El Monument als Legionaris Romanesos és un mausoleu monumental erigit el 1970 a la ciutat de Majadahonda (a l'Espanya franquista), al costat d'una creu de pedra erigida en memòria dels dos voluntaris romanesos del Moviment Legionari, Ion Moța i Vasile Marin, que van morir al front de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) el 13 de gener de 1937, a les files de l'exèrcit franquista.

El projecte del monument ha estat esbossat per Sergio Cifuentes, secretari general de l'Associació "Hispano Rumana Majadahonda", i realitzat per l'arquitecte Luciano Diez-Canedo. Els treballs per erigir el monument van començar l'1 de juliol de 1970. La seva silueta està formada per dues lletres "M" estilitzades, que representen les inicials dels dos combatents commemorats.

El monument va ser inaugurat el 13 de setembre de 1970 en presència del comandant del Moviment Legionari, Horia Sima. La construcció del monument va ser cofinançada pel govern feixista espanyol.

Està situat a prop de la carretera de Boadilla del Monte, darrere del cementiri de la ciutat. En el moment de la seva construcció, el monument es trobava en un camp obert, però actualment està envoltat d'arbres.

El text següent està escrit al pilar central: Homenatges a Ion Mota i Vasile Marin.

Caídos por Dios, España y Romania

13.1.1937

Situació actual El monument de vegades està desfigurat amb grafits antifeixistesO istorie comentată a mișcării legionare, 1927-1999 perquè data del període franquista i els dos romanesos feien part del Moviment Legionari (Guàrdia de Ferro), és a dir un moviment nazi, feixista, ultranacionalista romanès, i, com a tal, continua sent controvertit, ja que està polaritzat a favor d'un dels bàndols que van participar en la Guerra Civil. Segons Valter Roman, aproximadament 1.200 ciutadans romanesos van lluitar a la Guerra Civil Espanyola, unes quantes desenes del bàndol de Franco, majoritàriament legionaris, i la resta del bàndol dels republicans, a les files de la "Brigada Internacional Ana Pauker", majoritàriament comunistes, socialistes, sindicalistes o jueus. El 2010, durant una entrevista, Maria Ligor, l'ambaixadora romanesa a Espanya, va preguntar si Romania estava preocupada pel manteniment del monument de Majadahonda, i ella va respondre que El monument de Majadahonda està vinculat a un període de la història espanyola que encara avui desperta molta controvèrsia. La legislació vigent a Espanya regula de manera molt estricta la manera com es commemora en espais públics aquells que van pertànyer a un o altre dels camps participants en la Guerra Civil Espanyola.

A Romania, l'únic lloc on es va commemorar a ambdós és el monestir de Petru Vodă, l'abat del qual va ser el legionari Iustin Pârvu, que va morir el 16 de juny de 2013.

A petició dels representants del Partit Socialista Obrer Espanyol, Somos Majadahonda (Som Majadahonda) i Izquierda Unida (Esquerra Unida), que formen part de l'Ajuntament de Majadahonda, basant-se en la famosa Llei de la Memòria Històrica (Ley de la Memoria Historica) del 2007 que va comportar la demolició de tots els monuments i símbols que recordaven el general Francisco Franco, el 2015 l'Ajuntament va aprovar per votació la demolició del monument erigit en memòria dels legionaris Ionel Moța i Vasile Marin.

El juny de 2026, el govern espanyol va anunciar la retirada del monument.

Notes

Categoria:Monuments d'Espanya Categoria:Cultura de la Comunitat de Madrid