Silent Hill 4: The Room (サイレントヒル4 ザ・ルーム, Sairento Hiru Fō Za Rūmu) és un videojoc de survival horror de 2004 desenvolupat per Team Silent, un grup de desenvolupament de Konami Computer Entertainment Tokyo, i publicat per Konami. És la quarta entrega de la sèrie Silent Hill i es va publicar al Japó el juny de 2004 i a l'Amèrica del Nord i Europa el setembre del mateix any. Silent Hill 4 es va publicar per a PlayStation 2, Xbox i Windows. La banda sonora es va publicar simultàniament amb el joc. El 2012 es va publicar a la PlayStation Network japonesa. El 2 d'octubre de 2020 es va tornar a publicar a GOG.com amb correccions que permetien executar-lo a Windows 10.
A diferència de les entregues anteriors, ambientades principalment a la ciutat de Silent Hill, aquest joc té lloc a la zona sud de la ciutat fictícia d'Ashfield i segueix Henry Townshend mentre intenta escapar del seu apartament, on ha quedat tancat. Al llarg del joc, Henry explora una sèrie de mons sobrenaturals i s'enfronta a un assassí en sèrie no-mort anomenat Walter Sullivan.
Silent Hill 4 presenta un estil de joc modificat, amb navegació en tercera persona i elements argumentals procedents de les entregues anteriors. Quan es va publicar, va rebre crítiques generalment favorables, tot i que l'allunyament de la fórmula tradicional dels jocs precedents va resultar controvertit. Tanmateix, va rebre elogis per la incorporació d'algunes mecàniques de joc singulars, com les manifestacions paranormals dins de l'apartament.
Sistema de joc L'objectiu de Silent Hill 4: The Room és guiar el personatge jugador Henry Townshend mentre intenta escapar del seu apartament. El sistema de joc gira al voltant de l'apartament, que es mostra des d'una perspectiva en primera persona i conté l'únic punt de desament. Les altres zones del joc s'hi connecten mitjançant forats que apareixen a l'apartament. Durant la primera meitat del joc, l'habitació restableix la salut de Henry; a la segona meitat, però, queda posseïda per manifestacions paranormals que li redueixen la salut.
Als nivells principals del joc, el jugador utilitza la perspectiva en tercera persona habitual de la sèrie Silent Hill. L'inventari és limitat i es pot gestionar deixant els objectes innecessaris en un cofre a l'habitació de Henry. Silent Hill 4 posa més èmfasi en el combat, amb una absència gairebé total de trencaclosques complexos en favor de tasques senzilles de cerca d'objectes. A diferència dels jocs anteriors de la sèrie, no hi ha nivells de dificultat independents per al combat i els trencaclosques; modificar la dificultat dels combats també modifica la dels trencaclosques.
Durant la segona meitat del joc, Henry va acompanyat de la seva veïna Eileen Galvin, que l'ajuda en els combats. Eileen no pot morir mentre acompanya Henry, però a mesura que rep danys va sucumbint a la possessió, cosa que també succeeix si se li dona una arma de foc. El dany que rep durant el joc determina si mor o no durant l'enfrontament final, fet que afecta directament el final que s'obté.
Combat El combat de Silent Hill 4 segueix el model dels altres jocs de la sèrie, però presenta algunes diferències importants. El jugador té accés a diverses armes de cos a cos, però només a dues armes de foc. Algunes armes de cos a cos es poden trencar. Els objectes equipables, com els talismans —que protegeixen el jugador del dany provocat per les manifestacions de l'habitació de Henry—, acaben trencant-se després d'un període breu d'ús. Una altra diferència important del sistema de combat és que els atacs cos a cos es poden «carregar» abans d'executar-los, provocant més dany a l'adversari que un atac ràpid.
Un dels canvis més significatius és la introducció dels fantasmes immortals de les víctimes de l'antagonista Walter Sullivan. Els fantasmes, que poden fer mal a Henry, es poden neutralitzar mitjançant dos objectes. Aquests objectes també poden exorcitzar les manifestacions paranormals de l'apartament de Henry. Els fantasmes també poden ser abatuts durant força temps amb una de dues bales especials o immobilitzats permanentment amb una espasa especial.
Argument Personatges El protagonista i personatge jugador de Silent Hill 4 és Henry Townshend, resident de l'edifici d'apartaments South Ashfield Heights, a la ciutat fictícia d'Ashfield. Henry és un home «normal» que Konami va descriure com un introvertit de prop de trenta anys. Durant bona part del joc recorre el món tot sol, tot i que finalment col·labora amb la seva veïna Eileen Galvin. També tracta amb els nous personatges secundaris Cynthia Velasquez, Andrew DeSalvo, Richard Braintree i Jasper Gein.
Silent Hill 4: The Room incorpora dos personatges secundaris que no havien aparegut físicament en entregues anteriors: el periodista d'investigació Joseph Schreiber i l'assassí en sèrie mort Walter Sullivan. Joseph havia estat esmentat per primera vegada a Silent Hill 3 en un article de revista escrit per ell en què denunciava l'orfenat «Hope House», dirigit pel culte religiós de Silent Hill, i que la protagonista del joc, Heather, pot trobar. A Silent Hill 2, Walter és esmentat en un article de diari que explica el seu suïcidi a la cel·la després d'haver assassinat dos infants. Sullivan apareix de dues formes: com un enemic adult no-mort i com un personatge secundari infantil neutral. Les víctimes anteriors de Walter tenen un petit paper en el joc com a enemics.
Trama miniatura|upright|Una reproducció del forat de l'apartament de Henry exposada a la Games Convention de 2004.
Henry Townshend es troba tancat al seu apartament durant cinc dies sense cap mitjà de comunicació i pateix malsons recurrents. Poc després apareix un forat a la paret del lavabo, a través del qual entra en dimensions alternatives. Primer arriba a una estació de metro abandonada, on coneix Cynthia Velasquez, una dona convençuda que està somiant i que poc després és assassinada per un home desconegut. Quan Henry es desperta al seu apartament, sent per la ràdio que Cynthia ha mort realment.
Es produeixen esdeveniments semblants amb les persones següents que Henry troba: Jasper Gein, un home fascinat pels fenòmens paranormals i pel culte de Silent Hill; Andrew DeSalvo, antic treballador d'un orfenat dirigit pel culte; i Richard Braintree, resident del mateix edifici d'apartaments que Henry. Totes les morts presenten semblances amb el modus operandi del difunt assassí en sèrie Walter Sullivan.
Henry troba fragments del diari del periodista Joseph Schreiber, l'antic habitant del seu apartament, que investigava els assassinats de Walter. Descobreix que Walter és un orfe a qui van fer creure que la seva mare biològica era l'apartament de Henry, on havia estat abandonat en néixer. Per «purificar» el lloc, Walter, que ara existeix en forma de no-mort, intenta completar un ritual que requereix vint-i-un assassinats. Quan Walter es prepara per matar la seva vintena víctima, Eileen Galvin, apareix una manifestació infantil d'ell mateix i l'atura. Eileen accepta acompanyar Henry per buscar Joseph. Paral·lelament, comencen a manifestar-se fenòmens sobrenaturals a l'apartament de Henry. Finalment, tots dos troben el fantasma de Joseph, que els explica que l'única manera d'escapar és matar Walter i revela que Henry és la vint-i-unena víctima prevista.
Poc després que Henry aconsegueixi el cordó umbilical de Walter, necessari per matar-lo, Eileen abandona Henry i torna al seu apartament. Henry la segueix i la troba posseïda i a punt d'entrar en una trampa mortal, i aleshores té lloc un combat entre Henry i Walter.
Hi ha quatre finals possibles, determinats per si Eileen sobreviu i per l'estat de l'apartament de Henry. Al final «21 Sacraments», Walter i la seva manifestació infantil apareixen a l'apartament, mentre que la ràdio informa que Henry i Eileen han mort, juntament amb diverses persones més. A «Eileen's Death», Henry es desperta al seu apartament i sent per la ràdio que Eileen ha mort, fet que l'entristeix. A «Mother», Henry escapa de l'edifici i porta flors a Eileen, que té previst tornar-hi; mentrestant, el seu apartament ha quedat completament posseït. «Escape» comença d'una manera semblant a «Mother», però Eileen decideix buscar un altre lloc on viure i no es mostra que l'apartament estigui posseït. Per primera vegada a la sèrie, el joc no té cap final humorístic ni relacionat amb ovnis.
Desenvolupament miniatura|esquerra|Estand promocional del joc a l'Electronic Entertainment Expo de 2004.
El desenvolupament del quart joc de Silent Hill per part de Team Silent, el grup de desenvolupament de Konami Computer Entertainment Tokyo, va començar poc després de la publicació de Silent Hill 2 i en paral·lel amb Silent Hill 3, amb la intenció de crear un nou estil de joc que portés la sèrie en una direcció diferent de les entregues anteriors.
Malgrat una creença que s'ha popularitzat a Internet, Silent Hill 4 sempre havia estat concebut com un joc relacionat amb Silent Hill i no com un videojoc de terror independent que posteriorment es convertís en un títol de la sèrie, tot i que des del principi es pretenia introduir mecàniques i canvis diferents.
L'existència del joc es va fer pública l'octubre de 2003 i Konami el va anunciar oficialment durant el Gamers' Day de 2004. El productor va ser el dissenyador de so i compositor habitual de la sèrie, Akira Yamaoka. Abans d'incorporar-lo a la resta de la sèrie, el seu títol provisional era simplement Room 302.
El concepte principal de la nova estructura del joc consistia a prendre la idea de «l'habitació» com «la part més segura del teu món» i convertir-la en una zona perillosa. La perspectiva en primera persona es va incloure en aquesta zona per donar a l'exploració de l'habitació una sensació més personal i claustrofòbica. Tanmateix, els productors van conservar la clàssica perspectiva en tercera persona en totes les altres zones per adaptar-se a l'augment de la importància de l'acció i el combat. Els desenvolupadors van reutilitzar les localitzacions que ja s'havien explorat durant la primera meitat del joc per mostrar els canvis experimentats per cadascun dels personatges introduïts en aquelles zones.
S'ha assenyalat que el joc, com les entregues anteriors, fa referència a la pel·lícula Jacob's Ladder (1990) i que el protagonista Henry Townshend presenta una certa semblança amb l'actor Peter Krause. L'arquitectura de l'apartament i l'aparició del forat s'han comparat amb un espai no euclidià semblant de la novel·la House of Leaves (2000), de Mark Z. Danielewski. Altres referències inclouen la novel·la Rosemary's Baby (1967), la sèrie de televisió estatunidenca Twin Peaks (1990–1991) i l'escriptor de terror estatunidenc Stephen King. Els creadors van reconèixer com a inspiracions per a la premissa del joc la novel·la Coin Locker Babies (1980), de Ryū Murakami, i la pel·lícula The Cell (2000).
Música La banda sonora de Silent Hill 4: The Room es va publicar juntament amb el joc el 2004. Va ser composta per Akira Yamaoka, amb veus de Mary Elizabeth McGlynn i Joe Romersa. La versió japonesa incloïa un segon disc amb música del compositor de la sèrie Akira Yamaoka interpretada com a acompanyament de lectures de contes tradicionals japonesos. La versió estatunidenca contenia tretze pistes i remescles exclusives.
Una remescla de la cançó «Your Rain», de la banda sonora del joc, es va utilitzar a Dance Dance Revolution Extreme, de Konami. Diverses peces del joc també es van incloure a l'UMD promocional Silent Hill Experience.
Publicació i vendes Silent Hill 4: The Room es va publicar per primera vegada al Japó el 17 de juny de 2004. El joc es va distribuir posteriorment a l'Amèrica del Nord i Europa a partir del 7 de setembre; els clients que l'havien reservat anticipadament al primer d'aquests mercats rebien gratuïtament la banda sonora.