Regio X Palatium era la desena de les catorze regiones en què August va dividir administrativament la ciutat de Roma l'any 7 aC. Les regions augustanes eren conegudes originalment només pel número, i denominacions com Palatium es van generalitzar posteriorment. Comprenia el Palatí, dins les línies associades al primer pomeri de la ciutat.
Situació i límits miniatura|esquerra|300px|Vista del Palatí.
La Regio X comprenia essencialment el Palatí, un dels turons centrals de Roma. Platner i Ashby situen els seus límits dins les línies que Tàcit descriu com les del primer pomeri de la ciutat.
A l'extrem oriental del turó, probablement confluïa amb les regiones I, II, III i IV en un punt proper a la Meta Sudans. Al sector meridional limitava amb la Regio XI, que comprenia el Circ Màxim.
La delimitació exacta de la regió en època d'August no es pot reconstruir amb la mateixa precisió que la dels catàlegs regionaris del segle IV, ja que almenys alguns dels límits exteriors de les regiones s'havien ampliat durant els segles intermedis.
Història i evolució urbana miniatura|300px|Restes de la casa d'August al Palatí.
El Palatí havia esdevingut una zona residencial de prestigi durant la República tardana, però experimentà una transformació important durant el govern d'August. El sector sud-occidental del turó es convertí progressivament en un conjunt residencial i religiós vinculat directament al princeps.
Octavi, nascut al Palatí l'any 63 aC, hi establí la seva residència i adquirí, entre altres propietats, la casa de l'orador Quint Hortensi Hòrtal. Després de la victòria de Nauloc, l'any 36 aC, feu construir o ampliar la seva residència al sector sud-occidental del turó, incorporant-hi cases d'època republicana.
La residència d'August quedà estretament integrada amb el Temple d'Apol·lo Palatí, dedicat l'any 28 aC, i amb els pòrtics i les biblioteques que formaven part del mateix conjunt monumental. Aquesta combinació d'espais residencials i religiosos transformà profundament el sector sud-occidental del Palatí durant l'època augustana.
Vici Els catàlegs regionaris del segle IV atribueixen a la Regio X un total de vint vici i vint aediculae. Tant el Curiosum com la Notitia indiquen també quaranta-vuit vicomagistri per a la regió.
Entre els vici documentats individualment hi havia el Vicus Apollinis, un carrer del Palatí adscrit a la Regio X i esmentat a la Base Capitolina. Els catàlegs regionaris indiquen el nombre total de vici de la regió, però no n'enumeren individualment els vint noms.
Vies i sectors urbans La xarxa viària de la Regio X és coneguda només parcialment. Al vessant septentrional del Palatí, la Nova Via seguia aproximadament un eix est-oest paral·lel a la Via Sacra. El tram inferior del carrer conegut modernament com a Clivus Palatinus ascendia des de la Via Sacra pel vessant septentrional del turó; el seu nom antic no s'ha conservat i el recorregut sobre la part alta del Palatí és desconegut.
Al vessant sud-occidental hi havia el Clivus Victoriae, relacionat amb el sector del Temple de la Victòria, les Scalae Caci i el temple de la Magna Mater. El recorregut de la via més enllà de la vora del turó és incert, i algunes restes situades a la part alta de l'angle nord-occidental del Palatí que antigament s'havien identificat amb el Clivus Victoriae corresponen a època imperial.
El peu septentrional del Palatí, proper a la Via Sacra, era una zona residencial apreciada per les elits romanes, mentre que el sector nord-oriental del turó era conegut com a Capita Bubula.
Monuments i equipaments miniatura|300px|Restes del podi del Temple d'Apol·lo Palatí.
La Regio X concentrava diversos espais religiosos vinculats als orígens mítics de Roma. Al vessant sud-occidental del Palatí es conservava la Casa Romuli, considerada tradicionalment la cabana de Ròmul, mentre que a la base del mateix sector se situava el Lupercal, la gruta relacionada amb el mite de Ròmul i Rem. August hi feu una intervenció, tot i que se'n desconeix la forma arquitectònica concreta.
També formaven part de la regió les Curiae Veteres, santuari de les quatre antigues cúries que, per motius religiosos, no havien pogut ser traslladades a les Curiae Novae. La localització exacta del santuari ha estat objecte de diferents propostes.
El principal conjunt monumental d'època augustana s'estenia pel sector sud-occidental del turó, al voltant de la residència del princeps. El Temple d'Apol·lo Palatí, dedicat l'any 28 aC, estava estretament integrat amb la residència d'August i amb els pòrtics del conjunt. Al sud-est del temple hi havia una biblioteca amb col·leccions gregues i llatines, utilitzada també per a reunions del Senat durant el regnat d'August.
Un altre dels grans santuaris del Palatí era el temple de la Magna Mater, iniciat l'any 204 aC i dedicat el 191 aC. Després d'un segon incendi l'any 3 dC, fou restaurat per August; la reconstrucció reutilitzà les fonamentacions republicanes anteriors.
Durant l'època imperial posterior, el Palatí es convertí progressivament en seu de grans palaus imperials. Al vessant nord-occidental s'hi construí al segle I dC la Domus Tiberiana, que incloïa espais residencials, jardins, llocs de culte i dependències de servei. Posteriorment s'hi desenvoluparen altres residències imperials, entre les quals la Domus Flavia, dividida en un sector públic i un de privat, aquest darrer conegut com a Domus Augustana.
Administració i estructura urbana Els catàlegs regionaris del segle IV descriuen una estructura administrativa formada per vint vici, vint aediculae, quaranta-vuit vicomagistri i dos curatores. Aquestes dades corresponen a l'antiguitat tardana i no s'han de projectar directament sobre l'organització de la regió en el moment de la divisió augustana.
El Curiosum i la Notitia coincideixen a atribuir a la Regio X 89 domus, 48 horrea, 44 balnea i 20 pistrina, però presenten discrepàncies en altres xifres. El Curiosum registra 2.742 insulae i 90 lacus, mentre que la Notitia en registra respectivament 2.642 i 89. Tots dos catàlegs donen per a la regió un perímetre de 11.510 peus romans.
Referències
Categoria:Regions de la Roma augusta