El Divertimento és una obra per a orquestra de corda de Grażyna Bacewicz, composta el 1965 per encàrrec del violinista i director Karol Teutsch, al capdavant del conjunt de cambra de la Filharmònica Nacional de Varsòvia. Consta de tres moviments —Allegro, Adagio i Giocoso— i té una durada aproximada de set minuts.

L'obra pertany a l'etapa tardana de Bacewicz, caracteritzada per una exploració creixent del sonorisme i de les possibilitats tímriques dels instruments, però sense abandonar una organització formal clara. Malgrat el caràcter lleuger suggerit pel títol, la partitura utilitza nombrosos recursos d'articulació, contrastos de textura i efectes de color, amb el tríton com un dels principals elements constructius.

Composició Bacewicz va escriure el Divertimento disset anys després del seu Concert per a orquestra de corda de 1948, utilitzant novament la mateixa plantilla però des d'una perspectiva estilística molt diferent. L'encàrrec de Karol Teutsch va arribar en un moment en què la compositora explorava tècniques sonoristes i noves formes de producció del so, tot mantenint l'interès per les formes tradicionals i una construcció musical rigorosa.

El títol remet al divertimento del segle XVIII i al seu caràcter d'entreteniment, i l'obra és efectivament més lleugera que altres composicions escrites per Bacewicz el mateix 1965. Alhora, conserva l'esquema clàssic ràpid-lent-ràpid i combina aquesta estructura tradicional amb una gran varietat de tremolos, glissandos, notes pedal, canvis d'articulació i contrastos entre grups de cordes.

La partitura va ser publicada per Polskie Wydawnictwo Muzyczne; una edició posterior de 1992 porta el número PWM 6536. L'obra s'ha convertit en una de les peces per a cordes de Bacewicz interpretades amb més freqüència, afavorida per la seva brevetat i per la combinació de virtuosisme col·lectiu i claredat formal.

Estrena El Divertimento es va estrenar el 21 de novembre de 1966 a Múnic, interpretat pel conjunt de cambra de la Filharmònica Nacional de Varsòvia sota la direcció de Karol Teutsch. Teutsch, que havia encarregat l'obra, va contribuir també a la seva difusió posterior i en va deixar diversos enregistraments amb el seu conjunt.

La partitura va aparèixer impresa dos anys després de l'estrena, el 1968, a través de Polskie Wydawnictwo Muzyczne. Des d'aleshores l'obra ha estat incorporada al repertori de nombroses orquestres de cambra poloneses i internacionals i és considerada una mostra especialment concentrada de la fase sonorista de Bacewicz.

Estructura El Divertimento consta de tres moviments:

Allegro

Adagio

Giocoso

Una interpretació completa dura aproximadament set minuts.

Allegro El primer moviment s'obre amb una successió de tres tritons ascendents als primers violins, presentats amb articulacions diferents. Quan aquestes notes s'extingeixen, el motiu queda suspès sobre una banda sonora formada per notes llargues i tremolos dels segons violins, violes, violoncels i contrabaixos, establint des de l'inici el tritó com a element generador de tota l'obra.

A partir d'aquest material, Bacewicz construeix una successió molt ràpida de contrastos tímbrics i texturals. Els motius breus passen d'un grup de cordes a un altre i alternen amb notes pedal, tremolos i silencis, mentre que els canvis d'articulació modifiquen constantment el color d'un mateix interval. El resultat conserva el caràcter lleuger associat al divertimento, però amb una organització basada més en la transformació del so que en el desenvolupament temàtic tradicional.

Adagio El segon moviment introdueix un caràcter nostàlgic i contemplatiu que contrasta amb l'energia de l'Allegro. El tritó continua tenint un paper central en la línia melòdica, però apareix ara integrat en frases més lentes i expressives, reforçades per una textura molt concentrada.

Bacewicz explota especialment la ressonància de les cordes a l'aire i els efectes derivats de diferents tipus de vibració i atac. La reducció del moviment rítmic fa que cada canvi de color sigui especialment perceptible, i la música alterna moments de gran quietud amb breus tensions harmòniques que trenquen la continuïtat de la textura.

Giocoso El moviment final recupera un caràcter ràpid i juganer. Bacewicz hi concentra una gran varietat de recursos sonors, amb figures lleugeres, canvis bruscos de registre, solos breus de violes i violoncels i passatges d'una gran mobilitat rítmica. La forma manté una clara sensació de direcció, malgrat la rapidesa amb què canvien les textures.

Un dels efectes més característics és una successió de glissandos construïts sobre tritons, que transforma l'interval estructural de l'obra en un gest tímbric i gairebé humorístic. El moviment combina així el virtuosisme col·lectiu amb una escriptura brillant i canviant i conclou el divertimento amb el mateix equilibri entre disciplina formal i experimentació sonora que caracteritza tota la partitura.

Estil musical El Divertimento és una de les obres més representatives del sonorisme de Bacewicz durant la dècada del 1960. La compositora utilitza el timbre, les articulacions i les diferents maneres d'atacar o mantenir una nota com a elements estructurals, però sense recórrer a tècniques que excedeixin les possibilitats naturals dels instruments de corda. Aquesta economia de mitjans permet obtenir una gran varietat de colors amb una plantilla instrumental tradicional.

Al mateix temps, l'obra conserva elements de la tradició neoclàssica que havia caracteritzat bona part de la producció anterior de Bacewicz. La divisió en tres moviments ràpid-lent-ràpid, la brevetat de les seccions i la claredat del desenvolupament conviuen amb procediments sonoristes com els tremolos, els glissandos i les masses de so. El tritó proporciona una unitat addicional perquè apareix, sota formes diferents, en tots tres moviments.

Instrumentació L'obra està escrita per a orquestra de corda, formada per primers i segons violins, violes, violoncels i contrabaixos.

Discografia selecta 1960s — Karol Teutsch, Orquestra de Cambra de la Filharmònica Nacional de Varsòvia: Grażyna Bacewicz: Divertimento, Polskie Nagrania Muza, XL 0586 / SXL 1134. 1988 — Karol Teutsch, Orquestra de Cambra de la Filharmònica Nacional de Varsòvia: Grażyna Bacewicz, Olympia, OCD 311. 1998 — Robert Kabara, Sinfonietta Cracovia: Grażyna Bacewicz: Divertimento, PWM, 9784. 2003 — Łukasz Borowicz, Erdődy Chamber Orchestra: Grażyna Bacewicz: Works for Chamber Orchestra, DUX, 0433. 2005 — Agnieszka Duczmal, Orquestra de Cambra de la Ràdio Polonesa Amadeus: Grażyna Bacewicz, Polskie Radio, PRCD 096. 2009 — Jan Lewtak, Orquestra de Cambra de la Filharmònica Nacional de Varsòvia: Grażyna Bacewicz, Sony, 88697537282.

Referències

Categoria:Composicions musicals del 1966 Categoria:Obres de Grażyna Bacewicz