Jerónimo Osório da Fonseca (1506Les Universitats de Lisboa i Coïmbra li atribueixen 1515 com a data de naixement, i van celebrar un Congrés per al seu cinquantenari, "O Humanismo Português e Europeu", el desembre de 2015 en honor d'Osório. Plataforma9. L'Encyclopædia Britannica segueix F.A. Lobo i indica la data de naixement el 1506.– 20 d'agost de 1580) va ser un humanista, bisbe, historiador i polemista catòlic portuguès.L'Encyclopædia Britannica depèn en gran manera de F.A. Lobo, 'D. Jerónimo Ozório, e Jacinto Friere da Andrade', a Obras de D. Francisco Alexandre Lobo, Bispo de Vizeu Vol. I (José Baptisto Morando, Lisboa 1848), pàgs. 293–301. (En portuguès) El seu nebot, un canonge d'Évora anomenat també Jerónimo Osório, va escriure una extensa ressenya de la seva vida i pensament (Vita) per introduir l'edició de les Obres Completes del seu cosí (dedicades al rei Felip I de Portugal), publicades el 1592.'Hieronymi Osorii Lusitani Vita auctore Hieronymo Osorio nepote', a Hieronymi Osorii Lusitani Episcopi Algarbiensis Opera Omnia, Hieronymi Osorii Nepotis Canonici Eborensis Diligentia in unum collecta et in quatuor volumina distributa (ex bibliotheca Georgii Ferrarii, Romae; ex typographia Bartholomaei Bonfadini, Romae; ex typographia Gabiana, Romae 1592), Volum I, pàgines 1–19 (paginació separada). (En llatí). Sembla que F.A. Lobo depèn d'això.
Vida Joventut i educació Osório era natural de Lisboa i un dels dos fills de João Osório de Fonseca i de Francisca, filla d'Affonso Gil de Gouveia, Ouvidor (auditor) de les terres de l'Infant Ferran,Lobo, 'Jerónimo Osório', p. 294. ambdues famílies de llinatge aristocràtic. El seu pare, nomenat per Joan III com a Ouvidor Geral (auditor generalN.R. Madhava Menon (ed.), Criminal Justice India Series, Vol. 9, Goa 2002 (Allied Publishers, 2003), p. 56.) del domini portuguès a l'Índia, hi va anar sol i s'hi va trobar sota l'autoritat de Vasco da Gama.Osorio, Vita Auctoris, p. 1. Jerónimo, a l'escola a Portugal, va demostrar una capacitat tan prodigiosa en llatí que el 1519, quan tenia 13 anys, la seva mare el va enviar a Salamanca per estudiar dret civil. Dos anys més tard, amb més fluïdesa en llatí i grec, va tornar a casa volent fer carrera militar amb els Cavallers Hospitalers a Rodes: el seu pare el va tornar a enviar a Salamanca, on va treballar per enfortir i disciplinar tant el cos com la ment per a aquesta vocació un cop superades les objeccions del seu pare.Osorio, Vita Auctoris, pp. 1–2. No obstant això, va desenvolupar profunds sentiments devocionals i, quan el seu pare va morir, la seva mare el va convèncer per renunciar a les seves ambicions militars.
El 1525, als 19 anys, va anar a París per estudiar lògica aristotèlica i filosofia natural.Osorio, Vita Auctoris, pp. 2–3. Allà va esdevenir un estret col·laborador de Pere Favre, qui amb el seu company Francesc Xavier i d'altres s'acostava aleshores a Ignasi de Loiola.Osorio, Vita Auctoris, p. 3. En tornar a Portugal per arreglar els seus afers, Osório es va traslladar a continuació a Bolonya per estudiar Teologia, immers en els Pares de l'Església (especialment Gregori de Nazianzs, Sant Basili, Joan Crisòstom, Agustí d'Hipona i Sant Jeroni) i Sant Tomàs d'Aquino, i fent un estudi més profund de Ciceró, Demòstenes i Plató. Les seves tendències neoplatòniques es van nodrir del Corpus Areopagiticum, l'autor del qual considerava, després dels Apòstols, el príncep dels teòlegs. Es va fer un nom tan reconegut que el rei Joan III el va convidar el 1536–1537 a fer classes a la reorganitzada Universitat de Coïmbra, on va exposar sobre el Llibre d'Isaïes i sobre la Carta als Romans de Sant Pau.Lobo, 'Jerónimo Osório', p. 295.
De Nobilitate En tornar a Lisboa el 1540 es va convertir en secretari de l'infant Lluís i en tutor del seu fill Antoni (més tard prior de Crato), obtenint també dos beneficis a la diòcesi de Viseu. Abans dels 30 anys havia començat els seus dos tractats De Nobilitate Civili i De Nobilitate Christiana: la seva publicació a Lisboa el 1542 li va valer ràpidament un reconeixement internacional.Hieronymi Osorij Lusitani, De Nobilitate Ciuili, libri duo; (eiusdem) De Nobilitate Christiana, libri tres (Ludovicum Rodericum [Luis Rodrigues], Olyssipone [Lisboa] 1542). Opera Omnia (1592), Vol. 1, pp. 1–36, 37–112. El seu domini de l'estil llatí li va valer el sobrenom de "El Ciceró portuguès". Després de la mort de l'infant Lluís el 1553, es va retirar de la cort per anar a les seves esglésies.Encyclopedia Britannica, segons F.A. Lobo. De Nobilitate va ser promogut pel seu amic Roger AschamPer a Ascham sobre Osório, vegeu R. Greene, Five Words: Critical Semantics in the Age of Shakespeare and Cervantes (University of Chicago Press, 2013), pp. 27–29. a Anglaterra per a William Paget,L.V. Ryan, Roger Ascham, c. 1515–1568 (Stanford University Press, 1963), p. 196. Cuthbert Tunstall,St John's College, Cambridge, Aa. 6. 20/AsR 3.8. Sir William Petre i, el 1555, per al cardenal Pole.St John's College, Cambridge, Aa. 6. 20*/AsR 3.9. Vegeu S. Anglo, 'Osorio and Machiavelli: From Open Hostility to Covert Approbation', a Machiavelli – The First Century: Studies in Enthusiasm, Hostility and Irrelevance, Oxford Warburg Studies (Oxford University Press, 2005), pp. 143–163. Es poden veure imatges de les dedicatòries d'Ascham al lloc web del St John's College, Cambridge Library pages. (A Pole li va dedicar posteriorment la seva obra De Justitia Caeli.) Va ser nomenat diaca de la catedral d'Évora el 1560 i, molt en contra de la seva voluntat, va esdevenir bisbe de Silves, la diòcesi de l'Algarve, el 1564.
La qüestió anglesa Així com Osório havia denunciat Maquiavel, en dirigir-se a Anglaterra va poder denunciar la influència de Martí Luter i Martin Bucer.E.F. Hirsch, Damião de Gois: The Life and Thought of a Portuguese Humanist, 1502–1574, International Archives of the History of Ideas, 19 (Martinus Nijhoff, la Haia 1967), pp. 182–84. Quan el Concili de Trent s'acostava al seu final, el 1562, a instàncies del cardenal Enric,Sembla que Osório es va veure impulsat a això per un somni en què, mentre pescava des d'un promontori, va atrapar un monstre marí: portat a la platja, es va convertir en una dona bella que portava una corona reial, la qual agenollada als seus peus li va pregar el bateig. Osórius, Vita Auctoris, p. 5. Osório va publicar una epístola en llatí a la reina Elisabet on l'exhortava a tornar a la comunió catòlica romana i a acceptar l'autoritat papal.Textos en llatí a A. Guimarães Pinto, Humanismo e Controvérsia Religiosa: Lusitanos e Anglicanos III (Imprensa Nacional – Casa da Moeda, Lisboa 2006).B.C. Lockey, Early Modern Catholics, Royalists and Cosmopolitans: English Transnationalism and the Christian Commonwealth (Routledge, 2016), pp. 39–48. Una traducció a l'anglès, A Pearl for a Prince, va ser publicada per Richard Shacklock, un anglès catòlic a Lovaina.(Richard Shacklock), An epistle of the reuerend father in God Hieronymus Osorius Bishop of Arcoburge in Portugale, to the most excellent Princesse Elizabeth by the grace of God Quene of England, Fraunce, and Ireland. &c. (Aegidius Diest, Anvers 1565). Sorprès per aquest retret públic a la seva sobirana, el govern anglès va encarregar a Walter Haddon que redactés una resposta en llatí, publicada a París (traducció a l'anglès d'Abraham Hartwell (el vell)).(Abraham Hartwell), A sight of the Portugall pearle, that is, the aunswere of D. Haddon maister of the requests vnto our soueraigne lady Elizabeth by the grace of God quene of England Fraunce and Irelande, defendour of the faith. &c. against the epistle of Hieronimus Osorius a Portugall, entitled Pearle for a Prince. Translated out of lattyn into englishe by Abraham Hartwell, student in the kynges colledge in Cambridge (By Wiyllyam Seres dwelling at the west ende of Paules Church, at the sygne of the Hedgehogge, Londres 1565). Text a Umich/eebo. Osório es va superar a si mateix en una llarga rèplica en llatí (versió en anglès de John Fenn).(John Fenn), A learned and very eloquent treatie, written in Latin by the famous man Hieronymus Osorius Bishop of Sylva in Portugal, wherein he confuteth a certayne Aunswere made by M. Waltere Haddon against the Epistle of the said Bishoppe unto the Queenes Maiestie. Translated into English by Iohn Fen student of Divinitie in the Universitie of Louen (Joannes Foulerus, Lovaina 1568). Text complet a Umich/eebo (obert). Haddon va preparar una contraresposta, però va quedar inacabada quan va morir el 1572Amb una casuística pròpia, el biògraf d'Osório va atribuir la malaltia i la mort de Haddon a una degeneració espiritual: Osório, Vita Auctoris, p. 10. i va ser completada, i amb afegits, per John Foxe.J. Strype, Annals of the Reformation and Establishment of Religion... Under Queen Elizabeth, 2a edició (Thomas Edlin, Londres 1725), Vol. I, Capítol 37, pp. 422–33.W. Haddon & J. Foxe, Contra Hieron. Osorium, eiusq; odiosas infectationes pro Evangelicae veritatis necessaria Defensione, Responsio Apologetica. Per clariss. virum, Gualt. Haddonum inchoata: Deinde suscepta & continuata per Ioan. Foxum (Iohannis Daij Typographi, Londres 1577). Text complet (vistes de pàgina) a Google. (obert). La controvèrsia va ser notòria i molt llegida, i va culminar amb l'emissió de la butlla papal Regnans in Excelsis contra Elisabet.Lockey, Early Modern Catholics, p. 48. Es considera que el nom i el to de les diatribes d'Osório van influir en el personatge de Hieronimo a la drama de Thomas Kyd La tragèdia espanyola.R. Hillman, 'Thomas Kyd, The Spanish Tragedy,' (Capítol 33), a T. Betteridge & G. Walker (eds), The Oxford Handbook of Tudor Drama (Oxford University Press, Oxford 2012), pp. 566–83.
Darrers anys El cardenal príncep Enric, que l'havia promogut al bisbat de Silves, va voler utilitzar-lo a Lisboa per a afers d'Estat quan el rei Sebastià va prendre les regnes del poder el 1568, però Osório es va excusar basant-se en els seus deures pastorals. El 1571 es va publicar a Lisboa la seva extensa Història del regnat del rei Manuel,De Rebus Emmanuelis Regis Lusitaniae Invictissimi Virtute et Auspicio Gestis, libri duodecim, auctore Hieronimo Osorio Episcopo Sylvensi (Apud Antonium Gondisaluum Typographum, Olyssipone 1571) Cum Privilegio Regio. la qual traslladava al seu brillant llatí gran part del material de la Crònica sobre el mateix tema de Damião de Góis.D. de Góis, Crónica do Felicíssimo Rei Dom Emanuel (casa de Françisco Correa, Lisboa 1566–67) digitalitzat (Biblioteca Nacional de Portugal). Abastant les aventures de Vasco da Gama, va coincidir amb la publicació de Els Lusíades, del seu gran contemporani Luís Vaz de Camões.L. de Camões, Os Lusíadas (casa de Antonio Gõçaluez, Lisboa 1572) digitalitzat (Biblioteca Nacional de Portugal).
Més endavant va mostrar el seu zel per la comunitat escrivint dues cartes, una per intentar dissuadir el rei d'anar a Àfrica, i l'altra enviada durant la primera expedició d'aquest últim allà demanant-li que tornés al seu regne.Osorio, Vita Auctoris, pp. 14–15. Sebastià veia amb desgrat els opositors a la seva aventura africana, i Osório va considerar prudent marxar de Portugal cap a Parma i Roma per fer una visita ad limina. Els seus escrúpols respecte a la residència, i les apel·lacions del rei i del cardenal príncep, li van impedir gaudir durant molt de temps de la hospitalitat del papa Gregori XIII.L. Bourdon, 'Le voyage de Jerónimo Osório évêque de Silves en Italie (1576–77)', Annales publiées par la Faculté de Lettres de Toulouse (1951). Per tant, va tornar a la seva diòcesi, la seu de la qual va ser traslladada de Silves a Faro el 1577,J.A. Pinheiro e Rosa, 'A Diocese do Algarve e a Universidade de Coimbra', Revista da Universidade de Coimbra XXXVII (1992), pp. 77–91, a la p. 78. i hi va continuar durant el breu regnat del cardenal rei. Va morir a Tavira el 20 d'agost de 1580.Encyclopedia Britannica, que segueix F.A. Lobo, que segueix Osorio, Auctoris Vita.
La biblioteca