Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms». Gijs Van Hensbergen (2002), pàg. 33-35. el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926) va ser un arquitecte modernista català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.
Gaudí es va traslladar per a cursar els seus estudis d'arquitectura a la ciutat de Barcelona, on les seves primeres obres van estar influïdes per diversos estils, com el neogòtic, el mudèjar i el barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme, en què va aconseguir implantar un estil propi, amb l'aplicació dels seus estudis sobre la natura i les formes reglades de la geometria, la utilització de totes les arts aplicades per a la decoració dels seus edificis i la recuperació per a l'ornamentació de l'antic mosaic transformat per ell en trencadís, convertit en una nova tècnica.
La seva contribució a l'arquitectura és única i és considerat un dels màxims exponents del modernisme.D. Rodríguez (2008) pàg.53 Des de la infantesa, Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama li ha donat arreu del món és, sens dubte, el temple de la Sagrada Família, obra encara en construcció la popularitat de la qual continua creixent a mesura que s'alça, així com l'admiració que suscita.Gijs van Hensbergen (2002) pàg. 301
Biografia Infantesa i joventut miniatura|esquerra|Casa natal de Gaudí, segons algunes versions, al carrer de Sant Vicenç, 4 de Reus Antoni Gaudí i Cornet va néixer el divendres 25 de juny del 1852. El lloc exacte del naixement és discutit; segons uns, se situa a Reus, on a la seva casa natal hi té una placa dedicada; i segons altres al Mas de la Calderera de Riudoms (el Baix Camp), que era propietat de la família paterna. El que sí que se sap segur és que l'endemà del naixement fou batejat a l'església prioral de Sant Pere de Reus.J. Bassegoda i Nonell (1984) pàg. 81 En moltíssimes ocasions, Gaudí va manifestar als seus coneguts que havia nascut al mas de la Calderera de Riudoms. També es conserva el testimoni judicial de la filla de la llevadora que el va ajudar a néixer, en el sentit que el part s'esdevingué en aquest mas. Tanmateix, com que va ser batejat a Reus en una època anterior a la creació del Registre Civil, Gaudí era legalment reusenc i així ho feu constar ell mateix en multitud de documents oficials.
miniatura|esquerra|El mas de la Calderera de Riudoms, on nasqué l'arquitecte segons algunes versions Antoni fou el cinquè fill del matrimoni format per Francesc Gaudí i Serra, oriünd de Riudoms, i Antònia Cornet i Bertran de Reus; , pàg. 87 des de petit va tenir un problema reumàtic que li va impedir portar una vida normal per a la seva edat i que l'acompanyà per sempre. Això li va comportar tenir un caràcter retret i reservat.Gijs Van Hensbergen, Antoni Gaudí, pàg. 36. Els metges li van recomanar una dieta vegetariana i que passegés de tant en tant, i per aquest motiu va esdevenir vegetariàFrommer's Barcelona, 2nd Edition. Peter Stone (2007). i gran caminador. A causa de la seva malaltia, no podia jugar amb els altres nens i faltava sovint a classe, a les quals arribava a lloms d'una somera. Aquests fets li van permetre de passar moltes hores observant els animals, les plantes i les pedres.
Va estudiar el batxillerat al col·legi dels Escolapis de Reus, on va mostrar els seus dots de dibuixant en encarregar-se de les decoracions per a les funcions teatrals escolars; també va fer dibuixos per a la revista El Arlequín de la qual es conserva una col·lecció al Museu de Reus.J. Bassegoda i Nonell (1984) pàg. 231
Tant son pare com son avi eren calderers i tenien el taller a l'habitatge de la família, al raval de Sant Francesc de Riudoms; treballant amb ells al taller de caldereria, va aprendre la capacitat de crear i treballar en tres dimensions.
De molt jove, visqué les escorrialles del romanticisme, i amb el seu amic Eduard Toda i Güell, amb qui va compartir els estudis de batxillerat al col·legi de les Escoles Pies i Josep Ribera i Sans, conegué a fons les ruïnes del monestir de Poblet, que li donà una gran familiaritat amb aquest tipus d'arquitectura històrica.
Es trasllada a Barcelona el 1870 per estudiar arquitectura a l'Escola de la Llotja i l'Escola Provincial d'Arquitectura de Barcelona, que després d'uns anys d'estudis previs cursà entre el 1873 i 1878, alhora que treballava en diverses feines: de calderer,Sabine Thiel-Siling, Icons of Arquitecture, pàg. 10 o en diferents estudis d'arquitectes o de mestres d'obres. Vers la fi de 1873 (o principi de 1874), durant la seva formació, ja havia fet un primer projecte, el pla general per a la Cooperativa Obrera Mataronesa, la que seria la primera cooperativa obrera de tot l'estat, mitjançant el reusenc Salvador Pagès i Inglada, cooperativa per a la qual també n'elabora la bandera.J. Castellar-Gassol (2000) pàg. 54-55
Treballa com a delineant per a Josep Fontserè i Mestre, durant els anys 1873 al 1878, en el projecte del parc de la Ciutadella, en la Cascada monumental, les parts en les quals va intervenir Gaudí van ser principalment en la gruta i l'aquari, en la reixa que circumda el parc i mercat del Born. Com a delineant de l'arquitecte Francisco de Paula del Villar y Lozano, treballa en l'absis i cambril de la Mare de Déu de Montserrat, al monestir benedictí, l'any 1876. Els treballs que realitza també per aquesta època com a delineant per a Leandre Serrallach i Mas, són un altar per al Masnou, la casa Grabulosa i la vil·la l'Arcàdia a Montjuïc.J. Bassegoda i Nonell (1984) pàg.230-231
El 1876, moren tant la seva mare com el seu germà Francesc, i tres anys més tard la seva germana Rosa, i Gaudí ha de fer-se càrrec de la Rosa Egea, la filla disminuïda psíquica de la seva germana Rosa.
Durant la seva època d'estudiant, va fer dibuixos d'uns projectes en què s'aprecien els seus dots perfeccionistes, demostrant la seva capacitat per al dibuix i l'aquarel·la:J. Bassegoda i Nonell (1984) pàg. 96-99 Projectes de carrera. 150px|1876-Projecte de Porta del cementiri. 150px|Projecte d'embarcador 150px|Projecte de Font per la plaça de Catalunya de Barcelona 150px|Paranimf universitari 1876-Projecte de porta del cementiri.
Amb aquest dibuix realitzat a l'aquarel·la, Gaudí va rebre la nota d'excel·lent, al setembre del curs del 1875, ja que a la convocatòria de juny volia presentar una carrossa fúnebre, projecte que abandonà per la baralla amb el catedràtic August Font 1876-Projecte d'embarcador.
Aquest projecte d'un embarcador reial al costat d'un llac va ser realitzat per a la seva presentació al premi especial d'un examen extraordinari, que no va aconseguir 1877-Projecte de font per la plaça de Catalunya de Barcelona.
Constava d'una gran font, que hauria ocupat quasi tot el solar de la plaça i tenia una alçada de quaranta metres. Demostra els coneixements sobre el ferro forjat que havia adquirit gràcies als treballs realitzats amb Josep Fontserè al parc de la Ciutadella 1877-Projecte de fi de carrera: paranimf universitari.
Per a aquest projecte de l'examen de revàlida, va rebre la qualificació mínima d'«aprovat per majoria» No fou un alumne especialment brillant i, fins i tot, suspengué unes quantes assignatures. Finalment, el 15 de març del 1878, va obtenir el títol d'arquitecte.
Els inicis (1878-1882) miniatura|Detall dels fanals de la plaça Reial dissenyats per Gaudí Aconseguit el títol d'arquitecte l'any 1878, projecta la seva taula de treball de fusta i metall, que fou realitzada pel fuster Eudald Puntí i Llorenç Matamala en metall, i dibuixa la seva targeta professional amb el domicili al carrer del Call, 11, 3r.
La primera etapa de l'arquitectura d'Antoni Gaudí està bastant marcada per la comunió amb l'ideari cooperativista. Continua treballant en la Cooperativa Obrera Mataronesa amb el projecte del Casino recreatiu (1878), que no es va arribar a executar, i de dues de les cases per als treballadors (1878), i el 1883 la bàscula, la porteria; el seu treball més destacat dels realitzats en aquest conjunt: la sala de blanqueig, amb una estructura de la coberta feta en peces curtes de fusta subjectades amb caragols que configuren arcs parabòlics. Posteriorment, continuaria la seva vinculació amb el disseny del conjunt de la cooperativa amb la creació de l'estendard de la societat (1884) i la decoració d'una sala per a una festa cultural el 1885. Es conserva la sala de blanqueig amb els arcs parabòlics i un pavelló de serveis.
Va rebre el 1878 l'encàrrec municipal per l'Ajuntament de Barcelona de realitzar el disseny d'uns fanals de sis braços per a la plaça Reial, el coronament de la part superior mostra la representació del casc del déu romà Mercuri, així com dues serps enroscades al braç central;Mercuri va veure lluitar a dues serps i les va separar pacíficament amb el caduceu. els altres fanals de tres braços hi són col·locats davant del Govern Civil al Pla de Palau.Permanyer, Lluís (1998) Un passeig per la Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polígrafa SA.
El 14 de maig del 1878, realitza un disseny de quiosc de serveis, parada de flors i indicador públic, de marbre i vidre i amb una marquesina per a guardar del sol i la pluja. L'encàrrec d'Enric Girossi de Sanctis, que pensava repartir per la ciutat de Barcelona 20 quioscs, no va arribar a realitzar-se per problemes econòmics del comerciant.J. Bassegoda i Nonell (2002) pàg. 50-54
Durant aquest any del 1878, va executar un projecte d'un teatre per a l'entitat recreativa «La familiar del Putxet», a la llavors població de Sant Gervasi de Cassoles; aquesta obra és desapareguda actualment. miniatura|esquerra|Vitrina per a la guanteria d'Esteve Comella (1878) Per a la guanteria d'Esteve Comella del carrer d'Avinyó, es va realitzar una vitrina de ferro i vidre que s'exhibí a l'Exposició Universal de París d'aquell any, en què també es va mostrar els plànols del «Casino de la Cooperativa de Mataró». A la vista de la vitrina a París, Eusebi Güell li va encarregar, per al seu sogre el marquès de Comillas, els mobles per a la capella panteó del Palau de Sobrellano, a Comillas, projectada per l'arquitecte Joan Martorell i Montells, l'execució del mobiliari es va fer als tallers de Puntí; hi ha un banc, un reclinatori i una poltrona de respatller alt amb talles de baixos relleus.J. Bassegoda i Nonell (1984) pàg. 232
El 1879 va fer el projecte d'una cavalcada a Vallfogona pel 250 aniversari de la defunció del sacerdot i poeta Francesc Vicent Garcia. Amb motiu de l'Exposició d'Arts Industrials al Foment del Treball Nacional, inaugurada el 21 de desembre del 1880 al palau del marquès de Castellvell, al carrer de la Canuda de Barcelona, va escriure un article, l'únic de Gaudí, comentant 30 dels 700 objectes exposats; es va publicar en dos lliuraments en el diari La Renaixensa amb data del 2 i 4 de febrer del 1881 en català.