En mecànica quàntica, la correlació quàntica és el valor esperat del producte dels resultats alternatius. Dit d'una altra manera, és el canvi esperat en les característiques físiques quan un sistema quàntic travessa un punt d'interacció. En l'article de John Bell del 1964 que va inspirar la prova de Bell, es va assumir que els resultats A i B només podien adoptar un de dos valors: −1 o +1. D'això se'n derivava que el producte també només podia ser −1 o +1, de manera que el valor mitjà del producte seria
on, per exemple, N++ és el nombre d'instàncies simultànies ("coincidències") del resultat +1 a banda i banda de l'experiment.
Tanmateix, en experiments reals, els detectors no són perfectes i produeixen molts resultats nuls. La correlació encara es pot estimar utilitzant la suma de coincidències, ja que és evident que els zeros no contribueixen a la mitjana, però a la pràctica, en comptes de dividir per Ntotal, s'acostuma a dividir per
el nombre total de coincidències observades. La legitimitat d'aquest mètode es basa en la suposició que les coincidències observades constitueixen una mostra justa dels parells emesos.
Seguint supòsits realistes locals com en l'article de Bell, la correlació quàntica estimada convergeix després d'un nombre suficient d'assajos per a
on a i b són la configuració del detector i λ és la variable oculta, extreta d'una distribució ρ(λ).
La correlació quàntica és l'estadística clau en la desigualtat CHSH i algunes de les altres desigualtats de Bell, proves que obren el camí per a la discriminació experimental entre la mecànica quàntica i el realisme local o la teoria local de variables ocultes.
Experiments de prova de campana exterior Les correlacions quàntiques donen lloc a diversos fenòmens, com ara la interferència de partícules separades en el temps.
Referències
Categoria:Mecànica quàntica