Ranunculus thora, el ranuncle tora, és una espècie de planta amb flors del gènere Ranunculus, que pertany a la família de les ranunculàcies. És una espècie d'oròfit del centre i sud d'Europa, viu a l'alta muntanya, des de la península Ibèrica fins a Ucraïna, en repeus de parets de pedra calcària.
Descripció És una planta herbàcia perenne, vivaç, amb un rizoma i arrels engruixides tuberoses i fusiformes. Pot fer entre un o dos pams d'alçada. És força diferent de la resta de ranuncles., amb una tija simple i una fulla gran al mig, arronyonada o més o menys quadrada, parcialment amplexicaule, amb dents arrodonides. La resta de fulles caulinars són molt més petites i normalment trilobades. Les fulles basals són llargament peciolades i reniformes però cauen aviat i no solen estar presents en el moment de la florida. Les flors són de color groc, amb pètals obovats de 6-8 mm de llarg. Com en tots els ranuncles tenen estams i pistils monocarpel·lars nombrosos. Els aquenis són geperuts, amb un bec prou llarg (1,3-2 mm), amb nervis marcats.
Usos Aquesta espècie és més verinosa que la resta de ranuncles. L'epítet específic thora faria referència a la semblança amb l'herba tora, una altra espècie molt tòxica de la mateixa família, però d'un gènere diferent (Aconitum).
Hàbitat i distribució El ranuncle tora és una espècie de muntanya que viu en prats pedregosos i frescos, normalment en repeus i relleixos ombrívols de pedra calcària del centre i el sud d'Europa. A la península Ibèrica es distribueix pel nord, a la Serralada Cantàbrica i als Pirineus.
Als Països Catalans s'ha trobat a ambdós costats dels Pirineus Centrals (Vall d'Aran, Pallars, Ribagorça, Alta Garona, Arieja, Pirineus Orientals o el Ripollès i l'Alt Ter) i també en alguns punts del Prepirineu: la serra d'Ensija, el Cadí o el Berguedà.
Taxonomia Ranunculus thora L va ser descrita per Carl von Linné, l'any 1753, a la seva obra principal, Species Plantarum.
Referències