La batalla de Germània prima va ser un episodi bèl·lic ocorregut l'estiu de l'any 407.Ewig, 2007, p. 28. Forma part dels successos posteriors a la invasió i saqueig de la Gàl·lia duta a terme per alans, vàndals i sueus entre els anys 407 i 409. Alhora que també forma part de la guerra civil romana del 406 al 411.Rodríguez González, 2005, p. 439.
Lloc No es coneix amb exactitud el lloc on va ocórrer la batalla encara que és segur que va succeir en el nord de la Diòcesis de la Gal·lia. S'estimen com a possibles localitzacions els voltants de Bononia (Boulogne-sud-Mer) dins del context del desembarcament de Constantí o algun punt de la província Germania Primera en el marc de la recuperació pels romans d'Augusta Treverorum (Trèveris) i la vall del Roine.Scharf, 2008, p. 129.
Desenvolupament Durant la nit de cap d'any de 406, un conglomerat de pobles bàrbars havia travessat sorprenentment el Rin i entrat en la diòcesi de les Galias per la província de Germania Primera. Després es van dividir en diversos grups i van estendre la destrucció per un bon nombre de ciutats. L'única resposta romana la va protagonitzar l'usurpador Constantí qui va passar al continent des de Britània i va aconseguir que les tropes de la Gàl·lia se li unissin.
Constantí es va desplaçar des de la costa nord cap al Rin on va conjuminar més tropes i va renovar els acords amb els foederati del marge dret del riu. Després d'assegurar la frontera, el seu exèrcit va arribar a l'estiu a la província de Germania prima, lloc per on havien entrat els invasors i en la proximitat dels quals se situava Augusta Treverorum, la capital de la prefectura. Allí es va enfrontar amb ells segons va recollir, breument, Zòsim a la seva obra Història Nova:
...van entaular els romans una forta batalla de la qual van sortir triomfants després d'acoltellar a la major part dels bàrbars, més, com no perseguiren als que fugien (perquè si així hagués estat els haurien exterminat a tots en generalitzada massacre), els van permetre que, una vegada recuperats del revés i després de congregar ingent quantitat de bàrbars, estiguessin de nou en condicions de combatre.Zòsim, 1992, p. Llibre VI,.
La victòria va permetre a Constantí recuperar les principals ciutats al costat del Rin, incloent la citada capital. Igualment, li va obrir pas per a continuar cap a la vall del Roine que acabaria controlant fins a Arelate (Arlés) on va instal·lar la seva caserna general.Scharf, 2008, pp. 129-130.
Referències
Bibliografia Ewig, Eugen (2007). «Die Franken und Rom (3.-5. Jahrhundert)» [Los francos y Roma (siglos III al V)]. Rheinische Vierteljahrsblätter (en alemán) (Universität Bonn) 71: 1-42. Archivado desde el original el 15 de octubre de 2022. Consultado el 6 de septiembre de 2019. Rodríguez González, Julio (2005). Diccionario de batallas de la historia de Roma (753 a. C. - 476 d. C.). Signifer. . Scharf, Ralf (2008). Der Dux Mogontiacensis und die Notitia Dignitatum [El dux Mogontiacensis y la Notidia Dignitatum] (en alemán). Walter de Gruyter. . Zòsim (1992) [Ca. 501]. Nueva Historia (José María Candau Morón, trad.). Gredos. .
Categoria:Batalles del segle V Categoria:Articles mancats de coordenades Categoria:Gàl·lia