Joana Juliana, àlies Juliana, (Eras Bòrdas d’Arribèra, c.1575 - ?) fou una dona resident a Terrassa (Vallès Occidental) natural d'Eras Bòrdas d'Arribèra, al departament d'Haute-Garonne. Estava casada amb Guillem Julià, àlies el Puèg, amb qui va tenir dues filles, Beatriu Juliana i Peirona Juliana.
L'any 1615 va ser acusada de bruixeria per Joana Farrés —una dona també acusada— davant la Batllia de Terrassa. El seu cas forma part de l'episodi de Cacera de Bruixes a Terrassa (1602 -1619). El mateix any va ser empresonada i traslladada a les presons de la Santa Inquisició de Barcelona, on va ser sotmesa a diverses audiències. Finalment, va ser alliberada pel Sant Ofici, considerant-la a ella i a la resta de dones acusades dones miserables.
Procés judicial El dia 3 de juliol de 1615, Joana Farrés, acusada de bruixeria i empresonada per aquest motiu, declara en una audiència a les autoritats judicials locals que Joana Juliana, juntament amb deu altres dones de la ciutat, entre les quals hi havia la seva filla, Peirona Moles, eren bruixes.
En la seva declaració, Joana Farrés va acusar aquestes onze dones de Terrassa de tenir coneixements de bruixeria i trobar-se en un bosc a prop de Can Figueres de la Quadra les nits dels dimecres i els dijous, després de les onze, per reunir-se amb Satanàs, qui anava vestit de vellut i estava assegut en una cadira. Segons la seva declaració, després de fer reverències al diable i besar-li les mans, el Maligne s'alçava i ballaven i cantaven totes agafades de les mans fins a cansar-se. Aleshores, el diable els donava menjar, beure i instruccions per fer el mal. Segons la declaració de Joana Farrés, abans de complir els designis del diable, les dones s'havien d'untar amb un ungüent i dur a terme aquestes pràctiques en grups de tres.
Els dies 11 i 13 de juliol de 1615, Pere Mollet, agutzil de la Santa Inquisició, va demanar a les autoritats de la vila de Terrassa que arrestessin domiciliàriament a totes les dones esmentades en la declaració de Joana Farrés i que els fossin confiscats tots els seus béns davant l'alt risc de fugida. Joana Juliana va ser detinguda i, abans del 25 de juliol, traslladada a les presons de la Santa Inquisició de Barcelona, conjuntament amb la seva filla Peirona.
Finalment, el 12 de novembre de 1615, la Santa Inquisició va ordenar l'alliberament de Joana Juliana i la resta de dones empresonades. Les autoritats les van considerar dones miserables, ja que la majoria eren d'origen francès i vivien en situació d'extrema pobresa.
Un cop alliberada, no consta cap altre registre de Joana Juliana relacionat amb els casos i processos de la cacera de bruixes a Terrassa. Fins i tot l'any 1619, quan el seu gendre, Bertran Moles, va presentar una súplica davant la batllia per demanar l'alliberament de la seva filla Peirona, també acusada de bruixeria i empresonada mentre estava embarassada i que finalment va ser alliberada a petició del seu marit després de donar a llum a la presó, el nom de Joana Juliana no apareix en la documentació. Qui hi consta, en canvi, és el seu marit, Guillem Julià.
Actes de desgreure miniatura|236x236px|Placa commemorativa de les dones acusades de bruixeria a Terrassa entre els anys 1602 i 1619. L'any 2019, els col·lectius feministes de la ciutat de Terrassa, agrupats al Comitè de Vaga Feminista de Terrassa, van organitzar la primera Passejada per la memòria de les dones acusades de bruixeria de Terrassa, on es va fer un recorregut per diferents punts clau del centre històric de la ciutat durant la cacera.Els col·lectius han organitzat la passejada el 2022 i el 2025.
El març de l'any 2022, l'Ajuntament de Terrassa va celebrar un acte de desgreuge institucional en memòria de les dones acusades on es va instal·lar una placa commemorativa a la plaça de la Torre del palau, l'antiga presó reial on moltes de les dones acusades van ser empresonades i torturades.
Referències
Categoria:Terrassencs Categoria:Acusades de bruixeria a Catalunya