Mestre de Cruïlles és el nom convencional, proposat per Rafael Cornudella el 2009, d'un pintor anònim actiu a Girona durant la segona meitat del segle . El nom prové de l'església de santa Eulàlia de Cruïlles, localització de les dues obres que en formen el nucli d'atribució: un Calvari i un Retaule de sant Bartomeu, ambdós procedents de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles.

Individuació historiogràfica L'historiador nord-americà Chandler R. Post va ser el primer a sistematitzar el panorama de la pintura gironina del segle XV, en el setè volum de la seva A History of Spanish Painting (1938). Hi va batejar amb el nom de "Mestre de Girona" un pintor anònim, el catàleg del qual es basava en les obres conservades a la Catedral de Girona: la taula de Sant Benet i Santa Clara, un Calvari, i el díptic de l'Anunciació. Post va examinar també, a la mateixa església de Santa Eulàlia de Cruïlles, un altre Calvari —conservat aleshores a la sagristia— i el Retaule de sant Bartomeu d'una capella lateral i però va classificar totes dues obres en un grup diferent del "Mestre de Girona". El retaule de sant Bartomeu es va desmembrar poc després, arran de la Guerra Civil.

Josep Gudiol i Ricart i Santiago Alcolea i Blanch, a Pintura gòtica catalana (1986), van ampliar el catàleg del Mestre de Girona establert per Post, i hi van incorporar —entre altres peces— precisament la taula del Calvari i el Retaule de sant Bartomeu procedents de Cruïlles, que Post havia mantingut en un grup separat. Gudiol i Alcolea van proposar també, a tall d'hipòtesi, identificar el Mestre de Girona amb el pintor Ramon Solà II; és una identificació que s'ha mantingut en la historiografia posterior, tot i que no es coneix cap document que permeti atribuir-li amb certesa cap obra del grup.

Rafael Cornudella, en el seu article de 2009 sobre el Calvari de Cruïlles, proposa restringir de nou el catàleg del Mestre de Girona al nucli reconegut per Post —les obres de la catedral, més el retaule desaparegut de la Mare de Déu de Púbol, la predel·la del Museu Cau Ferrat de Sitges, i quatre compartiments d'una altra predel·la en col·leccions particulars— i en separa, en canvi, el Calvari i el retaule de sant Bartomeu de Cruïlles. A aquest segon nucli hi afegeix dues peces més que considera estilísticament més consistents amb ell que amb el Mestre de Girona: una taula de Sant Jaume amb un donant, amb la Decapitació del mateix sant al registre superior, conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i una taula d'una santa màrtir amb un donant, en col·lecció particular (documentada per Post a la col·lecció Masriera). A aquest conjunt, Cornudella hi proposa, de manera provisional, el nom de "Mestre de Cruïlles".

Amb anterioritat, Joan Valero Molina (2008), en revisar el corpus del Mestre de Girona/Ramon Solà II, ja havia distingit un segon grup estilístic afí a aquest —format per la mateixa taula de Sant Jaume del MNAC, la santa màrtir amb donant de la col·lecció Masriera, i els fragments del retaule de sant Bartomeu—, i n'havia proposat com a autor possible Miquel Torell, sovint identificat amb l'anomenat "Mestre d'Olot". Cornudella no es pronuncia sobre aquesta hipòtesi d'autoria en el seu article i tracta el Mestre de Cruïlles com a personalitat encara anònima.

Catàleg d'obres Segons la proposta de Cornudella (2009):

Imatge Títol Datació Tècnica / suport Mides Col·lecció Descripció Referència150px Calvari segona meïtat s.XV Tremp sobre fusta 120 × 120 cm. Museu d'Art de Girona Procedent de l'església de Santa Eulàlia de Cruïlles. Abans de 1937 estava al museu Diocesà de Girona, posteriorment va passar a una col·lecció particular i fou adquirit per la Generalitat de Catalunya el 2007. 150px Retaule de sant Bartomeu segona meïtat s.XV Tremp sobre fusta Museu d'Art de Girona Procedent de la mateixa església de santa Eulàlia de Cruïlles. Al compartiment central hi havia la figura de sant Bartomeu, titular del retaule, amb un compartiment superior amb l'Èxtasi de Santa Maria Magdalena; la predel·la, ja desapareguda quan Post la va documentar, presentava mitges figures de la Mare de Déu, Sant Joan, Santa Anna i Sant Onofre. El retaule es va desmembrar arran de la Guerra Civil; només se'n conserven avui les dues taules dels carrers laterals, cadascuna amb dos episodis de la vida del sant. Tres fragments addicionals, avui perduts, només es coneixen per fotografies del 1917 conservades a l'Arxiu del MNAC (fons "Repertori Iconogràfic d'Espanya"): un amb un grup de soldats, probablement d'una escena de martiri; un amb el sepulcre d'una santa i dos tolits que hi acudeixen en cerca de curació; i un tercer, fragmentari, amb l'extrem d'una creu. 150px Sant Jaume i un donant segona meïtat s.XV Tremp sobre fusta 160 x 66 cm. Museu Nacional d'Art de Catalunya Formava part de la col·lecció Muntadas que va ser incorporada al MNAC el 1956. La taula té dues terceres parts dedicada a la imatge del sant amb bastó de pel·legrí i les sagrades escriptures a la mà. Al seu costat esquerre es mostra la imatge del donant, probablement un fraile. El terç superior de la taula mostra l'episodi de la "Decapitació de sant Jaume", el primer a morir dels apòstols. A l'escena tambe hi és present el gran sacerdot de Judea, Abiatar i el seu seguici. Al fons, una barca amb dos àngels i dos deixebles nimbats, trasllada les restes de l'apòstol a Galícia. 150px Santa màrtir i un donant final s.XV Tremp sobre fusta Col·lecció Masriera Representa una santa amb la palma del martiri i el llibre, i acompanyada pel donant, més petit i de genolls, emplaçat a l’esquerra de la santa. Aquesta du una vestimenta típica de l'època i al cinturó una inscripció: jg2

Valoració estilística Segons Cornudella, el Mestre de Cruïlles mostra, en comparació amb el Mestre de Girona, una flexibilitat i desimboltura notables en l'articulació de les figures, sense les dificultats anatòmiques que caracteritzen l'altre pintor. La seva gamma de fesomies és més variada, amb tipus com el Crist crucificat de Cruïlles, de trets lleugerament simiescos, o el cap decapitat de sant Jaume; els ulls, gairebé sempre ben oberts i amb pupil·les grosses, donen als seus personatges un caràcter ben diferent de la mirada inexpressiva i absent típica del Mestre de Girona. En el Retaule de sant Bartomeu els escenaris arquitectònics són senzills i sintètics, en contrast amb els ambients més elaborats i ornamentats del Mestre de Girona; en el Calvari, en canvi, les formes rocoses tendeixen a solucions més prismàtiques i cantellades, davant les formes arrodonides del Calvari conservat a la catedral de Girona.

Cornudella considera que el Mestre de Girona i el Mestre de Cruïlles pertanyen clarament a la mateixa escola i suposa que van mantenir algun tipus de vincle, professional o potser de parentiu, tot i reconèixer que la identitat de tots dos resta encara per resoldre.

Referències

Categoria:Pintors gironins Categoria:Pintors catalans del gòtic Categoria:Pintors dels Països Catalans del segle XV Categoria:Gironins històrics