Perfecto Miranda Medrano (Pradejón, La Rioja, 18 d'abril de 1882 – Galilea, juliol o agost de 1936) va ser un treballador del camp i polític espanyol. D'ideologia republicana i confessió protestant, va exercir com a tinent d'alcalde i després alcalde del seu municipi natal durant la Segona República Espanyola fins poc abans de l'inici de la Guerra Civil, quan va ser afusellat.Gómez Urdáñez, José Luis et al. (2004). Pradejón histórico. Logroño: Universidad de La Rioja, pp. 124-131. Consulta en línia

Biografia i vida personal Nascut el 18 d'abril de 1882 a Pradejón, era fill de Pedro i Lorenza. De professió agricultor, va contreure matrimoni amb Dionisia Ezquerro Ezquerro, amb qui va tenir quatre fills: Julio, Francisca, María i Carmen. Pertanyia a la comunitat protestant del municipi, un tret distintiu a la regió. Políticament, estava afiliat al partit Izquierda Republicana.

Trajectòria política (1931-1936) A les eleccions municipals d'abril de 1931, els monàrquics van guanyar a Pradejón, però els republicans van denunciar irregularitats. En la repetició dels comicis del 31 de maig, davant l'abstenció del 55% promovent el boicot de les dretes, el Partit Republicà Radical Socialista (PRRS) va obtenir la totalitat dels 10 regidors. Amb aquest resultat, Andrés Ezquerro Ezquerro va ser nomenat alcalde i Perfecto Miranda va assumir el càrrec de tinent d'alcalde.

Entre 1934 i 1936, Miranda va ocupar el càrrec d'alcalde de Pradejón. Durant els anys de la Segona República, l'ajuntament d'esquerres governava sobre una població que en les eleccions generals de 1933 i 1936 va votar majoritàriament a forces conservadores. El consistori va fer palesos els vincles d'unió entre la dissidència religiosa i els polítics d'esquerra de talant liberal.

Durant el seu mandat va impulsar diverses mesures anticlericals i laïcistes per obstaculitzar la presència pública de l'Església catòlica. Els sectors més conservadors i integristes de la localitat van jutjar aquestes mesures com a accions censurables i reprobables, considerant-les un atac a les tradicions religioses. Entre les seves mesures més destacades s'inclouen: La secularització del cementiri municipal, on ja des de l'any 1885 hi havia una secció separada per un mur destinada a l'enterrament dels "dissidents". La supressió del finançament públic i la negativa d'assistir oficialment als actes religiosos de les festes patronals de San Ponciano i San Antonio de Pádua. La retirada de la imatge del Sagrat Cor de Jesús del Saló de Plens de l'ajuntament. La imposició d'un gravamen sobre els enterraments catòlics (novembre de 1933) i la restricció del toc de campanes, la qual cosa marginava els catòlics i donava privilegis als protestants de la localitat.

Finalment, enmig d'un clima d'intensa conflictivitat política, el 18 d'abril de 1936 Perfecto Miranda va presentar la seva dimissió irrevocable de l'alcaldia, i va ser substituït en el càrrec per Pedro Ortega Santos.

Guerra Civil i afusellament El dissabte 18 de juliol de 1936, en rebre's les notícies del cop d'estat militar, les organitzacions d'esquerres i les autoritats locals es van mobilitzar ràpidament. Van organitzar rondes armades de vigilància formades per prop de 200 homes, la majoria pertanyents a Izquierda Republicana, la CNT i la UGT.Gómez Urdáñez, José Luis (2004). VI. La Guerra Civil. A: Pradejón histórico.

Tot i aquesta mobilització inicial i que Pradejón havia quedat com un focus republicà aïllat, el 21 de juliol les tropes sublevades, acompanyades per milícies de Falange i requetès, van ocupar el municipi sense trobar resistència. A partir d'aquest moment va començar la repressió liderada per les noves autoritats, i la capella protestant i la casa del pastor (Simón Vicente, també assassinat per disgregar la comunitat) van ser saquejades i cremades per les turbes del poble.Pradejón. Protestante Digital (25 de novembre de 2015).

Perfecto Miranda va ser detingut i, posteriorment, afusellat sense cap mena de judici a l'edat de 54 anys. Tot i que algunes fonts assenyalen la seva execució el 28 d'agost de 1936 a la zona coneguda com la Curva de los Pinos,Aquí nunca pasó nada. La Rioja, 1936. Logroño: Editorial Ochoa, pp. 648-660. els registres de memòria històrica situen l'assassinat el 28 de juliol de 1936 al municipi proper de Galilea. El seu germà Faustino, de 52 anys, també va ser executat en circumstàncies similars, un fet que va marcar profundament la seva família i la memòria històrica local.Mas Collado, Luis; Raurell, Carles. El franquismo contra los protestantes (1936 - 1946), p. 65.

Context històric: El protestantisme a Pradejón La confessió religiosa de Miranda reflectia una realitat sociològica particular del seu municipi. Els orígens de la comunitat evangèlica es remunten a l'any 1872, quan un forner anomenat Julián Moreno va viatjar a Saragossa i va escoltar la predicació d'un pastor protestant. En tornar, va fundar a Pradejón una comunitat evangèlica que, a més, va suposar l'únic centre d'educació laica del municipi. Així, el municipi es va convertir en el primer focus del protestantisme a La Rioja.

Durant gairebé un segle, Pradejón va esdevenir el principal centre de propagació del protestantisme a la província,Gómez Urdáñez, José Luis (2004). V. Historia de una disidencia. Los protestantes de Pradejón. A: Pradejón histórico. fins i tot amb més rellevància que la mateixa capital, Logroño. Aquest fort arrelament des de l'últim terç del segle XIX va fer que la localitat arribés a ser coneguda popularment com "el poble dels protestants" (el pueblo de los protestantes).

Referències

Bibliografia Aquí nunca pasó nada. La Rioja, 1936. Logroño: Editorial Ochoa, pp. 648-660. Gómez Urdáñez, José Luis et al. (2004). Pradejón histórico. Logroño: Universidad de La Rioja. Web oficial amb el contingut de l'obra. Mas Collado, Luis; Raurell, Carles. El franquismo contra los protestantes (1936 - 1946), p. 65.

Categoria:Alcaldes espanyols Categoria:Protestants espanyols Categoria:Afusellats Categoria:Polítics riojans Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Morts a La Rioja