Wangmo, L. K., Ghosh, A., Dolker, S., Joshi, B. D., Sharma, L. K., & Thakur, M. (2025). «Indo-Burmese pangolin (Manis indoburmanica): a novel phylogenetic species of pangolin evolved in Asia». Mammalian Biology, 1-8.
Anatomia cranial De mitjana, el crani fa 9,5 cm de llargada, 4,1 cm d'amplada i 3,7 cm d'alçada. En vista lateral, té una construcció robusta i exhibeix un bombat a la part anterior del rostre, formada per una protuberància del maxil·lar superior allí on toca la premaxil·la. L'os nasal és més curt i ample que en el pangolí de la Xina. L'arc zigomàtic ben desenvolupat és un caràcter únic del pangolí indobirmà. A la part inferior del crani, el paladar ocupa una posició més anterior, amb la vora posterior situada vers el punt de contacte entre els dos segments de l'arc zigomàtic. En el pangolí de la Xina acaba més enrere. El maxil·lar inferior fa entre 6,1 i 7 cm de llargada.
Hàbitat i distribució La distribució del pangolí indobirmà, encara no del tot coneguda, abraça la zona limítrofa entre el sud, el sud-est i l'est d'Àsia. A grans trets, ocupa l'extrem occidental de la distribució atribuïda anteriorment al pangolí de la Xina, possiblement incloent-hi una àrea que va des de l'est del Nepal i el nord-oest de Myanmar, passant pel nord-est de l'Índia. De totes maneres, la seva distribució podria ser considerablement més extensa. Viu a altituds d'entre 180 i 3.000 msnm. Els seus hàbitats naturals són els boscos mixtos i les selves tropicals. De vegades entra en paisatges modificats per l'activitat humana.
Estil de vida No se sap gaire cosa sobre el seu estil de vida.
Referències
Indobirma Categoria:Mamífers de Bhutan Categoria:Mamífers de l'Índia