Klaus Mäkelä (Hèlsinki, 17 de gener de 1996) és un director d'orquestra i violoncel·lista finlandès. Ha estat director titular de l'Orquestra Filharmònica d'Oslo entre 2020 i 2026 i és director musical de l'Orchestre de Paris des del 2021. El 2027 assumirà simultàniament la direcció titular de l'Orquestra Reial del Concertgebouw i la direcció musical de l'Orquestra Simfònica de Chicago.
Biografia Mäkelä va néixer en una família de músics. El seu pare, Sami Mäkelä, és violoncel·lista, i la seva mare, Taru Myöhänen-Mäkelä, pianista. Va començar a estudiar violoncel als sis anys a la secció juvenil de l'Acadèmia Sibelius. Als set anys formà part del cor infantil de l'Òpera Nacional de Finlàndia, experiència que despertà el seu interès per la direcció d'orquestra.
Als dotze anys començà els estudis de direcció amb Jorma Panula a l'Acadèmia Sibelius. Paral·lelament continuà la formació com a violoncel·lista amb Marko Ylönen, Timo Hanhinen i Hannu Kiiski. Abans de consolidar la seva carrera com a director, actuà com a violoncel·lista amb diverses orquestres finlandeses i participà en festivals de música de cambra.
Carrera El 2017 dirigí per primera vegada l'Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca i poc després en fou nomenat principal director convidat, càrrec que assumí durant la temporada 2018-2019.
El maig de 2018 dirigí per primera vegada l'Orquestra Filharmònica d'Oslo. Després d'aquesta col·laboració, l'orquestra l'escollí com a nou director titular i assessor artístic a partir de la temporada 2020-2021, en substitució de Vassili Petrenko. La seva etapa al capdavant de l'orquestra finalitzà el maig de 2026, després de sis temporades marcades per nombroses gires internacionals i enregistraments.
El juny de 2020 fou nomenat assessor musical de l'Orchestre de Paris, i el setembre de 2021 n'assumí la direcció musical. La seva etapa parisenca ha inclòs una atenció especial al gran repertori simfònic francès, a Ígor Stravinski i a la música contemporània, així com diverses gires i enregistraments per al segell Decca Classics.
El 2022 l'Orquestra Reial del Concertgebouw anuncià que Mäkelä seria el seu futur director titular. Des de la temporada 2022-2023 ha mantingut amb el conjunt una estreta relació artística i assumirà oficialment la titularitat el setembre de 2027.
L'abril de 2024 l'Orquestra Simfònica de Chicago anuncià el seu nomenament com a onzè director musical de la formació, en successió de Riccardo Muti. Assumirà el càrrec de Zell Music Director el setembre de 2027 i dirigirà almenys catorze setmanes d'activitat de l'orquestra cada temporada, entre concerts a Chicago i gires.
A més d'aquests càrrecs, Mäkelä ha dirigit com a convidat algunes de les principals formacions internacionals, entre les quals la Filharmònica de Berlín, la Filharmònica de Viena, l'Orquestra Simfònica de Londres i l'Orquestra de Cleveland. També continua actuant ocasionalment com a violoncel·lista en formacions de cambra.
Enregistraments El 2021 Mäkelä es convertí en el primer director d'orquestra que signava un contracte exclusiu amb Decca Classics des de Riccardo Chailly el 1978. El seu primer projecte discogràfic fou la integral de les set simfonies de Jean Sibelius amb l'Orquestra Filharmònica d'Oslo, publicada el 2022 juntament amb Tapiola i fragments de la inacabada Simfonia núm. 8.
Posteriorment ha enregistrat amb l'Orchestre de Paris ballets de Stravinski i obres de Claude Debussy, així com la Simfonia fantàstica de Hector Berlioz i La Valse de Maurice Ravel. Amb l'Orquestra Filharmònica d'Oslo ha enregistrat també les simfonies núm. 4, 5 i 6 de Dmitri Xostakóvitx.
El 2025 Decca publicà un enregistrament en directe de la Simfonia núm. 8 de Gustav Mahler amb l'Orquestra Reial del Concertgebouw, realitzat durant el Festival Mahler d'Amsterdam del mateix any.
Discografia selecta 2022 – Klaus Mäkelä, Orquestra Filharmònica d'Oslo: Jean Sibelius, simfonies núm. 1–7, Tapiola i tres fragments tardans. Decca. 2023 – Klaus Mäkelä, Orchestre de Paris: Ígor Stravinski, La consagració de la primavera i L'ocell de foc. Decca. 2024 – Klaus Mäkelä, Orchestre de Paris: Stravinski, Petruixka; Claude Debussy, Jeux i Prélude à l'après-midi d'un faune. Decca. 2024 – Klaus Mäkelä, Orquestra Filharmònica d'Oslo: Dmitri Xostakóvitx, simfonies núm. 4, 5 i 6. Decca. 2025 – Klaus Mäkelä, Orchestre de Paris: Hector Berlioz, Simfonia fantàstica; Maurice Ravel, La Valse. Decca. 2025 – Klaus Mäkelä, Orquestra Reial del Concertgebouw: Gustav Mahler, Simfonia núm. 8. Decca.
Referències
Categoria:Directors d'orquestra finlandesos Categoria:Violoncel·listes finlandesos Categoria:Alumnes de l'Acadèmia Sibelius Categoria:Músics de Hèlsinki Categoria:Directors de l'Orquestra de París Categoria:Directors de l'Orquestra Filharmònica d'Oslo Categoria:Nascuts el 1996