va ser una actriu italiana, una de les més conegudes del cinema italià de la dècada del 1950. Va protagonitzar un total de nou pel·lícules dirigides per Duccio Tessari, amb qui es va casar el 1971, a més de treballar entre bastidors com a ajudant de direcció.
Biografia Va néixer a Florència i als 14 anys va debutar com a actriu a la pel·lícula La trampa (1955), de Federico Fellini, com a Patrizia, la filla petita de l'estafador Augusto (Broderick Crawford).Sadoul, Georges. Dictionary of Films. Trans. Peter Morris. Berkeley and Los Angeles: University of California Press, 1972. (pg. 32) Bondanella, Peter E. A History of Italian Cinema. New York: Continuum International Publishing Group, 2009. (pg. 150) Hughes, Howard. Once Upon a Time in the Italian West: The Filmgoers' Guide to Spaghetti Westerns. New York: I.B. Tauris & Co., 2004. (pg. 20) Després d'assisitir al prestigiós Centre Experimental de Cinematografia, el paper revelació de De Luca va arribar un any després a la comèdia Poveri ma belli, de Dino Risi, al costat d'altres joves actors Marisa Allasio, Renato Salvatori i Maurizio Arena,Rondi, Gian Luigi. Italian Cinema Today, 1952–1965. New York: Hill and Wang, 1966 (pg. 157).Cowie, Peter, ed. International Film Guide 1983. London: The Tantivy Press, 1983. De Luca va ser una de les dones que van mantenir una relació sentimental amb el seu company de repartiment a Poveri ma belli, Maurizio Arena.Gundle, Stephen. Death and the Dolce Vita: The Dark Side of Rome in the 1950s. Edinburgh: Canongate Books, 2011. (pg. 227) Més endavant, va coprotagonitzar amb Arena Il principe fusto (1960), una pel·lícula que ell va coescriure, produir i dirigir. La seva relació va generar un petit escàndol quan els mitjans italians van revelar que Arena, després d'anunciar públicament la seva intenció de casar-se amb Pier Angeli, també estava promès amb De Luca.Allen, Jane. Pier Angeli: A Fragile Life. Jefferson, North Carolina: McFarland & Co., 2002. (pp. 159–160); ("The press claimed they were inseparable. However, when Arena publicly announced his intention of marrying Anna Maria Pierangeli, it was revealed that he already had a fiancée, a starlet named Lorella De Luca")
Posteriorment, va fer aparicions en pel·lícules de Mario Monicelli com Padri e figli (1957) i Il medico e lo stregone (1957), així com als spaghetti westerns de Duccio Tessari Una pistola para Ringo (1965) i la seva seqüela Il ritorno di Ringo (1965) amb Giuliano Gemma.
De Luca es va especialitzar en el personatge de la noia ingènua, com una mena de Sandra Dee italiana, i va aparèixer en una sèrie de comèdies d'èxit: Padri e figli (1957)Cardullo, Bert. Vittorio De Sica: Director, Actor, Screenwriter. Jefferson, North Carolina: McFarland & Co., 2002. (pg. 120) i Il medico e lo stregone (1957) de Mario Monicelli, aquesta última protagonitzada per Vittorio De Sica i Marcello Mastroianni, Domenica è sempre domenica (1958) de Camillo Mastrocinque, Primo amore (1959) de Mario CameriniMaltin, Leonard. Leonard Maltin's Movie and Video Guide 2001. New York: Plume, 2000. (pg. 460); i la comèdia romàntica de Gianni Franciolini Racconti d'estate (1958),Blum, Daniel. Daniel Blum's Screen World 1965. Vol. 16. New York: Crown Publishers, 1966. (pg. 185); entre d'altres. El 1958, De Luca es va unir a Alessandra Panaro i Mario Riva com a showgirl al popular programa de preguntes de televisió Il Musichiere. També va tenir papers menors en pel·lícules de pèplum, sovint interpretant una princesa o una esclava, com a Nel Segno di Roma (1959).
Amb l'inici de la dècada del 1960, De Luca va rebre cada cop més ofertes en pel·lícules comercials i va tenir una breu però memorable incursió en l'spaghetti western. El 1965, sota el pseudònim de «Hally Hammond», va tenir papers secundaris a Una pistola para RingoFrayling, Christopher. Spaghetti Westerns: Cowboys and Europeans from Karl May to Sergio Leone. 2nd ed. London and New York: I.B. Tauris, 1998. (pg. 263) Hughes, Howard. Once Upon a Time in the Italian West: The Filmgoers' Guide to Spaghetti Westerns. London and New York: I.B. Tauris, 2006. (pg. 31); i la seva seqüela, Il ritorno di Ringo, ambdues dirigides pel seu futur marit Duccio Tessari. De Luca va aparèixer en nou pel·lícules més dirigides pel seu marit, entre les quals destaquen Una voglia da morire (1965) i Kiss Kiss... Bang Bang (1966),Parish, James and Michael Pitts. The Great Spy Pictures II. Metuchen, NJ: Scarecrow, 1986 (pg. 178); Mavis, Paul. The Espionage Filmography: United States Releases, 1898 through 1999. Jefferson, North Carolina: McFarland & Co., 2001 (pg. 168); entre 1965 i 1978. Després de 1967, amb el naixement de les seves dues filles Federica i Fiorenza Tessari, a més de perdre l'interès com a actriu de caràcter, només va acceptar papers ocasionals durant la següent dècada.
Els seus darrers papers com a actriu van ser a L'alba dei falsi dei (1978) i a la minisèrie de televisió de 1984 Nata d'amore. Va participar activament en la carrera posterior del seu marit i va ser la primera ajudant de direcció a la seva última pel·lícula, C'era un castello con 40 cani (1990). De Luca va fer una última aparició a Bonus malus (1993) i es va retirar de la indústria cinematogràfica després de la mort de Tessari l'any següent.
De Luca va morir el 9 de gener de 2014, als 73 anys, després d'una llarga batalla contra un tumor cerebral que li havia fet perdre la visió abans de la seva mort.
Referències
Categoria:Alumnes del Centre Experimental de Cinematografia Categoria:Morts el 2014 Categoria:Actors de cinema italians Categoria:Artistes florentins Categoria:Morts al Laci Categoria:Actors toscans Categoria:Actors italians morts al segle XXI Categoria:Actors italians nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1940