Agnès Crittin, o Agnès Cristini (abans del 1420 - Val de Bagnes, 1457) va ser una dona suïssa executada a la foguera víctima dels judicis per bruixeria a Valais.

Biografia Vivia en Sarreyer, en el que ara és l'actual cantó del Valais, a Suïssa. El procés d'Agnès Crittin va ser per bruixeria basant-se en un rumor. Va ser arrestada després que tres dones la denunciessin com a còmplice en altres judicis.

Rumors, acusacions i instrucció El procés va començar el 9 de maig i va finalitzar al juliol de 1457. Va tenir lloc en Le Châble, a Val de Bagnes. L'inquisidor Raymond de Rue juntament amb el vicari Pierre de Pasqua van interrogar primer als testimonis inicials de l'acusació. Van estar fent aquestes preguntes de forma reiterada: De quin delicte s'acusa a Agnès Crittin? Qui els ha proporcionat aquesta informació? Quant temps fa que ho saben?

La investigació del procés es va portar a terme segons els mètodes estereotipats que es troben trenta anys després en el gran tractat sobre les bruixes de Jacques Sprenger, titulat Malleus maleficarum (“El martell de les bruixes”). Es va entrevistar vint-i-sis persones, dotze homes i catorze dones; en les declaracions confirmaven, sota jurament, haver sentit el rumor públic que Agnès Crittin va cometre el delicte de bruixeria.

La majoria de les acusacions dels vint-i-sis testimonis no eren precises, només aportaven sospites i rumors. No obstant, el testimomi de dues dones -Françoise, muller de Pierre Combex, i Helienoda, muller de Rolet Troillet, notari- van indicar acusacions específiques de maldat. Tanmateix, aquestes acusacions, que es refereixen a supersticions i creences ocultes, no esmentaven l'existència d'un pacte amb el diable o la participació en un sabbat (aquelarre). Françoise va afirmar que una camisa que li va regalar Agnès li crema quan la feia servir, i que després de ser colpejada pel seu marit, Agnès la va tractar untant-la amb mantega, i li va fer la sensació de tenir ortigues per tot el cos. Helienoda, per la seva part, estava convençuda que Agnès va fer que la llet de vaca no fos apta per al consum, i la va haver de donar als porcs, no obstant en aquest procés un nen es va veure afectat.

Persones presents durant el judici i tensions polítiques Les actes del procés dut a terme pel Tribunal de la Inquisició van ser transcrites a Bagnes pel notari Guillelmus Bagniodi. Aquesta transcripció era un quadern de 32 pàgines de paper (210×295×5 mm). En aquest quadern s'esmenta que el procediment es va iniciar el 9 de maig de 1457 i va finalitzar el 6 de setembre de 1457.

Entre els presents durant el procés es trobaven l'inquisidor Raymond de Rue, el fiscal de la fe Pierre de Pasqua, el notari Guillaume Fareti, el vicari del bisbe de Sion (Henri Asperlin) Jean de Sonnay i el sacerdot de Bagnes Jean Bernardi. Es constata també la presència d'Anthonia de Terra, posteriorment condemnada a la foguera per bruixeria el mateix any.

L'acta es va redactar a Bagnes, a la sala de la casa del pati del monestir, en presència del sacerdot de Ollon Guillaume Bernardi, dels nobles Petrus de Lugrino i Anthonius de Castellario; i el notari Guillelmus Fareti.

François de la Tour, senyor de Montagnier (Bagnes), va estar implicat en el mateix procés, encara que va resultar exculpat. No obstant això, el 1462 va ser novament processat i condemnat. Els seus béns, confiscats durant aquests processos, van ser objecte de cobdícia i de discussions entre l'Abadia de Saint-Maurice, Pierre de Neuvecelle i el duc de Savoia. Per aquesta raó es troben nombrosos vestigis d'aquests processos en els arxius de l'abadia de Sant Maurici i de Torí. Destaquen les dissensions polítiques entre el Valais episcopal i el duc de Savoia Lluís I de Savoia, que van acabar en la batalla de La Planta en 1475 i en la victòria del Valais, posant fi a totes les reivindicacions territorials en el Valais del ducat de Savoia.

Tortura i confessions El 30 de juny de 1457, l'inquisidor Raymond de Rue va interrogar per primera vegada a l'acusada, començant per fer-la prestar jurament i advertint-li que si es contradeia durant el procediment, seria acusada de perjuri. Va ser llavors quan va admetre haver conegut a un “home negre, de mans negres i ungles grans” després de la mort del seu fill feia vint-i-dos anys, prop del torrent de Sarreyer. Suposadament li va demanar un cabell del seu cap i després la va portar a una reunió de persones, amb els qui va menjar pa i carn. El 2 juliol, en un nou interrogatori, va admetre que havia assistit a les execucions de diversos bruixots, dels quals coneixia els delictes enumerats durant la sentència pública.

El 5 de juliol, Jean de Sonnay, vicari del bisbat de Sion, va estar present en els interrogatoris i va demanar novament a Agnès Crittin que confessés els seus crims. El 15 de juliol l'acusada va ser citada a comparèixer davant el tribunal i va negar la seva responsabilitat o participació en cap delicte. Davant la seva resistència el fiscal va ordenar que fos sotmesa a tortura dient:“Ordenem que Agnès sigui interrogada i sotmesa a tortures fins que de la seva boca surti la veritat en favor de la santa fe, sense arribar al perill de mort, mutilació de membres i vessament de sang contra els quals protestem solemne i expressament.“Després d'haver sofert tres vegades la tortura de l'estrapada o politja– “amb les mans lligades a l'esquena, s'aixecava mitjançant una corda lligada a una corriola que es desenrotllava sobtadament, detenint-la a pocs centímetres del sòl” – Agnès Crittin el 16 juliol va confessar que hauria fet un pacte amb el diable al qual va descriure amb forma d'home negre, hauria anat a una assemblea volant, usant una cadira i hauria saquejat un celler. Després hauria menjat formatge i begut vi amb el senyor de Montagnier. No obstant això, ella es va retractar el 18 juliol, i l'inquisidor va ordenar llavors una nova sessió de tortura després de la qual Agnès Crittin va admetre haver muntat un pal per a traslladar-se. També va donar els noms de diverses persones que serien els seus còmplices, en particular el de Christine Menjardaz, que hauria estat la seva iniciadora. Agnès Crittin va poder conèixer el cas d'aquesta última, de qui se sap que va ser executada per bruixeria juntament amb el seu fill, Antoine Broyoz, de Riddes, abans del 22 de febrer de 1429.

Les seves confessions, que esmenten el robatori nocturn amb un pal i el pacte amb el diable (l'home negre), s'assemblen més al "concepte acumulatiu de bruixeria", desenvolupat lentament a partir de textos com el Malleus Maleficarum, que a les acusacions inicials de maldat per part de les dones que la van denunciar.

Resultat del judici Les fonts no especifiquen la sentència final. Però, com assenyala Christine Payot, una historiadora medievalista del Valais, “és poc probable que hagi escapat de la foguera" l'any 1457.

Referències

Categoria:Víctimes de tortura Categoria:Executades per bruixeria Categoria:Executats a la foguera Categoria:Inquisició Categoria:Nascuts el 1420 Categoria:Morts al cantó del Valais