El Quartet de corda en re menor, op. 56, conegut amb el subtítol llatí de Voces intimae («Veus íntimes»), és una obra de música de cambra per a dos violins, viola i violoncel de Jean Sibelius. Compost entre 1908 i 1909, consta de cinc moviments i és l’única obra de gran format per a quartet de corda escrita durant la maduresa del compositor. L’obra pertany al període situat entre la Tercera i la Quarta simfonia i es caracteritza pel seu llenguatge introspectiu i concentrat.

Composició i estrena Sibelius havia escrit diversos quartets i moviments per a aquesta formació durant la seva joventut, entre els quals hi ha els quartets en mi bemoll major, la menor i si bemoll major. Després del Quartet de corda en si bemoll major, op. 4, acabat el 1890, no va tornar al gènere fins a la composició de Voces intimae, gairebé dues dècades més tard.

El compositor va començar l’obra el desembre de 1908 i hi va treballar principalment durant una estada a Londres a començaments de 1909. Va completar la partitura a Berlín el 15 d’abril de 1909 i la va lliurar al seu editor, Robert Lienau. Va ser publicada aquell mateix any a Berlín per Schlesinger, empresa vinculada a Lienau.

El títol Voces intimae prové d’una anotació que Sibelius va escriure sobre tres acords suaus i separats del tercer moviment. L’expressió, que es pot traduir com «veus íntimes» o «veus interiors», es va adoptar posteriorment com a subtítol de tota l’obra i reflecteix el seu caràcter introspectiu i confidencial.

L’estrena va tenir lloc el 25 d’abril de 1910 a l’Institut de Música de Hèlsinki. Els intèrprets van ser Victor Nováček i Sulo Hurstinen als violins, Carl Lindelöf a la viola i Bror Persfelt al violoncel. La recepció va destacar l’originalitat i la complexitat de l’obra, considerada poc convencional en comparació amb bona part del repertori cambrístic de l’època.

Estructura L’obra consta de cinc moviments:

Andante – Allegro molto moderato

Vivace

Adagio di molto

Allegretto ma pesante

Allegro

Una interpretació completa té una durada aproximada d’entre 28 i 30 minuts. Els cinc moviments estan relacionats per la reutilització i transformació de diversos motius, especialment l’interval de quarta descendent que apareix des del començament de l’obra.

Andante – Allegro molto moderato El primer moviment comença amb una breu introducció lenta basada en un diàleg entre el primer violí i el violoncel. Les intervencions dels dos instruments, inicialment separades, es van entrellaçant fins a donar pas a l’Allegro molto moderato.

La secció principal està escrita en forma sonata i presenta un primer tema inquiet i fragmentari. El segon grup temàtic té un caràcter més líric, però conserva la inestabilitat rítmica i harmònica del començament. El desenvolupament és concís i transforma els principals motius mitjançant imitacions i canvis de textura. La coda recupera l’interval de quarta descendent i conclou el moviment de manera continguda.

Vivace El segon moviment és un scherzo breu i enèrgic que deriva part del seu material del moviment anterior. Comença amb figuracions ràpides i suaus, distribuïdes entre els quatre instruments, que creen una textura lleugera i inquieta.

La música és interrompuda per silencis i accents sobtats, i augmenta progressivament d’intensitat fins a arribar a un clímax abrupte. El moviment acaba de manera inesperada, sense una resolució convencional, i enllaça expressivament amb l’Adagio central.

Adagio di molto El tercer moviment, en fa major, constitueix el centre expressiu del quartet. Està construït a partir de melodies àmplies i sostingudes que es distribueixen entre els quatre instruments, amb una escriptura de caràcter gairebé coral.

Durant el moviment apareixen tres acords suaus en mi menor, al costat dels quals Sibelius va escriure a la partitura l’expressió Voces intimae. Aquests acords interrompen momentàniament el discurs i creen una sensació de recolliment i interrogació. La música recupera després la melodia principal i culmina en un passatge de gran intensitat abans de concloure serenament en fa major.

Allegretto ma pesante El quart moviment combina un ritme pesant i insistent amb episodis de caràcter més lleuger. El tema principal, marcat per accents irregulars, produeix una sensació de marxa lenta i obstinada.

Una idea secundària més àgil deriva del final del segon moviment. L’alternança entre aquests dos materials genera forts contrastos de caràcter i textura. Cap al final, la música guanya velocitat i intensitat, però torna finalment al caràcter pesant de l’inici.

Allegro El moviment final comença amb una ràpida figuració ascendent i un tema principal presentat per la viola. L’acompanyament utilitza articulacions lleugeres i repetides que impulsen constantment el discurs musical.

El segon tema presenta un perfil més sincopat i melòdic. Tots dos materials es combinen amb la reaparició de l’interval de quarta descendent del primer moviment, fet que contribueix a la unitat cíclica del quartet. La velocitat i la densitat contrapuntística augmenten progressivament fins a desembocar en una coda intensa i impetuosa en re menor.

Referències

Sibelius Categoria:Composicions musicals del 1909 Categoria:Composicions en re menor Categoria:Obres de Jean Sibelius