Nuclear Throne és un videojoc roguelike de bullet hell i trets amb perspectiva zenital desenvolupat i publicat per l'estudi neerlandès Vlambeer. Està ambientat en un món postapocalíptic poblat per mutants i monstres, i el jugador ha d'obrir-se pas per nivells generats procedimentalment fins a arribar al Nuclear Throne, el cap final que dona nom al joc.
Els primers prototips del joc es van distribuir a través del programa d'accés anticipat de Steam el 2013. La versió completa es va publicar el 5 de desembre de 2015 per a Linux, Microsoft Windows, OS X, PlayStation 4 i PlayStation Vita. Posteriorment es va publicar per a Nintendo Switch el 25 de març de 2019 i per a Xbox One el 9 de setembre de 2021.
El desembre de 2019, Jocsencat va publicar una traducció catalana no oficial del joc, pensada per funcionar mitjançant Nuclear Throne Together.
Jugabilitat Nuclear Throne és un joc de trets amb perspectiva zenital, elements de bullet hell i estructura roguelike. El jugador controla un mutant i avança per una successió lineal de nivells generats aleatòriament. La partida es reinicia quan el personatge mor, i gairebé tot allò que s'ha aconseguit durant una partida es perd en començar-ne una altra.
El joc inclou mode per a un jugador i mode cooperatiu local. També té desafiaments diaris i setmanals que permeten competir amb altres jugadors a través de Steam, amb una puntuació basada en el nombre d'enemics derrotats durant la partida.
El jugador pot triar entre diversos personatges, molts dels quals s'han de desbloquejar jugant. Cada personatge té una habilitat pròpia que modifica l'estil de joc: alguns poden protegir-se millor, d'altres poden controlar enemics, disparar més ràpidament, moure's de manera diferent o aprofitar millor certs recursos. També hi ha aparences alternatives desbloquejables mitjançant objectius especials o secrets.
Durant la partida, els enemics deixen anar radiació, anomenada «rads», que funciona com a experiència. Quan el personatge puja de nivell, el jugador pot escollir una mutació entre quatre opcions aleatòries. Aquestes mutacions poden augmentar la salut màxima, millorar la precisió, fer rebotar projectils, atreure recursos, recuperar vida o alterar altres aspectes del combat. En arribar al nivell 10, el jugador pot triar una ultramutació específica del personatge.
El personatge comença amb un revòlver bàsic, però pot aconseguir armes noves obrint cofres vermells i obtenir munició a través de cofres grocs o derrotant enemics. Només pot portar dues armes alhora. A mesura que avança la partida, apareixen armes més poderoses i especialitzades, com escopetes, ballestes, armes làser, llançagranades, metralladores, armes cos a cos i armes explosives. Llevat d'algunes armes de cos a cos, les armes consumeixen un dels diversos tipus de munició disponibles, com bales, energia, cartutxos, perns o explosius.
L'estructura principal de la partida avança fins al nivell 7–3, on el jugador s'enfronta al Nuclear Throne. Després de derrotar-lo, pot continuar la partida en forma de bucle, tornant al començament amb una dificultat molt més alta. A partir d'aquest punt poden aparèixer armes especials, enemics més perillosos i condicions de joc més exigents. El jugador pot continuar encadenant bucles fins que mori.
Tot i el caràcter ràpid i caòtic del combat, el joc posa molt d'èmfasi en la llegibilitat de les amenaces. Durant anys, Nuclear Throne va mantenir una relació d'aspecte fixa de 4:3 perquè l'equip considerava que proporcionava un equilibri adequat de perills visibles en pantalla. El desembre de 2025, l'actualització número 100 va afegir suport per a pantalla ampla i per a 60 fotogrames per segon o més, tot mantenint l'opció clàssica de 30 fotogrames per segon.
Argument Nuclear Throne té una trama mínima. El joc està ambientat en un món postapocalíptic on la humanitat s'ha extingit i mutants i monstres poblen el desert nuclear. Els personatges jugables són mutants que intenten viatjar pel món fins a arribar al Nuclear Throne.
La comunitat del joc ha elaborat diverses teories sobre la història a partir de l'entorn, els detalls visuals i els consells de les pantalles de càrrega. Bona part de la informació canònica proporcionada pels desenvolupadors es va revelar durant retransmissions del procés de desenvolupament. Segons els desenvolupadors, cada nova partida pot entendre's com un univers alternatiu en què tots els personatges continuen vius i encara s'ha de decidir qui intentarà arribar fins al tron.
Desenvolupament Nuclear Throne va ser desenvolupat per Vlambeer. Jan Willem Nijman i Rami Ismail en van compartir el disseny i el desenvolupament, amb Nijman com a director i Ismail com a productor i programador. Paul Veer, que ja havia animat Super Crate Box, va tornar a treballar amb Vlambeer per contribuir a l'art del joc. La il·lustració promocional va ser obra de Justin Chan, contractat després que l'equip veiés fan art seu de les primeres versions del joc.
La música va ser composta per Jukio Kallio, que ja havia treballat en altres jocs de Vlambeer, i el disseny de so va anar a càrrec de Joonas Turner.
L'origen del projecte es troba en la participació de Nijman i Ismail en una game jam benèfica de 48 hores organitzada per Humble Bundle el 2013. Durant aquell esdeveniment van crear un joc titulat Wasteland Kings, que més endavant es convertiria en el prototip de Nuclear Throne.
Al començament del desenvolupament, el joc es va crear amb Game Maker 7, però més endavant l'equip va passar a GameMaker Studio. Vlambeer va considerar després que aquest canvi havia estat incòmode. El desenvolupament de Nuclear Throne va començar el febrer de 2013 i va durar aproximadament dos anys i mig.
Durant el desenvolupament, Nuclear Throne va conviure amb un altre projecte de l'estudi, Luftrausers. L'equip va anar afegint-hi funcions progressivament abans de considerar-lo seriosament com un llançament comercial. A la PAX Prime del 2013, Vlambeer va mostrar el prototip Wasteland Kings, amb cinc dels dotze personatges jugables que tenia el joc en aquell moment. Després que Nuclear Throne entrés en accés anticipat, aquest prototip es va publicar perquè els jugadors el poguessin descarregar.
El canvi de nom de Wasteland Kings a Nuclear Throne es va produir principalment per un problema de marca amb inXile Entertainment. Després de l'experiència del Mojam, Vlambeer va decidir continuar retransmetent en directe el procés de desenvolupament del joc, una pràctica que l'equip va anomenar «desenvolupament performatiu». Aquestes retransmissions permetien als desenvolupadors interactuar directament amb la comunitat i van contribuir a donar visibilitat al joc.
Llançament Nuclear Throne va sortir de l'accés anticipat i es va publicar oficialment el 5 de desembre de 2015, coincidint amb la seva aparició a PlayStation 4 i PlayStation Vita.
El gener de 2016, Vlambeer es va associar amb l'empresa de caixes de subscripció IndieBox per oferir una edició física limitada de Nuclear Throne. Aquesta edició de col·leccionista incloïa una memòria USB temàtica amb una còpia sense gestió de drets digitals, la banda sonora, un manual d'instruccions, una clau de Steam i diversos objectes de col·lecció dissenyats per a l'ocasió.
La versió de Nintendo Switch es va publicar el 25 de març de 2019. La versió de Xbox One es va publicar el 9 de setembre de 2021.
El 5 de desembre de 2025, coincidint amb el desè aniversari del llançament complet, es va publicar l'actualització número 100. Aquesta actualització va afegir cooperatiu local per a fins a quatre jugadors, compatibilitat amb 60 fotogrames per segon o més, suport per a pantalla ampla, nous aspectes per als personatges, un mode personalitzat, millores d'equilibri, correccions i altres afegits.
Rebuda Nuclear Throne va rebre crítiques positives. A l'agregador de ressenyes Metacritic, la versió de PlayStation 4 té una puntuació de 82 sobre 100 i la versió de Windows una de 89 sobre 100.
Alexander Chatziioannou, de Hardcore Gamer, li va donar un 4 sobre 5 i en va destacar la presentació, el disseny, la varietat de personatges, millores i armes, i el combat visceral. Jordan Devore, de Destructoid, el va puntuar amb un 8 sobre 10 i el va descriure com un dels jocs més difícils i gratificants que havia jugat, tot i considerar que podia arribar a ser massa exigent.
Chloi Rad, d'IGN, li va donar un 9 sobre 10 i el va definir com un run and gun dur però agradable, ple d'energia i varietat suficient per justificar moltes hores de repetició. PC Gamer també en va valorar positivament el ritme, la duresa i el disseny d'armes, tot i remarcar que la seva dificultat i aleatorietat podien resultar frustrants.
Referències
Enllaços externs
Categoria:Videojocs del 2015 Categoria:Videojocs d'acció Categoria:Videojocs independents Categoria:Videojocs per a Linux Categoria:Videojocs per a macOS Categoria:Videojocs per a Nintendo Switch Categoria:Videojocs per a PlayStation 4 Categoria:Videojocs per a Windows Categoria:Videojocs per a Xbox One Categoria:Videojocs en català