Anna Estany Profitós (Balaguer, 1948) és una filòsofa catalana, catedràtica emèrita de Filosofia de la ciència al departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Durant la seva trajectòria acadèmica ha centrat la seva recerca en l’àmbit de l'epistemologia i la filosofia de la ciència, amb especial atenció als models de canvi científic, la racionalitat i la funció dels valors en l’activitat científica. Una part rellevant del seu treball ha estat orientada a l’estudi de la relació entre ciència i tecnologia, la construcció i ús de models en ciència, i els criteris per a l’anàlisi dels discursos científics.
En els darrers anys, ha ampliat el seu camp d’interès cap a qüestions relacionades amb la filosofia política i la sociologia, abordant temes com el paper públic de la recerca. Aquesta línia de treball s’inscriu en una aproximació interdisciplinària que busca examinar com els condicionants socials i institucionals influeixen en la pràctica científica i en la generació del coneixement.
Biografia Nascuda a mitjans del segle XX, aquesta acadèmica catalana va iniciar la seva formació superior amb el títol de mestra a l'Escola Normal de Barcelona el 1966, i tot seguit es va diplomar com a assistent social a l'Escola de la Creu Roja (1969). Va continuar els seus estudis a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en Filosofia i Lletres (secció Filosofia) el 1973, i posteriorment va completar una tesina de llicenciatura el 1979. En l'àmbit internacional, va cursar un màster en Arts a la Indiana University Bloomington (EUA) el 1985. Finalment, es doctorà l’any 1987 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb una recerca centrada en els models de canvi científic, iniciant així una trajectòria acadèmica vinculada a la filosofia de la ciència.
L'any 1992 també va ser professora visitant a la Universitat de Califòrnia a San Diego.
Des de 2008 ha participat amb alguns articles al diari El País i El periódico, en els quals tracta temes d'actualitat política, educació i societat. Ha escrit articles situant-se radicalment en contra de la protecció del català a l'ensenyament i l'amnistia dels presos polítics independentistes. També s'ha situat en contra de la idea constructivista de gènere, adoptant en contra visions com les d'Alan Sokal o Noretta Koertge.
Membre de Federalistes d'Esquerres i simpatitzant de l'Assemblea Social de l'Esquerra de Catalunya.
Obres principals Una propuesta para estructurar la enseñanza de la filosofía de la ciencia para el profesorado de ciencias en formación (2002)
En el seu article més citat, Anna Estany, conjuntament amb Agustín Adúriz-Bravo i Mercè Izquierdo i Aymerich, defensa la necessitat d’incorporar continguts de filosofia de la ciència en la formació inicial i continuada del professorat de ciències. L’article argumenta que una comprensió profunda sobre la naturalesa de la ciència és clau per a una alfabetització científica completa, i que aquesta comprensió es veu afavorida per la inclusió de continguts metacientífics —filosòfics, històrics i sociològics— en els currículums de formació docent.
Els autors proposen un marc teòric per seleccionar i organitzar aquests continguts, basat en sis "criteris teòrics estructurants" (com ara la correspondència entre ciència i realitat, els llenguatges de representació, el mètode científic o els valors implicats en la ciència). L'article destaca també la necessitat d’adaptar els continguts filosòfics al context educatiu, de manera que resultin útils i aplicables per al professorat.
Modelos de cambio científico (1990)
El seu llibre més citat té el mateix títol que la seva tesi publicada tres anys abans, el 1987. Aquesta és la novena entrega de la col·lecció de l'Editorial Crítica sobre filosofia. L’autora reflexiona sobre com es poden construir models teòrics per descriure l’evolució del coneixement científic i analitza si aquests esquemes són útils per interpretar el desenvolupament històric de la química.
Obra Cap de les seves publicacions ha estat traduïda de moment al català. Democracia y conocimiento (2019) Filosofía de la epidemiología social (2017) Terminologia y Cognición (2010) Interacción, redes sociales y ciencias cognitivas (2007) Introducción a la filosofía de la ciencia (2006) ¿Eureka?: el trasfondo de un descubrimiento sobre el cáncer y la genética molecular (2003) La fascinación por el saber: introducción a la teoría del conocimiento (2001) Manual de prácticas de filosofía de la ciencia (2000) Vida, muerte y resurrección de la conciencia: análisis filosófico de las revoluciones científicas en la psicología contemporánea (1999) Introducción a la filosofía de la ciencia (1993) Modelos de cambio científico (1990)
Referències
Categoria:Balaguerins Categoria:Filòsofs catalans del sud contemporanis Categoria:Filòsofs catalans nascuts al segle XX Categoria:Filòsofs catalans del segle XXI