Vaugirard fou un antic poble i una antiga comuna del departament del Sena, incorporada a París el 1860. El seu antic nucli correspon avui principalment al sector de Saint-Lambert, dins del 15è districte.
Els habitants del poble obtingueren el 1341 la construcció d'una capella pròpia, ja que l'església parroquial d'Issy quedava massa allunyada. Vaugirard existí posteriorment com a comuna fins a la seva supressió en el marc de l'ampliació territorial de París de 1859-1860.
El nom de Vaugirard es conserva en la denominació oficial del 15è districte, arrondissement de Vaugirard, en la rue de Vaugirard i en altres usos locals.
Geografia històrica miniatura|esquerra|300px|Límits de l'antiga comuna de Vaugirard sobre el traçat urbà actual
El nucli històric de Vaugirard correspon aproximadament al sector de l'actual barri administratiu de Saint-Lambert, al cor del 15è districte. La Ville de Paris identifica explícitament Saint-Lambert amb l'antic poble de Vaugirard, annexat a la capital el 1860.
La plana de Grenelle formava part del territori vinculat a Vaugirard abans de la creació de la nova comuna. A partir de 1824, Jean-Baptiste-Léonard Violet i Alphonse Letellier, consellers municipals de l'antiga comuna de Vaugirard, impulsaren una gran operació de parcel·lació de la plana de Grenelle. El desenvolupament del nou nucli comportà que Grenelle esdevingués una comuna diferenciada el 1830.
Vaugirard i Grenelle subsistiren com a dues comunes fins a l'ampliació de París. El nou 15è districte es constituí el 1860 principalment amb els territoris d'aquestes dues comunes, juntament amb sectors procedents dels antics districtes parisencs.
Història Orígens i formació del poble esquerra|miniatura|Antiga església de Saint-Lambert de Vaugirard en un dibuix de Léon Leymonnerye de 1851
El 1341, els habitants de Vaugirard, a causa de la distància que els separava de l'església parroquial situada a Issy, obtingueren la construcció d'una capella pública al poble.
La capella fou dedicada inicialment a Notre-Dame. El 1453 rebé relíquies de sant Lambert, bisbe de Maastricht, i amb el temps l'església adoptà aquesta advocació. Durant el segle XVIII, el temple esdevingué lloc de pelegrinatge.
L'antiga església fou substituïda el 1853 per l'actual església de Saint-Lambert de Vaugirard. L'edifici antic fou enderrocat el 1854.
Vaugirard durant l'Antic Règim La vinya ocupava una part important del territori de Vaugirard, especialment als vessants meridionals dels Hauts de Vaugirard. Fins al segle XVIII, el principal cep cultivat era el Périchot; en aquella època les vinyes representaven aproximadament el 52% de les superfícies conreades de la plana de Vaugirard.
L'església de Saint-Lambert adquirí també importància com a lloc de pelegrinatge. Durant el segle XVIII s'hi acumulaven nombrosos exvots vinculats a la devoció a sant Lambert, i el pelegrinatge constituïa una font d'ingressos per als habitants de Vaugirard.
La comuna de Vaugirard Durant la primera meitat del segle XIX, Vaugirard existí com a comuna independent als afores de París. A partir de 1831, la mairie funcionà en una petita casa de la grande rue, actual rue de Vaugirard, que esdevingué el centre administratiu de la comuna.
Després de la creació de la comuna de Grenelle el 1830, Vaugirard continuà existint com a municipi independent fins a la seva supressió amb l'ampliació de París de 1859-1860.
Separació de Grenelle A partir de 1824, Jean-Baptiste-Léonard Violet i Alphonse Letellier impulsaren la parcel·lació i urbanització de la plana de Grenelle. Tots dos eren consellers municipals de l'antiga comuna de Vaugirard i adquiriren aproximadament 105 hectàrees de terrenys procedents de l'antiga Grande Ferme de Grenelle.
El desenvolupament del nou nucli comportà que Grenelle esdevingués una comuna diferenciada el 1830.
Annexió a París La llei del 16 de juny de 1859 amplià els límits de París fins al peu de les fortificacions i comportà la supressió de la comuna de Vaugirard, juntament amb altres comunes perifèriques.
La incorporació entrà en vigor el 1860. El territori de Vaugirard, juntament amb el de Grenelle, constituí la part principal del nou 15è districte, que incorporà també sectors procedents dels antics districtes parisencs.
La denominació oficial del districte conserva el nom de l'antiga comuna: arrondissement de Vaugirard.
Evolució urbana després de 1860 miniatura|300px|L'antiga mairie de Vaugirard el 1895
Després de la incorporació a París el 1860, l'antic nucli de Vaugirard quedà integrat en el nou 15è districte. El sector històric correspon avui principalment al barri administratiu de Saint-Lambert.
A partir de 1831, la mairie de la comuna havia funcionat en una casa de la grande rue, actual rue de Vaugirard. Als terrenys veïns s'hi concentraren posteriorment una justícia de pau, un lloc de guàrdia, escoles i habitatges. Entre 1873 i 1876 s'hi construí la nova mairie del 15è districte, obra de l'arquitecte Désiré-Louis-Henri Devrez.
Durant el segle XX, el sector continuà transformant-se. El square Saint-Lambert i el lycée Camille-Sée, datats de la dècada de 1930, foren construïts a l'emplaçament de l'antiga fàbrica de gas de Vaugirard.
Patrimoni de l'antic poble miniatura|300px|L'església de Saint-Lambert de Vaugirard
L'església de Saint-Lambert de Vaugirard manté la continuïtat de l'antic centre religiós del poble. L'edifici actual substituí l'antiga església el 1853.
El cementiri de Vaugirard, situat a la rue Lecourbe, fou obert el 1787 després del tancament d'un antic cementiri parroquial de la comuna. Fou ampliat entre 1798 i 1853 fins a assolir una superfície d'1,59 hectàrees. La Ville de Paris el presenta com el cementiri parisenc en activitat més antic.
La plaça Adolphe-Chérioux conserva la memòria del centre administratiu de l'antiga comuna. A partir de 1831, la mairie de Vaugirard funcionà en una casa de la grande rue, actual rue de Vaugirard, i als terrenys immediats s'hi concentraren posteriorment diversos equipaments públics.
Vaugirard en l'actualitat El nom de Vaugirard continua viu en la toponímia i en la identitat urbana del 15è districte, però no correspon actualment a cap dels quatre barris administratius oficials del districte, que són Saint-Lambert, Necker, Grenelle i Javel. El barri administratiu de Saint-Lambert correspon històricament a l'antic poble de Vaugirard.
La denominació Vaugirard es conserva també en la rue de Vaugirard, que la Ville de Paris presenta com el carrer més llarg de la ciutat.
El nom també és utilitzat en l'organització de la participació veïnal del 15è districte, que disposa d'un consell de barri denominat Vaugirard/Parc des Expositions.
Referències
Enllaços externs Lloc web de la mairie del 15è districte de París
Categoria:15è districte de París