miniatura|Imatge presa pel telescopi espacial GALEX de la galàxia espiral Messier 81 en llum ultraviolada Lastronomia ultraviolada és la branca de l'astronomia que observa la radiació electromagnètica a longituds d'ona pertanyents a l'espectre ultraviolat, és a dir, d'entre 10 i 320 nanòmetres. Les longituds d'ona més curtes, que corresponen a fotons més energètics, són estudiades per l'astronomia de rajos X i l'astronomia de rajos gamma. L'ull humà no pot percebre la llum ultraviolada. Com que la majoria de la llum amb aquestes longituds d'ona és absorbida per l'atmosfera terrestre, les observacions en ultraviolat han de dur-se a terme des de la part alta de l'atmosfera o des de l'espai exterior.
Les mesures de línies espectrals ultraviolades (espectroscòpia) es fan servir per escatir la composició química, la densitat i la temperatura del medi interestel·lar, així com la temperatura i la composició dels estels joves. Les observacions en ultraviolat també poden fornir dades importantíssimes sobre l'evolució de les galàxies. Així mateix, poden detectar un nan blanc o un company de la seqüència principal més calent en òrbita al voltant d'un estel més fred.
L'aspecte de l'Univers en ultraviolat és força diferent del mosaic familiar d'estels i galàxies que es pot observar en llum visible. La majoria dels estels són cossos relativament freds que emeten bona part de la radiació electromagnètica en l'espectre visible o infraroig proper. La radiació ultraviolada és característica dels cossos més calents, que solen estar en una fase primerenca o tardana de la seva evolució. En el firmament vist des de la Terra, la majoria dels estels es fonen amb el rerefons en l'espectre ultraviolat. En canvi, alguns estels massius molt joves, altres de molt vells i algunes galàxies velles, que guanyen temperatura i emeten més radiació en aquests moments pròxims al seu naixement o la seva mort, destaquen molt més. Hi ha núvols de gas i pols que oculten nombroses regions de la Via Làctia.
Galaxy Evolution Explorer (GALEX), en català: «Explorador de l'Evolució Galàctica», va ser un observatori espacial de la NASA llançat el 28 d'abril de 2003 a bord d'un coet Pegasus i dedicat a observar galàxies en longituds d'ona ultraviolada.L'objectiu de GALEX va ser estudiar l'evolució i canvis que es produeixen en les galàxies, així com els processos de formació estel·lar en las primeres etapes de l'univers.NASA. «GALEX : launch overview» (en anglés). NASA, 28 abril 2003. Arxivat de l'original el 25 de gener 2021.
miniatura|centre|500px|Galàxia d'Andròmeda - en raigs X d'alta energia i llum ultraviolada (publicat el 5 de gener de 2016).
Telescopis espacials ultraviolats miniatura|L'Astro 2 UIT captura la M101 amb l'ultraviolat en porpra - Càmera/Espectrògraf d'ultraviolat llunyà a l'Apollo 16 (abril de 1972) + ESRO - TD-1A (135-286 nm; 1972–1974) - Observatori Astronòmic Orbital (#2:1968-73. #3:1972-1981) - Observatoris Espacials Orion 1 i Orion 2 (#1: 200-380 nm, 1971; #2: 200-300 nm, 1973) + - Satèl·lit Astronòmic dels Països Baixos (150-330 nm, 1974–1976) + - Explorador Internacional de l'Ultraviolat (115-320 nm, 1978–1996) - Astron-1 (150-350 nm, 1983–1989) - Glazar 1 i 2 a la Mir (a Kvant-1, 1987–2001) - FAUST (140-180 nm, a l'ATLAS-1 Spacelab a bord de la missió STS-45, març de 1992) - EUVE (7-76 nm, 1992–2001) - Far Ultraviolet Spectroscopic Explorer (FUSE) (90,5-119,5 nm, 1999–2007) + - [xtreme Ultraviolet Imaging Telescope (al Observatori Solar i Heliosfèric (SOHO) obtenint imatges del Sol a 17,1, 19,5, 28,4 i 30,4 nm) + - Telescopi Espacial Hubble (diversos 115-800 nm, 1990-1997-) (STIS 115–1030 nm, 1997–) (WFC3 200-1700 nm, 2009–) - Missió Swift d'Eclats de Raigs Gamma (170–650 nm, 2004-) - Telescopi Ultraviolat Hopkins (volat a 1990 i 1995) - ROSAT XUV (17-210eV) (30-6 nm, 1990–1999) - Explorador Espectroscòpic Ultraviolat Llunyà (90,5-119,5 nm, 1999–2007) - Explorador de l'Evolució de Galàxies (135–280 nm, 2003–2012) - Hisaki (130-530 nm, 2013 - 2023) - Telescopi ultraviolat basat a la lluna (LUT) (al mòdul d'aterratge lunar Chang'e 3, 245-340 nm, 2013 -) - Astrosat (130-530 nm, 2015 -) - Experiment de trànsit ultraviolat de Colorado - (espectrògraf de 255-330 nm, 2021- ) - PROBA-3 (CUTE) - (coronògraf de 530-588 nm, 2024-) - Telescopi públic (PST)Ein privates Weltraumteleskope für Amateure und Profis Spektrum DE. June 2015 (100-180 nm, proposat el 2015, estudi finançat per la UE) - Viewpoint-1 SpaceFab.US (200-950 nm, 2022) - Observatori Carruthers Geocorona
Instruments de llum ultraviolada en naus espacials planetàries - UVIS (Cassini) - 1997 (a Saturn de 2004 a 2017) - MASCS (MESSENGER) - 2004 (a Mercuri de 2011 a 2015) - Alice (New Horizons) - 2006 (sobrevol de Plutó el 2015) - UVS (Juno) - 2011 (a Júpiter des de 2016) - IUVS (MAVEN) - 2013 (a Mart des de 2014)
Referències
Categoria:Disciplines de l'astronomia Categoria:Radiació ultraviolada