Georgette Kokoczynski, nascuda el 16 d'agost de 1907 a Versalles i morta el 16 d'octubre de 1936 a Perdiguera (Espanya), va ser actriu, cantant, infermera i brigadista anarquista francesa.

Nascuda com a Georgette Léontine Roberte Brivadis, després es va convertir en Georgette Ango, abans de prendre el nom de casada Kokoczynski; així doncs, també és coneguda com a Georgette Brivadis i Mimosa, el nom artístic que es va posar en unir-se a una companyia de teatre d'inspiració llibertària a París, mentre completava els estudis d'infermeria. Després de l'inici de la Guerra Civil espanyola, el setembre de 1936, es va incorporar al grup internacional de la columna Durruti i va ser destinada al front d'Aragó. Va morir un mes després a la batalla de Perdiguera, a prop de Saragossa.

Biografia Joventut esquerra|miniatura| Primer número de La Revue anarchiste (1922-1925) - París, gener de 1922.|304x304px Georgette, Léontine, Roberte, Augustine, de soltera Brivadis (per la seva mare, Léontine Brivadis), era filla de Robert Ango, pintor de cases, i Léontine Brivadis, minyona. El 1908, el seu pare la va reconèixer i ella va adoptar el seu nom, Ango. Als setze anys va ser acollida pel poeta André Colomer i la seva parella Madeleine, que vivien a París. La van introduir en les idees anarquistes.

Participació en el moviment anarquista Als divuit anys es va unir a l'anarquista Fernand Fortin i es va convertir en membre del grup d'Educació Social, que ell havia fundat a Loches. Començà a participar en reunions i trobades. El 1928 va tornar a París amb el nom artístic de Mimosa. Es va unir a una companyia de teatre que organitzava festivals llibertaris. Toca i canta a Montmartre, al Lapin Agile i al Grenier de Gringoire. També venia números de La Revue anarchiste, produïts per Fortin, i, en particular, el suplement Choses d'Espagne, així com L'Insurgé i L'Anarchie. En aquell temps, completà també els estudis d'infermeria.

El novembre de 1931 es va casar amb el periodista francès Miecsejslaw Kokoczynski, del qual va adoptar el cognom. Aquest formava part del XIV Sector parisenc de la Secció Francesa de la Internacional Obrera (SFIO).

Participació en la Guerra Civil Espanyola miniatura| Milicians de la columna Durruti marxant davant d'un automòbil blindat («tiznao») l'estiu de 1936.|325x325px Després de participar en un míting a París, el 18 de setembre de 1936 va marxar cap a Espanya i es va allistar al Grup Internacional de la Columna Durruti a Barcelona. El 3 d'octubre va ser destinada al front d'Aragó per tenir cura de la cantina i la infermeria, juntament amb les activistes alemanyes Augusta Marx, sobrenomenada Trude, del Partit Socialista Obrer d'Alemanya i propera a la Joventut Comunista Ibèrica, i Madeleine Gierth. Georgette Kokoczynski va morir el 16 d'octubre de 1936 a la batalla de Perdiguera, a prop de Saragossa, juntament amb altres infermeres i dotzenes de voluntaris estrangers.

Les circumstàncies precises de la seva mort van ser objecte de diverses hipòtesis. Un article del diari català La Vanguardia explica que les dues dones, que estaven assistint ferits dins d'una casa, van ser capturades, afusellades i llançades a un paller on s'amagaven altres partisans, i els rebels hi calaren foc. esquerra|miniatura| Grup Internacional de la Columna Durruti, novembre de 1936.|290x290px Pocs dies després, la columna Durruti va iniciar una contraofensiva per alliberar el poble de Perdiguera. Van trobar morts tots els defensors espanyols i internacionals. Aquestes morts, i en particular les de les joves del grup (Georgette, però també Augusta Marx, Suzanne Hans i probablement Juliette Baudart), van causar una gran commoció entre els supervivents del Grup Internacional. Le Libertaire va comunicar la notícia el 20 de novembre de 1936, amb la publicació d'una carta de Fernand Fortin per al Grup d'Amics de la Revue Anarquiste.

Diari personal Kokoczynski va escriure un diari des de la seva sortida de París, el setembre de 1936, fins a l'arribada al front d'Aragó, al mes d'octubre. Consta de 45 pàgines incompletes, que Fortin va copiar després de la seva mort. Va ser descobert el 2006 per Édouard Sill a les col·leccions de l'Institut Internacional d'Història Social (IISG) d'Amsterdam amb el títol Journal de ma Campagne. miniatura| Milicies de la CNT-FAI, juliol de 1936.|301x301px

Reconeixement El maig de 1936 un grup francòfon de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) format al barri de Gràcia de Barcelona, del qual Fortin era membre, va prendre el nom de «Mimosa» en honor de Kokoczynski. El 19 de juliol de 1937, la sindicalista i periodista Lola Iturbe, sota el pseudònim Kyralina, li va retre homenatge a la revista Mujeres Libres. A la dècada del 1960, l'exmiliciana i membre de la resistència neerlandesa Carolina Bunjes va fundar l'Hotel Mimosa, a la ciutat genovesa de Sestri Levante, que evidentment va anomenar així en homenatge a Kokoczynski.

Referències

Categoria:Infermers europeus Categoria:Anarquistes francesos Categoria:Militars de les Brigades Internacionals Categoria:Brigades Internacionals Categoria:Persones de Versalles Categoria:Morts a l'Aragó Categoria:Morts el 1936 Categoria:Militars de l'Illa de França Categoria:Activistes francesos Categoria:Nascuts el 1907