va ser una noble alemanya, jutjada i executada per bruixeria.
Biografia Va néixer en el ducat de Pomerània en una família rica i noble: el seu pare Otto von Borcke zu Stramehl-Regenwalde va morir el 1551 mentre la mare Anna von Schwiechelt va morir en 1568.Riedl (2004), p. 139.Riedl (2004), p. 138. Mai es va casar, i la seva vida es va complicar després de la mort de la seva germana el 1600. El 1604 va ingressar a la Fundació Luterana de Donzelles Nobles, una congregació monàstica luterana amb seu a l'ex abadia de Marienfließ (avui Marianowo) que des de 1569, després de la Reforma protestant, funcionava com a convent per a dames nobles solteres.
Abans havia estat involucrada en diverses causes legals, inherents a la seva manutenció, que la van enfrontar al seu germà Ulrico i a Juan Federico de Pomerània (1542-1600), una de les demandes va arribar fins i tot a la cort imperial a Viena; el dret germànic negava a les dones disposar de la seva herència paterna.Riedl (2004), pp. 140-141. Era discutidora i assenyalava greuges, la qual cosa provocava disputes, xafarderies i tot tipus d'enfrontaments, la qual cosa la va fer impopular en amplis cercles. Aquesta tònica va continuar en el convent, barallant-se amb altres monges i el capità monàstic. En conseqüència, en 1606 la priora la va destituir del seu càrrec de subpriora.Riedl (2004), p. 142. Sidonia va apel·lar al duc Bogislao XIII de Pomerània, el qual va enviar una comissió presidida per Joachim von Wedel a investigar.
La comissió no va aconseguir tranquil·litzar la situació i fins i tot les disputes van augmentar, tant que von Wedel va demanar en privat al hauptmann local, Johannes von Hechthausen, que pensés en un mètode per a "desembarassar-se d'aquesta serp verinosa", referenciant-se òbviament a Sidonia. No obstant, no es va arribar a una resolució, a causa de la desaparició dels instigadors de la causa legal: Bogislao va morir en el mateix 1606, mentre que von Hechthausen i von Wedel ho van fer tres anys després, així com la priora Magdalena von Petersdorff.
La nova priora, Agnes von Kleist, va confirmar la decisió de la seva predecessora respecte a Sidonia i ella va iniciar una causa contra ella el 1611, apel·lant a l'autoritat del nou duc Felip II que, de nou, va enviar una comissió per a estudiar el cas: aquesta vegada estava presidida per Jost von Borcke, un parent de la demandant, que ja s'havia vist involucrat en processos relacionats amb Sidonia, dels quals havia sortit humiliat. Una altra vegada la delegació no va arribar a res i el seu president va dir que en Marienfließ regnaven el "caos, la desconfiança, els insults i la violència ocasional".Riedl (2004), p. 143. Felip II va morir en 1618 i el seu successor Francesc I, el qual estava a bones amb Jost von Borcke, li va ordenar romandre al capdavant.
Procés i execució El juliol de 1619, durant la missa, es va produir una acalorada discussió entre Sidonia i la nova subpriora Dorothea von Stettin i totes dues dones van ser arrestades: durant l'interrogatori, Dorothea va acusar la noble de bruixeria; més precisament, va assegurar que Sidonia havia obligat a la factotum (ordinària) del convent Wolde Albrechts a contactar amb el Diable per a tenir notícies sobre el seu futur. Wolde Albrechts, que vivia de la quiromancia i la mendicitat després del seu acomiadament de la Fundació, era una dona experimentada: havia viatjat amb zíngars durant la seva joventut, va mantenir nombroses relacions breus i, encara que no casada, tenia un fill il·legítim.Riedl (2004), p. 145.
Dorothea von Stettin va convencer a la seva companya de cel·la Anna von Apenburg de secundar la seva història: segons la llei de l'època, la Constitutio Criminalis Carolina, dos testimonis oculars eren suficients per condemnar a ambdues imputades però von Apenburg es va retractar de la seva declaració quan se li va demanar repetir-la sota jurament. El procés es va traslladat a Stettin i les seves actes, aproximadament 1.000 pàgines, es conserven a l'arxiu comunal de Greifswald (Rep 40 II Nr.37 Bd.I-III). La mort repentina de tots els ducs de Pomerania es va atribuir a la bruixeria de Sidonia i l'acusació supersticiosa va prendre força amb l'extinció de la casa dels Greifen el 1637.
La premissa del procés contra Sidonia von Borcken va ser el cas judicial de Wolde Albrechts, arrestada el 28 de juliol de 1619: el 18 d'agost la imputada va respondre sobre delictes de malefici i Teufelsbuhlschaft (és a dir, d'haver mantingut relacions carnals amb el Diable). El 2 de setembre les va admetre com a mitjà legítim la tortura per a l'interrogatori per part del jutge suprem de Magdeburg. El 7 de setembre, Wolde Albrechts va confessar els seus crims sota tortura i a continuació va acusar a Sidonia von Borcke i altres dues dones de bruixeria: després d'haver confirmat aquesta declaració en presència de Sidonia l'1 d'octubre, la dona plebea va ser cremada en la foguera el dia 9.
La seva confessió es va utilitzar per a obrir el procés contra Sidonia von Borcke, que va començar l'1 d'octubre: una vegada arrestada, la noble va intentar fugir per la finestra i després suïcidar-se però va fallar en totes dues ocasions. El 18 de novembre de 1619 va ser traslladada a la presó de Stettin i al desembre va ser acusada de 72 delictes, entre ells els assassinats del seu nebot Otto von Borcke, del capellà David Lüdecke, del duc Felip II, de la priora Magdalena von Petersdorff, del guardià Matthias Winterfeld i del conseller consistorial Heinrich Schwalenberg; la paràlisi de la noble Katharina Hanow; quiromancia i clarividència; contacte carnal amb el Diable (sota la forma d'animals domèstics com el seu gat Chim) i pràctiques de màgia negra com l'oració del "salm de Judes" i tenir dues escombres creuades sota la taula de la cuina.ref name="Riedl">Riedl (2004), p. 138.</ref>Riedl (2004), p.149
Al gener es va donar veu a cinquanta testimonis i a la imputada se li va assignar un advocat defensor, Elias Pauli. La defensa va intentar demostrar que les defuncions imputades a Sidonia havien estat morts naturals, però el mateix Pauli es va desmarcar de les declaracions de la noble contra Jost von Borcke i altres funcionaris, perquè durant el judici la "presumpta bruixa" va mantenir una actitud orgullosa i combativa, no renunciant al seu caràcter polemista i acusatori, tant que el 28 de juny el tribunal de Magdeburg va autoritzar la utilització de la tortura sobre ella.
El 28 de juliol Sidonia va ser conduïda al lloc d'execució, ferida quatre vegades amb tenalles i cremada; en conseqüència va confessar, després es va retractar del confessat i va anar novament torturada el 16 d'agost. El veredicte final va arribar l'1 de setembre de 1620: Sidonia von Borcke va ser considerada culpable de tots els delictes i condemnada a la decapitació i posterior crema del seu cadàver. Es va executar la sentència darrere del portal del molí de Stettin i es creu la data més probable el 28 setembre, encara que no és segura.Inachim (2008), p. 65.Riedl (2004), p. 150.
Llegenda i ficció miniatura|Sidonia von Bork d'Edward Burne-Jones, 1860 (museu Tate Britain). Després de la mort de Sidonia von Borcke, la seva destinació es va tornar llegendari i encara fortament associat a l'extinció de la Casa de Pomerània en les cròniques del . Reconvertida en una espècie de femme fatal, va ser objecte de nombroses obres en la literatura alemanya i de l'anglesa, especialment durant el . L'escriptor Christian August Vulpius, cunyat de Goethe, va dedicar el 1812 a la noble un capítol del seu Panteó de dones nobles il·lustres i notables.
La novel·la gòtica Sidonia von Bork va ser escrita el 1847/8 pel sacerdot pomerani Wilhelm Meinhold, i publicada en tres volums el 1848. La traducció anglesa d'aquesta obra va ser publicada amb el títol de Sidonia la Maga per Jane Francesca Elgee (mare d'Oscar Wilde) i William Morris. Aquesta primera adaptació a l'anglès es va convertir en objecte de culte literari en l'època victoriana; cap llibre alemany no havia tingut mai tant d'èxit a Gran Bretanya.
Va ser sobretot entre els prerrafaelitas que la seva figura idealitzada va tenir gran èxit: Edward Burne-Jones va pintar un cèlebre quadre representant a Sidonia com una dona fatal a l'estil Medusa mentre Dante Gabriel Rossetti llegia i citava "incessantment" els llibres dedicats a ella; Fanny Cornforth, el seu model i amant, va posar com a personificació de la llavors cèlebre "maga".
Altres autors que van escriure una novel·la sobre ella van ser Albert Emil Brachvogel (1824-1878) i Paul Jaromar Wendt (1840-1919), però van aconseguir un èxit menor. El poeta i novel·lista Theodor Fontane (1819-1898) tenia previst escriure la novel·la Sidonie von Borcke el 1879 però no va arribar a completar-la: tan sols es conserven alguns fragments, que van ser publicats el 1966.Riedl (2004), p. 137
Referències
Bibliografia
Categoria:Executades per bruixeria Categoria:Decapitats Categoria:Víctimes de tortura Categoria:Morts el 1620 Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Persones del voivodat de Pomerània Occidental Categoria:Nascuts el 1548