Baphuon (en khmer, ប្រាសាទបាពួន) és un temple de l'antic Imperi Khmer situat dins d'Angkor Thom, al conjunt arqueològic d'Angkor, a Cambodja. Va ser construït a mitjan , aproximadament cap al 1060, durant el regnat d'Udayadityavarman II, com a temple estatal dedicat al déu Xiva.
El monument és un dels exemples principals del denominat estil Baphuon de l'arquitectura khmer i constitueix un gran temple-muntanya piramidal. Entre els seus elements més destacats hi ha una llarga passarel·la elevada d'accés, els baixos relleus amb escenes de la mitologia hindú i una gran imatge de Buda reclinat incorporada a la façana occidental durant una etapa posterior.
Història Baphuon va ser construït abans de la fundació d'Angkor Thom, quan l'àrea formava part de la capital reial coneguda com a Yasodharapura. Udayadityavarman II el va fer erigir com a temple estatal, en substitució dels santuaris reials anteriors, i el va dedicar principalment a Xiva.
El temple seguia el model del temple-muntanya, concebut simbòlicament com una representació del mont Meru, la muntanya sagrada situada al centre de l'univers segons la cosmologia hindú. Amb el pas dels segles, l'edifici va experimentar modificacions importants. Entre els segles i , quan el budisme theravada ja s'havia consolidat a Cambodja, una part de la façana occidental va ser transformada per crear una enorme figura de Buda reclinat.
Arquitectura miniatura|esquerra|Terrassa superior i restes del santuari central del Baphuon, Angkor Thom Baphuon és un temple-muntanya format per diverses terrasses superposades que culminaven originàriament en un gran santuari central. La composició vertical i la monumentalitat de la plataforma central són característiques de l'estil arquitectònic que pren el nom del mateix temple. L'estil Baphuon, desenvolupat a mitjan , es caracteritza per temples amb una gran torre central elevada sobre una plataforma massissa i accessibles mitjançant llargues calçades o escales. Aquest esquema arquitectònic estava relacionat amb la representació simbòlica de la muntanya sagrada de Xiva.
L'accés oriental a Baphuon es realitza mitjançant una llarga passarel·la elevada sobre pilars de pedra, una de les estructures més singulars del conjunt. Aquesta calçada conduïa des de l'entrada principal fins a les terrasses del temple. Les galeries i pavellons estan construïts principalment amb gres i laterita. El conjunt presenta nombroses escales pronunciades que comuniquen les diferents terrasses.
Escultura i baixos relleus Baphuon conserva un conjunt important de baixos relleus, especialment en petits panells distribuïts pels pavellons i galeries. Les escenes representen episodis del Ramayana, el Mahabharata i relats relacionats amb Krixna.
A diferència de les llargues composicions narratives d'altres temples com Angkor Wat o el Bayon, moltes de les escenes de Baphuon apareixen representades dins de petits medallons o panells independents. L'escultura del temple va donar nom a l'estil Baphuon de l'art khmer, caracteritzat per una decoració abundant de motius vegetals, figures en alt relleu i grans frontons triangulars amb escenes procedents de la mitologia índia.
Buda reclinat miniatura|Cara occidental del Baphuon, on es pot distingir el famós Buda reclinat gegant incorporat posteriorment a l’estructura del temple Un dels elements més singulars del monument és la gran figura de Buda reclinat construïda a la façana occidental del temple durant la transformació budista del conjunt. La imatge mesura aproximadament 70 metres de llargada i uns 9 metres d'altura. Va ser formada reutilitzant blocs de pedra procedents d'altres parts del temple i integrant-los en la façana occidental de la segona terrassa.
Aquesta intervenció va modificar substancialment l'estructura original i constitueix un testimoni de la reutilització dels monuments angkorians després de la decadència de l'Imperi Khmer.
Restauració miniatura|esquerra|Vista de l’eix oriental del Baphuon des de la terrassa superior la llarga passarel·la elevada que connecta el temple amb l’entrada L'estructura de Baphuon presentava greus problemes d'estabilitat a causa de les enormes masses de pedra construïdes sobre un nucli de terra i sorra. Durant el , el monument es trobava en un estat avançat d'ensorrament. L'École française d'Extrême-Orient va iniciar una restauració mitjançant el mètode de l'anastilosi, que consistia a desmuntar sistemàticament les estructures, identificar els blocs i reconstruir-les posteriorment en la seva posició original.
Les obres van quedar interrompudes durant les guerres i el règim dels Khmer rojos. Quan els especialistes van poder tornar al jaciment, milers de blocs desmuntats continuaven escampats al voltant del temple, mentre que una part de la documentació necessària per reconstruir-los s'havia perdut. Aquesta situació va fer que el projecte fos comparat sovint amb un enorme trencaclosques tridimensional.
El projecte de restauració es va reprendre a gran escala el 1995 sota la direcció de l'École française d'Extrême-Orient i es va prolongar durant setze anys. Els treballs van implicar centenars d'arquitectes, picapedrers, fusters, arqueòlegs i altres especialistes. La restauració es va completar el 2011 i el temple restaurat va ser inaugurat oficialment el 3 de juliol d'aquell any en presència del rei Norodom Sihamoni i del primer ministre francès François Fillon.
Referències
Categoria:Temples hinduistes de Cambodja Categoria:Jaciments arqueològics de Cambodja