L'incendi de la Vall d'Uixó és un incendi forestal que es va iniciar el matí del 25 de juliol de 2026 al terme municipal de la Vall d'Uixó, a la comarca de la Plana Baixa, i que es va estendre per diversos municipis de les comarques castellonenques de la Plana Baixa, l'Alt Millars i l'Alt Palància. El foc va penetrar al Parc Natural de la Serra d'Espadà i va obligar a evacuar fins a unes 16.000 persones i a confinar-ne unes 60.000 més.
L'incendi va estar actiu més de 30 dies, donant-se per extingit el 2 de setembre. El 5 d'agost va ser declarat com a controlat. Les estimacions provisionals situaven la superfície afectada en unes 9.300 hectàrees i el perímetre en 82 quilòmetres.
Cronologia Inici El primer avís es va produir cap a les 9.30 hores del 25 de juliol en una zona urbana pròxima a un centre educatiu de la Vall d'Uixó. Després que els bombers apaguessin aquest primer conat, se'n va detectar un altre uns 200 metres més amunt, en una zona forestal, al qual van seguir nous focus successius.
La successió de diversos focus va fer que les autoritats consideressin la possibilitat que el foc hagués estat provocat. La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, va afirmar l'endemà que l'incendi no semblava haver-se originat per causes naturals, tot i que la investigació continuava oberta i no se n'havia determinat oficialment la causa.
El fort vent de ponent va afavorir una propagació molt ràpida de les flames cap al nord i va dificultar els primers treballs d'extinció.
Evolució Durant les primeres hores, el foc va amenaçar habitatges de la Vall d'Uixó i va avançar cap a la Vilavella, que va ser evacuada preventivament. La Generalitat Valenciana va declarar la situació 2 del Pla Especial davant el Risc d'Incendis Forestals i va sol·licitar la intervenció de la Unitat Militar d'Emergències.
A la tarda del primer dia, les autoritats van considerar que l'incendi es trobava fora de la capacitat d'extinció. El perímetre ja arribava als 21 quilòmetres i unes 15.000 persones de quinze municipis o nuclis de població havien estat evacuades.
El 26 de juliol, la superfície cremada superava les 6.500 hectàrees i el perímetre havia crescut fins als 48 quilòmetres. En aquell moment hi havia unes 16.000 persones evacuades i unes 60.000 confinades, principalment a la Vall d'Uixó, Betxí i Onda.
El 27 de juliol, les estimacions provisionals van elevar la superfície afectada a unes 8.500 hectàrees i el perímetre a 72 quilòmetres. Aquella nit es va autoritzar el retorn d'uns 6.000 habitants de quatre barris de la Vall d'Uixó, tot i que inicialment van haver de continuar confinats als domicilis.
Els dies següents els equips d'extinció van concentrar els esforços en els sectors d'Artana-Eslida, Tales-Benitandús, l'Alcúdia de Veo i el Montí d'Onda, on es van registrar diverses represes. El 30 de juliol es va permetre el retorn dels habitants de Torralba del Pinar, Aiòder, Fonts d'Aiòder, Vilamalur, Almedíjar i Assuévar, mentre el foc continuava actiu dins del perímetre.
El 5 d'agost es va donar per controlat, tot i que les tasques d'extinció es va allargar fins dimecres 2 de setembre de 2026. Diversos rebrots del foc, als termes d'Onda i Tales allargaren la seua extinció.
Evacuacions Entre els municipis i nuclis evacuats durant les primeres jornades hi havia la Vilavella, Artana, Eslida, Tales, Artesa (Onda), Aín, l'Alcúdia de Veo, Alfondeguilla, Suera, Torralba del Pinar, Vilamalur, Fonts d'Aiòder i Xóvar, a més de barris i urbanitzacions de la Vall d'Uixó i Betxí.
La Generalitat Valenciana va informar el 26 de juliol que 43 persones havien estat ateses en centres sanitaris a conseqüència de l'incendi. Dinou continuaven ingressades, algunes per inhalació de fum i unes altres perquè patien malalties cròniques i necessitaven oxigen.
Es van habilitar espais d'acollida temporal en poliesportius de Nules, Moncofa, Onda i Sogorb, i la Creu Roja va prestar assistència a les persones evacuades.
Dispositiu d'extinció En les tasques d'extinció van participar efectius del Consorci Provincial de Bombers de Castelló, els bombers forestals i els serveis d'emergències de la Generalitat Valenciana, la Unitat Militar d'Emergències i mitjans aportats per l'administració de l'Estat i altres comunitats autònomes. Durant les jornades més crítiques es van arribar a mobilitzar una trentena de mitjans aeris i centenars d'efectius terrestres.
Les tasques es van veure dificultades per l'orografia abrupta de la serra, el fum, la inversió tèrmica, les altes temperatures i els canvis de direcció del vent. Durant diversos períodes, la baixa visibilitat va impedir o va limitar el treball dels mitjans aeris.
Resposta institucional El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va visitar el 27 de juliol el lloc de comandament avançat instal·lat a la Vall d'Uixó i es va reunir amb els responsables dels dispositius d'emergències.
El 28 de juliol, el Consell de Ministres espanyol va incloure els territoris afectats per l'incendi entre les zones afectades greument per una emergència de protecció civil, una declaració que permetia activar diferents mesures d'ajuda i compensació pels danys.
Referències
Categoria:La Vall d'Uixó Categoria:Plana Baixa Categoria:Alt Millars Categoria:Alt Palància Categoria:Serra d'Espadà Categoria:Incendis forestals del segle XXI Categoria:Esdeveniments del 2026 Categoria:Dècada del 2020 al País Valencià