Super Columbine Massacre RPG! és un videojoc de rol de 2005 creat per Danny Ledonne. El joc recrea la massacre de l'Institut Columbine de 1999 a Littleton, Colorado. El jugador assumeix el paper dels autors de la massacre, Eric Harris i Dylan Klebold, i reprodueix els assassinats, amb escenes retrospectives que mostren diversos episodis de les seves vides. El joc comença el dia de l'atac i segueix Harris i Klebold després del seu suïcidi en unes aventures fictícies a l'infern.
Ledonne havia passat molts anys imaginant videojocs, però mai no n'havia creat cap per manca de coneixements de disseny i programació. Es va inspirar per crear un videojoc sobre Columbine en les seves pròpies experiències d'assetjament escolar i en l'impacte que la massacre va tenir en la seva vida. El joc constitueix una crítica de la manera com els mitjans de comunicació tradicionals van sensacionalitzar els fets, alhora que parodia els mateixos videojocs. Super Columbine Massacre es va crear amb el programa de desenvolupament RPG Maker 2000 d'ASCII i va trigar aproximadament sis mesos a completar-se. Inicialment, Ledonne va publicar el joc de manera anònima i només va fer pública una declaració artística sobre l'obra després que se'n descobrís la identitat. Super Columbine Massacre es va distribuir gratuïtament a Internet i inicialment va rebre poca atenció, fins que el 2006 una àmplia cobertura mediàtica va provocar centenars de milers de descàrregues.
La rebuda de Super Columbine Massacre va ser negativa des de la seva publicació l'abril de 2005. El joc va ser criticat per banalitzar les víctimes de la massacre i les accions de Harris i Klebold. Alguns crítics van considerar que la presentació gràfica de dibuixos animats i la trama secundària ambientada a l'infern n'enfosquien el missatge, encara que també va rebre certa atenció com un videojoc que transcendia l'associació estereotipada del mitjà amb l'entreteniment infantil. Els temes i el contingut de Super Columbine Massacre van fer que s'inclogués en els debats sobre si els videojocs provoquen violència, i posteriorment es va citar com un possible factor motivador del tiroteig del Dawson College de 2006. El joc ha estat descrit com un videojoc artístic, i Ledonne s'ha convertit en un defensor dels videojocs com a forma d'art. El 2008 va produir el documental Playing Columbine, sobre el joc i el seu impacte.
Sistema de joc Super Columbine Massacre RPG! és un videojoc de rol. El jugador controla les accions dels adolescents Eric Harris i Dylan Klebold, que van entrar a l'Institut Columbine de Colorado el 20 d'abril de 1999 i van matar tretze persones abans de suïcidar-se en una biblioteca. Gran part del joc es desenvolupa des d'una perspectiva en tercera persona, amb Harris i Klebold controlats des d'una vista zenital. Els gràfics i els personatges imiten deliberadament l'aparença dels videojocs de l'era dels 16 bits; encara que el contingut és violent, la violència no es representa gràficament.
Quan el jugador entra en combat, la pantalla canvia a una perspectiva en primera persona de l'enemic. Els adversaris reben noms basats en estereotips o professions, com ara «Preppy girl» («noia pija»), «Janitor» («conserge»), «Math teacher» («professor de matemàtiques») o «Jock Type» («esportista»). El combat ofereix dues opcions: «auto play», en què el joc decideix quina arma s'utilitza, i «manual play», en què el jugador escull entre una arma de cos a cos, explosius, una arma de foc o una maniobra defensiva. Una vegada ha començat un combat, és impossible evitar-lo o fugir-ne: el jugador ha de matar l'enemic o morir. Un text narra els esdeveniments del combat i accions com trobar una bossa o obtenir una arma.
A mesura que avança el joc apareixen escenes retrospectives que mostren episodis de les vides de Harris i Klebold que podrien haver contribuït a portar-los a cometre els assassinats; els fets reals es comprimeixen dins la cronologia del joc amb finalitats narratives. Bona part de la trama es construeix a partir dels fets tal com es considera que van succeir, i moltes de les frases dels dos autors provenen literalment dels seus escrits o dels vídeos domèstics que van enregistrar. En contrast amb els gràfics de 16 bits, el joc incorpora fotografies digitalitzades relacionades amb la massacre i enregistraments de veu complets procedents de noticiaris; també utilitza fotografies de l'institut com a fons de les escenes de combat.
Argument El joc comença quan la mare d'Eric Harris el desperta el 20 d'abril de 1999. Harris truca a Dylan Klebold i tots dos es troben al soterrani de casa de Harris per preparar una sèrie d'explosions que han de precedir el tiroteig que han planejat. Tots dos recorden l'assetjament que van patir a l'Institut Columbine i expressen ràbia contra aquells que consideren els seus turmentadors. Harris i Klebold enregistren un vídeo en què demanen disculpes als pares, recullen les armes i marxen de casa.
A l'institut col·loquen diverses bombes de propà amb temporitzador sense ser detectats per les càmeres de seguretat ni pel personal de vigilància. Després de preparar els explosius, s'aturen uns instants en un turó a l'exterior de l'institut i parlen sobre la seva alienació i hostilitat. Quan les bombes no exploten tal com havien previst, Harris i Klebold decideixen entrar a l'edifici i assassinar tantes persones com puguin; el nombre final de morts depèn del jugador. Després de recórrer l'institut disparant contra persones innocents, Harris i Klebold se suïciden. Tot seguit es mostra un muntatge d'imatges amb els cadàvers de tots dos, estudiants consolant-se i fotografies dels assassins quan eren infants.
La segona meitat del joc presenta Klebold tot sol a l'infern. Després de combatre dimonis i monstres procedents del videojoc Doom, es retroba amb Harris i tots dos expressen el seu entusiasme per tenir l'oportunitat de viure dins del seu videojoc preferit. Arriben a l'«Isle of Lost Souls» («Illa de les Ànimes Perdudes»), on es troben personatges ficticis com Pikachu, Bart Simpson, Mega Man i Mario, així com personalitats reals com J. Robert Oppenheimer, JonBenét Ramsey, Malcolm X, Ronald Reagan i John Lennon. A continuació lliuren una còpia d'Ecce Homo a Friedrich Nietzsche abans d'enfrontar-se amb una versió de Satanàs basada en el disseny de South Park. Quan el derroten, Satanàs els felicita pels seus actes.
El joc torna aleshores a l'Institut Columbine, on una roda de premsa tracta els assassinats. Alguns dels diàlegs reprodueixen exactament declaracions pronunciades després dels fets reals, mentre que d'altres caricaturitzen les forces polítiques que van intervenir en les seves conseqüències. La roda de premsa fa referència a la defensa del control de les armes, el fonamentalisme religiós i la culpabilització per part dels mitjans de comunicació de Marilyn Manson i dels videojocs als quals jugaven els assassins.
Desenvolupament miniatura|Ledonne es va convertir, involuntàriament, en un portaveu dels videojocs, tot i que havia concebut Super Columbine Massacre com l'únic videojoc que crearia.
Super Columbine Massacre va ser creat per Danny Ledonne, d'Alamosa, Colorado, aleshores estudiant i cineasta independent. Quan era estudiant de secundària, la massacre de Columbine va tenir un impacte especial en Ledonne, que ha explicat que a l'institut havia estat «un solitari», «un inadaptat» i «un noi assetjat», com els autors de la massacre. «Era un blanc fàcil i això havia començat ja al parvulari», va afirmar. «Era el tipus d'assetjament escolar que experimentaven molts dels infants assetjats [...] Quan et pressionen cada dia i t'exclouen no una ni dues vegades, sinó durant anys, la teva percepció de la realitat es distorsiona [...] Aquestes coses realment deformen la teva comprensió i la teva percepció de la humanitat d'una manera gairebé irreversible».
El 1999, la mort del director Stanley Kubrick i la massacre de l'Institut Columbine es van produir amb pocs mesos de diferència, i Ledonne ha atribuït a tots dos esdeveniments un canvi profund en la seva vida. Després de veure La taronja mecànica, va descobrir que el cinema podia comentar críticament la cultura; després de la massacre de Columbine, es va adonar que ell mateix estava avançant per un camí semblant al dels assassins. «Va fer una mica de por, quan vaig començar a saber més coses sobre aquells nois, perquè era com mirar-me al mirall i no volia acabar de la mateixa manera», va explicar.
Ledonne va començar a practicar arts marcials, estudiar cinema i assistir a teràpia. Quan es va graduar a l'Alamosa High School, tenia una qualificació mitjana de 4,0 i els seus companys el van votar com la persona amb «més probabilitats de triomfar». Va estudiar cinema a l'Emerson College i posteriorment va tornar a Colorado per fundar la seva pròpia productora, Emberwild Productions, dedicada principalment al muntatge de vídeos de casaments.
El novembre de 2004, Ledonne va descobrir un programa anomenat RPG Maker, que permet afegir imatges, text, història i objectius per dissenyar un videojoc mentre el mateix programa genera automàticament bona part del codi necessari. Durant tota la infantesa havia imaginat videojocs, però mai no n'havia produït cap perquè li faltaven coneixements tècnics; RPG Maker li va permetre materialitzar aquesta ambició. Va decidir crear un joc que explorés els motius pels quals havia succeït la massacre de Columbine i que, alhora, rebatés diversos mites estesos sobre els assassins i sobre el suposat paper dels videojocs en els fets.
La recerca, planificació, disseny i programació del joc van requerir uns sis mesos i entre 200 i 300 hores de feina. Totes les imatges i vídeos utilitzats en el joc es van obtenir d'Internet. Final Fantasy VI va influir en el disseny basat en sprites. Moltes de les cançons del joc són versions en MIDI de grups de grunge i rock alternatiu dels anys noranta, com Radiohead, Nirvana i The Smashing Pumpkins. Ledonne va parar molta atenció als detalls, fins al punt de permetre al jugador accedir al mateix inventari que els assassins van utilitzar durant l'atac. Va mirar vídeos, va llegir articles de premsa i va estudiar més d'11.000 pàgines de documents sobre la massacre i els seus autors publicades pel govern del comtat.
Ledonne va incorporar elements al joc per criticar tant la reacció pública a la tragèdia com les convencions estereotipades dels videojocs de rol. Després de cada victòria en combat apareix el missatge «another victory for the Trenchcoat Mafia» («una altra victòria per a la Trenchcoat Mafia»), en referència a la banda amb la qual els mitjans de comunicació van relacionar erròniament Harris i Klebold.
Ledonne va afegir el segment de l'infern i el va poblar amb personatges procedents de Doom. Segons ell, fer que els assassins combatessin aquells monstres en una recreació eterna del seu videojoc preferit «ja era una afirmació per si mateixa». Super Columbine Massacre és l'únic videojoc que ha creat Ledonne, que ha afirmat que no té previst crear-ne cap altre.
Publicació miniatura|Brian Crecente, aleshores periodista de videojocs del Rocky Mountain News, va contribuir a donar una major visibilitat a Super Columbine Massacre.
El joc es va posar a disposició per descarregar el 20 d'abril de 2005, sisè aniversari de la massacre de Columbine. Ledonne va intentar mantenir l'anonimat durant l'estrena per evitar possibles polèmiques, cosa que posteriorment va lamentar perquè transmetia la impressió que tenia alguna cosa a amagar.
Amb el pseudònim «Columbin», Ledonne participava regularment en converses amb jugadors i crítics en un fòrum que ell mateix havia creat per debatre la representació de la massacre al joc i les implicacions més àmplies dels fets.